Ves al contingut principal

Falsos amb el passaport (#noupaís)

Diari de Setge del 7 d'agost de 1713 (dia 14).

L'Arboç (Baix Penedès)
Quan un espanyol parla de passaports, sempre em ve al cap, inevitablement, la imatge del president de la Federació Espanyola de Patinatge, Carmelo Paniagua, blandint el seu document a la tribuna d'oradors d'aquella tumultuosa assemblea de la federació internacional celebrada a Roma. Aquella en la qual, novament, ens van deixar molt clar que si volíem existir internacionalment no hi havia altre remei que formar un Estat com els altres, expedidor de passaports. I, convençuts finalment la majoria dels catalans de la impossibilitat d'una Espanya plurinacional, en això estem alguns anys més tard. Darrerament, s'ha convertit en un lloc comú del dependentisme català, de Jordi Cañas a Joan López Alegre, la insistència a afirmar que ells no volen perdre (diuen ésser privats, que sona molt més dur) de la nacionalitat espanyola. És un argument d'una estultícia gairebé infinita i el que més m'admira és que, quan el pronuncien enmig d'una tertúlia qualsevol, cap opinador sigui capaç de despullar la manca de lògica d'una tonteria com aquesta.

Algú em pot explicar com podrien perdre la nacionalitat espanyola? Hi ha algun Estat al món que disposi sobre la nacionalitat estrangera dels habitants del seu territori? Ara, a data d'avui, si emigres a Suïssa, les autoritats helvètiques et poden retirar la nacionalitat espanyola? I les alemanyes? Algun país dóna i pren una nacionalitat que no és la seva? Naturalment, a la República Catalana, els esmentats Cañas i López Alegre podran tenir o no la nova nacionalitat catalana si volen, però allò que segur no podrà passar és que perdin l'espanyola si no ho desitgen. I en tot cas, serà a Espanya a qui hauran de reclamar l'estatus que vulguin. Confio que en el pacte de separació que, forçat per la Unió Europea haurà de produir-se, es contemplarà la possibilitat de la doble nacionalitat, a la qual, ben segur, s'acolliran molts catalans. En tot cas, la seva presentació com a víctimes (també en aquest argument) amaga en realitat la condició habitual d'agressors: el que passa és que ells ja tenen el passaport que volen i en realitat estan lluitant perquè els qui ens considerem només catalans no el tinguem. Nosaltres no els volem imposar la nostra nacionalitat (podran viure aquí sense ella): exactament el contrari del que ells defensen ara amb nosaltres, quan els diem que, en exercici de la nostra llibertat, no volem mantenir la seva.

Comentaris

  1. A la UE no esta permesa la doble nacionalitat. No pots ser alhora frances i alemany cal triar.
    Per altra banda, ara mateix hi hi molts espayols treballant a la UE, per exemple a Alemanya. Alli ells paguen els seus impostos i sel's dona serveis per aixo, (sanitat, pensions, atur...) Que sera el mateix que els passara a Canyes i companyia, poden trevallar a Catalunya i rebran serveis, pero si no volen la nacionalitat catalana no podran votar ni presentarse a les eleccions (com cap espanyol no es presenta com president o ministre d'Alemanya). Aixi que els Canyetes, i demes purria sociata, seran els primers a demanar la nacionalitat si volen continuar xumant del pressupost public catala.

    ResponElimina
  2. Quanta sabiduría castellana perduda en no-res!! Pobre gent, que en voler-nos ensenyar les bases de la no convivència més elemental, no els fem ni cas! Pobre gent! Aquest Cañas m'encanta. el trobo tan primitiu que fins i tot l'Albert Rivera li està buscant substitut. Canvi d'imatge, perquè si no, només és ell a qui pot veure-se-li la cara.
    És bona aquesta de que no es pot tenir doble nacionalitat dins de l'UE. Molt bona. Fins i tot, divertida! Doncs mireu que si Espanya anul·lés aquell decret (Reial!) de la doble nacionalitat amb els països hispans d'Amèrica, i haguessin de tornar tots cap a les seves terres, potser... potser.... tornaríem a tenir tots feina, no? Dins de la globalització universal còsmica està molt bé que tothom pugui campar per on vulgui. Sí, molt romàntic! Però, tocant de peus a terra, tothom hauria de viatjar amb el seu paquet de feina o acollint-se a la categoria de refugiat econòmic i posant-se a la cua per quant hi hagi oferta. No estic menyspreant ningú, en absolut. Tothom ha de tenir dret a ser acollit i deixar terres inhòspites.
    Pregunta: No solucionaríem molts més problemes si tothom invertís no-especulativament i de manera estable en modernitzar aquelles terres de les que cal fugir-ne? Moltes ONGs hi treballen, però no cal fer-hi molt, molt més?

    ResponElimina
  3. teniu nacionalitat espanyola i queeeeeeeeee?es un document sóc català quan estigui fet després aixo de la independencia que pasarà.....una dictadura o pitllor

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…