Ves al contingut principal

Escenaris (VI): ensorrar 83 anys d'història (#UDC)

Diari de Setge del 26 d'agost de 1713 (dia 33).

Diari de Setge
Fa uns dies El Periódico publicava en titular gran de portada que Unió es plantejava concórrer separadament a les eleccions en cas de comicis plebiscitaris. Posats a triar, UDC prefereix sense dubte la Consulta a unes eleccions anticipades. Naturalment, per a la direcció i els sectors mediàtics i financers als quals representa, el més desitjable seria una consulta confusa, amb diverses preguntes, que els permetés mantenir el seu estil de sangoneres de Convergència per un temps indefinit. És evident que es tracta de l'opció que prefereix l'establishment: una Consula trampa que permeti driblar l'exigència democràtica de consultar el poble i que alhora provoqui canvis tendents a zero en la realitat. Saben que aquesta opció, però, és francament remota, atesa la falta de suport parlamentari i popular. Una Consulta a cara o creu, doncs, seria la segona opció. Permetria mantenir l'acord amb CDC fins al moment mateix de la seva celebració i, en cas de fer-se realment (que crec que no) fins i tot que el partit donés llibertat de vot als seus membres per defensar qualsevol opció (sí, no i abstenció) i encara mantenir després l'aliança històrica amb el partit de Jordi Pujol.

Desgraciadament, però, l'opció que es celebri una Consulta pactada amb el govern espanyol és gairebé nul·la i, a la pràctica, la d'organitzar-la en base a una legislació exclusivament catalana, també (tot i que podem fer l'intent i esperar que ens la suspenguin de facto). Així, doncs, tothom sap que estem abocats a la celebració d'unes eleccions plebiscitàries. I aquí és on el pànic d'Unió es desferma. Els homes i les dones de Duran i Lleida no tornaran a avalar un programa tan ambiciós com el del 25-N i es negaran a donar suport encara més a qualsevol que contempli la possibilitat de procedir a la Declaració Unilateral d'Independència. Resultarà molt difícil que Unió es mantingui compacta al marge del bloc de partits que defensaran el sí en la campanya de les plebiscitàries. La divisió de l'històric partit, doncs, serà un fet. Més encara si el bloc independentista conforma una candidatura única amb independents de relleu. Com a conseqüència de la seva pròpia feblesa i de la polarització d'opcions pel sí i pel no, UDC tindrà, a més, pràcticament impossible superar la barrera del 3% necessària per obtenir representació parlamentària. Així, doncs, unes eleccions plebiscitàries poden suposar la pràctica desaparició del vell partit demòcrata-cristià. Duran i Lleida intentarà evitar-les, doncs, al preu que sigui.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…