Ves al contingut principal

Escenaris (III): la suspensió de l'autonomia

Diari de Setge del 20 d'agost de 1713 (dia 27).

Diari de Setge
No hi ha dubte que, el laboratori d'idees del Partido Popular, la FAES, fa mesos sinó anys que treballa amb la hipòtesi de suspendre l'autonomia de Catalunya. Aquesta és una acció contra el procés sobiranista al nostre país que, de fet, el Govern espanyol, amb la seva actual majoria absoluta, pot aplicar legalment quan li plagui, atès que sempre estem superant el nivell de dèficit arbitràriament fixat per Madrid. I no ho farà adduint motius d'insubordinació política per part de la Generalitat. Noooo. Ho farà amb una argumentació molt més hàbil: la disbauxa en la despesa i la incapacitat per controlar el dèficit per part de la nostra esquifida Gestoria requereix la intervenció immediata i guaridora de la metròpoli per posar-hi l'ordre que nosaltres som incapaços d'aplicar. És la direcció en la qual el Govern espanyol, el partit que li dóna suport i els opinadors en nòmina dels Serveis d'Intel·ligència espanyols apunten des de fa temps. Aquesta via d'intervenció contra el procés té només l'inconvenient d'haver de fer-se extensiva també a un País Valencià en fallida (i governat pels seus), però és un detall francament menor comparat amb la salvaguarda de la unitat d'Espanya.

Pot aplicar-se, a més, com deia abans, en qualsevol moment amb les eines legals bastides fa temps pel Govern espanyol en relació al control del dèficit. Abans i després de convocada una Consulta o unes eleccions plebiscitàries. El gran problema és que serà molt difícil desvincular la seva aplicació dels elements polítics i fortament simbòlics que són inherents al que queda de l'autogovern català. Conformar un Govern tècnic que avali aquesta acció suspensiva resultarà difícil davant l'opinió pública catalana i deixar el Parlament suspès, sense cap mena d'activitat, encara més. Es farà difícil un dia a dia polític en el qual la majoria de la societat civil i els principals partits de Catalunya, tot i legals, no intervenen de cap mena en la governació del país i fan recaure a tota hora sobre els mitjans de comunicació i les xarxes socials la seva crítica ferotge contra la suspensió. L'existència de 15 autonomies en marxa i dos territoris directament gestionats per Madrid farà estrany també a nivell internacional. I, a més, durant quant temps es podria sostenir aquesta situació d'excepció?

Comentaris

  1. Per això s'han inventat la ridícula crisi de Gibraltar, per això. Per dissimular la verdadera crisi espanyola: La d'una Espanya feixista davant d'una Catalunya arrasada a la que volen liquidar de facto.
    Aquest matí mateix, Esperança Garcia atacava Catalunya (o el Govern per ser més suaus) dient que Catalunya (ara sí) perd 1000 empreses per culpa de la mala gestió de l'actual Govern. Cinisme del més alt.
    A mi, tot això em fa tant fàstic, repugnància, que em fa sentir que ja no hi sóc a Espanya. Procuro veure-ho de lluny per poder dormir amb més pau, a pesar dels aparells d'aire condicionat que funcionen nit i dia sense parar...i de vegades el meu mateix...

    ResponElimina
  2. A efectes pràctics se'm fa difícil imaginar com podria funcionar una Generalitat intervinguda. Se substitueix tot el govern? Es posen comissaris polítics a totes les conselleries? Es posa un interventor que hagi de firmar tota quanta decisió es pren? No sóc funcionari i no conec el funcionament intern de la Generalitat.

    Però em costa imaginar com podrien governar en contra d'una bona part de la població catalana i de molts funcionaris.

    ResponElimina
  3. Fins i tot a vegades se'm fa estrany que encara no ho hagin fet... això em fa pensar que massa valents no deuen pas esser.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…