Ves al contingut principal

Escenaris (V): la intervenció militar

Diari de Setge del 22 d'agost de 1713 (dia 29).

Diari de Setge
En aquests dies de conflicte entre Espanya i el Regne Unit per la qüestió de Gibraltar ha ressonat novament la deriva catalana. Sembla clar que l'acreixement de la tensió diplomàtica té molt a veure amb l'esclat més virulent del cas Bárcenas de finançament irregular del Partido Popular que li ha esclatat a la cara, en el pitjor moment, a Marino Rajoy. Hi ha qui interpreta el fet també en clau catalana. No només el diputat anglòfil Alfred Bosch. Si el Regne Unit és capaç de defendre la seva integritat territorial, si cal, mobilitzant el seu exèrcit, perquè no estaria justificat que ho fes també el Regne d'Espanya en el cas català? Sembla clar que aquesta possibilitat entra també entre els possibles escenaris contemplats pel Govern espanyol en un moment de crisi política de la màxima intensitat a Catalunya. Sembla, però, que, tot i les generoses inversions que encara rep en temps de misèria com els actuals, l'exèrcit espanyol no disposa dels mitjans adequats per emprendre l'efectiva ocupació d'un territori tan complex com el del Principat.

De fet la intervenció militar hauria d'anar necessàriament de la mà de la declaració de l'estat d'excepció i (semblaria coherent que així fos) de la suspensió de la autonomia. Naturalment, no trobaria al davant cap mena de contestació violenta, així que podria completar-se amb èxit desplegant també la Guàrdia Civil i la policia espanyola que va arribant, darrerament, en proporcions poc explicables d'un punt de vista estrictament operatiu i competencial. El problema bàsic seria potser el dels costos de semblant operatiu i el del temps que caldria mantenir-lo sobre el terreny. La resistència pacífica d'una àmplia majoria de la societat catalana faria francament difícil, en termes polítics, el seu perllongament, de manera que, en poc temps, l'acció podria fàcilment girar-se com un boomerang contra els seus promotors dotant d'una legitimitat internacional molt remarcable a les víctimes d'una acció repressora d'aquestes característiques. Cal considerar, doncs, com a prou remota aquesta via de la intervenció militar contra el procés. I com a especialment preocupant la possibilitat que es dugués a terme com a resultat d'un cop militar a Espanya en defensa de la unitat nacional.

Comentaris

  1. Esperem que tinguis raó, però jo no descartaria cap hipòtesi dels caps pensants de Madrid.

    ResponElimina
  2. Espanya no es regeix pel sentí comú, el seny, la ponderació. Sinó, pel mal caràcter, el cop de mal geni, pel sentit del mal perdedor. A Egipte, per exemple, les seves trifulgues no van pel camí de la política i la negociació. Són clans més assemblats als clans sicilians que no pas al criteri europeu de la democràcia. Sí. A Espanya els passa alguna cosa semblant. Els guanya la ràbia de no tenir d'això i d'allò. És un tema temperamental, de bilis emocional. L'exèrcit espanyol, per tant farà allò del què li surti ... sense ni pensar-s'ho dues vegades. Poden i me la jugo a que volen, poder tenir un paper històric. Poden perquè el preàmbul de la Constitució espanyola diu que l'exèrcit és el garant de la unitat espanyola. Per tant, si Rajoy li agradés raonar, davant d'aquesta suposada debilitat del Gobierno espanyol, l'exèrcit actuaria amb el seu sentit més feixista.
    Però, això els dóna dret de fer-nos callar? No. El seu ridícul polític i informatiu serà colossal.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…