Ves al contingut principal

Escenaris (II): la via basca

Diari de Setge del 19 d'agost de 1713 (dia 26).

Diari de Setge
Cal preveure que les properes eleccions europees del 25 de maig de 2014 (potser vaig massa enllà, davant les incerteses dels propers mesos), sigui amb una potent candidatura unitària que ara (tot i les patums que l'avalen) sembla difícil de consolidar, sigui amb les tradicionals coalicions de cadascun dels partits amb altres forces nacionalistes peninsulars, encara més en el context de la baixa participació que és habitual a aquest tipus de comicis, pot provocar un resultat espectacular de les candidatures sobiranistes catalanes. Després de la propera Diada constituirà un seriós avís a l'Estat espanyol, que posarà novament negre sobre blanc allò que les enquestes ens diuen des de fa tres anys: que la majoria per l'Estat propi a Catalunya creix i es consolida. Aquesta percepció, combinada amb el bloqueig de la celebració de la Consulta (el govern espanyol ja haurà tancat totes les vies de negociació, i el Tribunal Constitucional a les seves ordres, suspès la nova legislació catalana) pot portar a la convocatòria d'eleccions plebiscitàries per part del president de la Generalitat.

En aquest context, no és gens descartable que el Partido Popular tingui la temptació d'aplicar (ens ho avisen aquests dies des de les Noves Generacions de Sant Cugat del Vallès) la via basca d'il·legalització de partits. En aquesta línia, els darrers nomenaments de jutges per al Constitucional avalen la conformació d'un màxim tribunal estretament afí a les tesis del govern espanyol, capaç d'avalar jurídicament qualsevol de les seves decisions, per dràstiques que siguin pel que fa al plet català. Com ara, que els partits que defensen posicions que constitueixen un atemptat a la Constitució poden i han de ser il·legalitzats. Es tractaria d'una aposta arriscada i difícilment sostenible en el temps. La celebració d'unes eleccions en aquestes condicions plantejaria múltiples incerteses, començant per la convocatòria i arribant a la materialització enmig de les protestes de la majoria política exclosa, que caldria fer viables amb l'exèrcit o un gran desplegament policial al carrer. Donaria peu, això sí, a la constitució d'un Parlament de Catalunya totalment controlat pel dependentisme i a posar tota l'estructura pública de la Generalitat al servei del salvament de la unitat d'Espanya.

Comentaris

  1. Si arribés el cas s'hauria de demanar el vot nul, mitjançant una papereta on posés "Independència!". Com explicarien davant d'Europa un 60% de vot nul?

    Només amb la violència poden aturar el procés. I si usen la violència, automàticament han perdut.

    ResponElimina
  2. Per la repressió no es va enlloc. Ara, els del PP es troben per primera vegada que no els funciona allò del "cállate!". Per això munten sidrals demencials com això de Gibraltar, per distreure el país i exaltar-lo a favor seu.
    Però, anant al tema d'avui, el què no podem permetre és caure en disfuncions mentals com la de cedir integritat permetent que ens votin si volem independència. És demencial pensar que la resta d'Espanya hi té dret a opinar sobre el què hem de fer. Demencial!
    Pel què fa mi, això de les eleccions de la UE, ho trobo tant distant com preocupar-me d'altres problemes vitals del món i dels que no en puc fer res. Com puguem ser independents, tota aquesta barreja de partits en autèntica contradicció, trobo que ja ho anirem aclarint més assossegadament.
    Ara, el que és ara mateix, el què tenim a l'olla, és si hi haurà unes altres eleccions anticipades o no. Pel novembre. CDC se separaria definitivament (repercutint a la UE) d'UDC, i ERC faria coalició amb CDC. Plebiscitàries?

    ResponElimina
  3. Som aquí, tossudament alçats
    http://comtessaermessendadecarcassona.blogspot.com.es/2013/08/som-aqui-tossudament-alcats.html

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…