Escenaris (VI): ensorrar 83 anys d'història (#UDC)

Diari de Setge del 26 d'agost de 1713 (dia 33).

Diari de Setge
Fa uns dies El Periódico publicava en titular gran de portada que Unió es plantejava concórrer separadament a les eleccions en cas de comicis plebiscitaris. Posats a triar, UDC prefereix sense dubte la Consulta a unes eleccions anticipades. Naturalment, per a la direcció i els sectors mediàtics i financers als quals representa, el més desitjable seria una consulta confusa, amb diverses preguntes, que els permetés mantenir el seu estil de sangoneres de Convergència per un temps indefinit. És evident que es tracta de l'opció que prefereix l'establishment: una Consula trampa que permeti driblar l'exigència democràtica de consultar el poble i que alhora provoqui canvis tendents a zero en la realitat. Saben que aquesta opció, però, és francament remota, atesa la falta de suport parlamentari i popular. Una Consulta a cara o creu, doncs, seria la segona opció. Permetria mantenir l'acord amb CDC fins al moment mateix de la seva celebració i, en cas de fer-se realment (que crec que no) fins i tot que el partit donés llibertat de vot als seus membres per defensar qualsevol opció (sí, no i abstenció) i encara mantenir després l'aliança històrica amb el partit de Jordi Pujol.

Desgraciadament, però, l'opció que es celebri una Consulta pactada amb el govern espanyol és gairebé nul·la i, a la pràctica, la d'organitzar-la en base a una legislació exclusivament catalana, també (tot i que podem fer l'intent i esperar que ens la suspenguin de facto). Així, doncs, tothom sap que estem abocats a la celebració d'unes eleccions plebiscitàries. I aquí és on el pànic d'Unió es desferma. Els homes i les dones de Duran i Lleida no tornaran a avalar un programa tan ambiciós com el del 25-N i es negaran a donar suport encara més a qualsevol que contempli la possibilitat de procedir a la Declaració Unilateral d'Independència. Resultarà molt difícil que Unió es mantingui compacta al marge del bloc de partits que defensaran el sí en la campanya de les plebiscitàries. La divisió de l'històric partit, doncs, serà un fet. Més encara si el bloc independentista conforma una candidatura única amb independents de relleu. Com a conseqüència de la seva pròpia feblesa i de la polarització d'opcions pel sí i pel no, UDC tindrà, a més, pràcticament impossible superar la barrera del 3% necessària per obtenir representació parlamentària. Així, doncs, unes eleccions plebiscitàries poden suposar la pràctica desaparició del vell partit demòcrata-cristià. Duran i Lleida intentarà evitar-les, doncs, al preu que sigui.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas