Ves al contingut principal

La gran centrifugadora (#centralització)

Diari de Setge del 30 d'agost de 1713 (dia 37).

11 de Setembre de 2012











Normalment, en la realitat, aixi m'ho sembla per pura lògica, l'assassí intenta no deixar rastre. Però, ja se sap, Spain is different. Al país veí, no només espolien sense contemplacions les colònies (bàsicament els Països Catalans en la dimensió que els uneix més!), sinó que, a més, els agrada fer-se els pinxos. És aixì com el conseller d'Economia de la Comunitat Autònoma de Madrid, fa uns dies, es va permetre fer una roda de premsa per vantar-se de la gran quantitat d'empreses que han traslladat la seva seu a Madrid, en particular, el miler que ho ha fet des de Catalunya d'ençà del 2010. En la clàssica operació combinada a la qual ens té acostumats l'espanyolisme, immediatament, els mitjans de la caverna van sortir en tromba a culpabilitzar Artur Mas i el sobiranisme de semblant trànsit. A mesura que la resta del món mediàtic pesava a comentar les mateixes dades referents a la resta de comunitats autònomes, moltes d'elles governades de fa molts anys pel Partit Popular des d'un espanyolisme ferreny, semblant correlació entre fuga d'empreses i sobiranisme anava traspassant cada vegada més la frontera del ridícul.

Perquè una anàlisi semblant no és simplement esbiaixada, és que és molt radicalment falsa. En realitat, les dades que ens va oferir el conseller madrileny no són sinó la demostració empírica del fet prou conegut que l'única Espanya que s'ha demostrat possible (i per això volem marxar) és una immensa màquina centrifugadora del poder polític i econòmic. Són dades que qualsevol madrileny amb dos dits de front hauria d'amagar, però que ells comuniquen cofois en roda de premsa. És la demostració palmària de com l'Estat aboca ingents quantitats de recursos a la capital, amb execucions pressupostàries en infraestructures que superen reiteradament el 100%, generant un marc adequat a les empreses, i de com l'estalvi d'aquests ingents recursos permet a la Comunitat Autònoma (tot s'ha de dir, com al País Basc i a Navarra) oferir unes condicions de dumping fiscal que rebenten qualsevol competència procedent de la perifèria. En definitiva les dades del conseller d'Economia de la Comunitat Autònoma són la millor demostració que si no volem escolar-nos per l'aigüera de la capital hauríem d'anar pensant en defensar d'una punyetera vegada els nostres interessos amb les eines d'un Estat propi. Gràcies.

Comentaris

  1. Realment no saps el que dius, si Catalunya es fa independent tot anirà pitjor! Deixeu de intentar canviar el pensament de la gent; som catalans, som espanyols!
    Estem junts des de sempre i per sempre, encara que hi ha diverses opinions del tema i sempre és bo conèixer-les totes.
    Moltes gràcies, la pàgina està bé!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…