Ves al contingut principal

Escenaris (VI): ensorrar 83 anys d'història (#UDC)

Diari de Setge del 26 d'agost de 1713 (dia 33).

Diari de Setge
Fa uns dies El Periódico publicava en titular gran de portada que Unió es plantejava concórrer separadament a les eleccions en cas de comicis plebiscitaris. Posats a triar, UDC prefereix sense dubte la Consulta a unes eleccions anticipades. Naturalment, per a la direcció i els sectors mediàtics i financers als quals representa, el més desitjable seria una consulta confusa, amb diverses preguntes, que els permetés mantenir el seu estil de sangoneres de Convergència per un temps indefinit. És evident que es tracta de l'opció que prefereix l'establishment: una Consula trampa que permeti driblar l'exigència democràtica de consultar el poble i que alhora provoqui canvis tendents a zero en la realitat. Saben que aquesta opció, però, és francament remota, atesa la falta de suport parlamentari i popular. Una Consulta a cara o creu, doncs, seria la segona opció. Permetria mantenir l'acord amb CDC fins al moment mateix de la seva celebració i, en cas de fer-se realment (que crec que no) fins i tot que el partit donés llibertat de vot als seus membres per defensar qualsevol opció (sí, no i abstenció) i encara mantenir després l'aliança històrica amb el partit de Jordi Pujol.

Desgraciadament, però, l'opció que es celebri una Consulta pactada amb el govern espanyol és gairebé nul·la i, a la pràctica, la d'organitzar-la en base a una legislació exclusivament catalana, també (tot i que podem fer l'intent i esperar que ens la suspenguin de facto). Així, doncs, tothom sap que estem abocats a la celebració d'unes eleccions plebiscitàries. I aquí és on el pànic d'Unió es desferma. Els homes i les dones de Duran i Lleida no tornaran a avalar un programa tan ambiciós com el del 25-N i es negaran a donar suport encara més a qualsevol que contempli la possibilitat de procedir a la Declaració Unilateral d'Independència. Resultarà molt difícil que Unió es mantingui compacta al marge del bloc de partits que defensaran el sí en la campanya de les plebiscitàries. La divisió de l'històric partit, doncs, serà un fet. Més encara si el bloc independentista conforma una candidatura única amb independents de relleu. Com a conseqüència de la seva pròpia feblesa i de la polarització d'opcions pel sí i pel no, UDC tindrà, a més, pràcticament impossible superar la barrera del 3% necessària per obtenir representació parlamentària. Així, doncs, unes eleccions plebiscitàries poden suposar la pràctica desaparició del vell partit demòcrata-cristià. Duran i Lleida intentarà evitar-les, doncs, al preu que sigui.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…