Escenaris (IV): violència de mitja-baixa intensitat

Diari de Setge del 21 d'agost de 1713 (dia 28).

Diari de Setge
No hi ha dubte que l'espanyolisme a Catalunya, mancat d'arguments mínimament sòlids per justificar els beneficis de la nostra dependència en qualsevol dels ordres, ha pitjat fa mesos l'accelerador de la tensió. Paraules com divisió i confrontació són a tota hora en boca dels fonamentalistes de la xària constitucional a casa nostra. Es tracta de provocar, en la mesura del possible, encara que sigui amb guants de seda, situacions de màxima tensió que desacreditin el moviment sobiranista. Per això, qualsevol sortida de to (que n'hi ha i són lamentables i profundament contraproduents) dels nostres serà exagerada fins a l'extenuació pels mitjans de la caverna espanyola. Amb el pas dels mesos, però, sembla possible contemplar la hipòtesi d'alguns episodis de violència organitzats pels Serveis d'Intel·ligència espanyols, potser aprofitant elements de l'extrema dreta del propi país o importats. Aquests atacs poden adreçar-se contra sobiranistes, però també es poden simular contra els propis dependentistes, per fer recaure la responsabilitat en l'arrauxament general provocat per l'independentisme.

En aquest sentit, cal mantenir la calma en tot moment i no respondre mai cap mena de provocació. Ni verbal ni propagandística. No podem descartar, però (sé que em direu exagerat), que aquestes actuacions violentes, promogudes des de les clavegueres de l'Estat espanyol o els espais ultres, arribin fins i tot al magnicidi. En aquest sentit, els principals líders del sobiranisme a Catalunya han de mantenir un nivell de protecció elevat per prevenir qualsevol acció contra la seva integritat física. No sembla que ho estiguin fent en aquests moments. Ara potser sembla llunyana la possibilitat, però arribats als moments clau del procés, no és pot descartar que siguin assenyalats com a objectiu d'un atac directe. És cert que aquesta mena d'aemptats generarien una forta adhesió als afectats per part de la majoria de la societat civil catalana, però no hem d'oblidar que el dependentisme necessita desesperadament, de la manera que sigui, traslladar la idea que el procés sobiranista és generador de conflicte, tensió identitària extrema i violència. Perquè una part fonamental del vot conservador i de més edat serà molt sensible a aquesta mena de percepcions.

Comentaris

  1. Coincideixo plenament amb l'anàlisi que en fas de la situació de tensió generada pel nostre despertar.
    L'Espanya no pot acceptar de cap de les maneres perdre el seu feu econòmic. Si tant bé els anés la economia generada a Madrid, no ens destorbarien gaire ni gens. Ens deixarien anar com uns tòtils i prou. Però, veuen que la seva riquesa, efectivament, els ve de robar-nos.
    Per tant, amb tots els nervis que se'ls genera davant d'aquesta perspectiva, estan desesperats per intentar bloquejar-ho. No troben la manera. El més bèstia de tot plegat, és que els seria molt i molt fàcil aturar-ho. Quan hi havia Franco, molts dèiem que si aquell dictador-assassí-genocida hagués volgut, n'hauria tingut prou amb posar-nos barretines al cap a cada un de nosaltres. Llavores, ens hauríem sentit feliços de poder-ne portar i molts mals d'ara ens els haurien apagat o adormit almenys..
    Ara, ja no hi ha solució. Ens hem despertat i no callem ni callarem.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas