Ves al contingut principal

Escenaris (II): la via basca

Diari de Setge del 19 d'agost de 1713 (dia 26).

Diari de Setge
Cal preveure que les properes eleccions europees del 25 de maig de 2014 (potser vaig massa enllà, davant les incerteses dels propers mesos), sigui amb una potent candidatura unitària que ara (tot i les patums que l'avalen) sembla difícil de consolidar, sigui amb les tradicionals coalicions de cadascun dels partits amb altres forces nacionalistes peninsulars, encara més en el context de la baixa participació que és habitual a aquest tipus de comicis, pot provocar un resultat espectacular de les candidatures sobiranistes catalanes. Després de la propera Diada constituirà un seriós avís a l'Estat espanyol, que posarà novament negre sobre blanc allò que les enquestes ens diuen des de fa tres anys: que la majoria per l'Estat propi a Catalunya creix i es consolida. Aquesta percepció, combinada amb el bloqueig de la celebració de la Consulta (el govern espanyol ja haurà tancat totes les vies de negociació, i el Tribunal Constitucional a les seves ordres, suspès la nova legislació catalana) pot portar a la convocatòria d'eleccions plebiscitàries per part del president de la Generalitat.

En aquest context, no és gens descartable que el Partido Popular tingui la temptació d'aplicar (ens ho avisen aquests dies des de les Noves Generacions de Sant Cugat del Vallès) la via basca d'il·legalització de partits. En aquesta línia, els darrers nomenaments de jutges per al Constitucional avalen la conformació d'un màxim tribunal estretament afí a les tesis del govern espanyol, capaç d'avalar jurídicament qualsevol de les seves decisions, per dràstiques que siguin pel que fa al plet català. Com ara, que els partits que defensen posicions que constitueixen un atemptat a la Constitució poden i han de ser il·legalitzats. Es tractaria d'una aposta arriscada i difícilment sostenible en el temps. La celebració d'unes eleccions en aquestes condicions plantejaria múltiples incerteses, començant per la convocatòria i arribant a la materialització enmig de les protestes de la majoria política exclosa, que caldria fer viables amb l'exèrcit o un gran desplegament policial al carrer. Donaria peu, això sí, a la constitució d'un Parlament de Catalunya totalment controlat pel dependentisme i a posar tota l'estructura pública de la Generalitat al servei del salvament de la unitat d'Espanya.

Comentaris

  1. Si arribés el cas s'hauria de demanar el vot nul, mitjançant una papereta on posés "Independència!". Com explicarien davant d'Europa un 60% de vot nul?

    Només amb la violència poden aturar el procés. I si usen la violència, automàticament han perdut.

    ResponElimina
  2. Per la repressió no es va enlloc. Ara, els del PP es troben per primera vegada que no els funciona allò del "cállate!". Per això munten sidrals demencials com això de Gibraltar, per distreure el país i exaltar-lo a favor seu.
    Però, anant al tema d'avui, el què no podem permetre és caure en disfuncions mentals com la de cedir integritat permetent que ens votin si volem independència. És demencial pensar que la resta d'Espanya hi té dret a opinar sobre el què hem de fer. Demencial!
    Pel què fa mi, això de les eleccions de la UE, ho trobo tant distant com preocupar-me d'altres problemes vitals del món i dels que no en puc fer res. Com puguem ser independents, tota aquesta barreja de partits en autèntica contradicció, trobo que ja ho anirem aclarint més assossegadament.
    Ara, el que és ara mateix, el què tenim a l'olla, és si hi haurà unes altres eleccions anticipades o no. Pel novembre. CDC se separaria definitivament (repercutint a la UE) d'UDC, i ERC faria coalició amb CDC. Plebiscitàries?

    ResponElimina
  3. Som aquí, tossudament alçats
    http://comtessaermessendadecarcassona.blogspot.com.es/2013/08/som-aqui-tossudament-alcats.html

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…