Ves al contingut principal

La gran centrifugadora (#centralització)

Diari de Setge del 30 d'agost de 1713 (dia 37).

11 de Setembre de 2012











Normalment, en la realitat, aixi m'ho sembla per pura lògica, l'assassí intenta no deixar rastre. Però, ja se sap, Spain is different. Al país veí, no només espolien sense contemplacions les colònies (bàsicament els Països Catalans en la dimensió que els uneix més!), sinó que, a més, els agrada fer-se els pinxos. És aixì com el conseller d'Economia de la Comunitat Autònoma de Madrid, fa uns dies, es va permetre fer una roda de premsa per vantar-se de la gran quantitat d'empreses que han traslladat la seva seu a Madrid, en particular, el miler que ho ha fet des de Catalunya d'ençà del 2010. En la clàssica operació combinada a la qual ens té acostumats l'espanyolisme, immediatament, els mitjans de la caverna van sortir en tromba a culpabilitzar Artur Mas i el sobiranisme de semblant trànsit. A mesura que la resta del món mediàtic pesava a comentar les mateixes dades referents a la resta de comunitats autònomes, moltes d'elles governades de fa molts anys pel Partit Popular des d'un espanyolisme ferreny, semblant correlació entre fuga d'empreses i sobiranisme anava traspassant cada vegada més la frontera del ridícul.

Perquè una anàlisi semblant no és simplement esbiaixada, és que és molt radicalment falsa. En realitat, les dades que ens va oferir el conseller madrileny no són sinó la demostració empírica del fet prou conegut que l'única Espanya que s'ha demostrat possible (i per això volem marxar) és una immensa màquina centrifugadora del poder polític i econòmic. Són dades que qualsevol madrileny amb dos dits de front hauria d'amagar, però que ells comuniquen cofois en roda de premsa. És la demostració palmària de com l'Estat aboca ingents quantitats de recursos a la capital, amb execucions pressupostàries en infraestructures que superen reiteradament el 100%, generant un marc adequat a les empreses, i de com l'estalvi d'aquests ingents recursos permet a la Comunitat Autònoma (tot s'ha de dir, com al País Basc i a Navarra) oferir unes condicions de dumping fiscal que rebenten qualsevol competència procedent de la perifèria. En definitiva les dades del conseller d'Economia de la Comunitat Autònoma són la millor demostració que si no volem escolar-nos per l'aigüera de la capital hauríem d'anar pensant en defensar d'una punyetera vegada els nostres interessos amb les eines d'un Estat propi. Gràcies.

Comentaris

  1. Realment no saps el que dius, si Catalunya es fa independent tot anirà pitjor! Deixeu de intentar canviar el pensament de la gent; som catalans, som espanyols!
    Estem junts des de sempre i per sempre, encara que hi ha diverses opinions del tema i sempre és bo conèixer-les totes.
    Moltes gràcies, la pàgina està bé!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…