Ves al contingut principal

Majories i pluralitat (#Mitjans)

Diari de Setge del 10 d'agost de 1713 (dia 17).

Salou
N'hi ha prou amb fullejar qualsevol enquesta sobre el consum dels mitjans de comunicació a Catalunya per observar l'extraordinària pluralitat de l'oferta informativa al nostre país. És un fet del qual cal enorgullir-se. Tant en l'eix social com en el nacional, els catalans disposen de mitjans digitals, escrits, radiofònics i televisius de tota mena als quals adreçar-se. Es pot viure perfectament només informant-se en mitjans d'esquerra o de dreta, espanyols o catalans. Francament, haver d'escoltar les històries que difon Espanya permanentment sobre la manca de pluralitat i l'adoctrinamnet a Catalunya és francament kafkià. Pocs territoris com el nostre deuen oferir un panorama informativament més variat. De Madrid estant, per exemple, deu ser francament difícil informar-se fora de l'àmbit de l'espanyolisme, sigui de dretes o d'esquerres. El panorama general, doncs, és indubtablement plural. També cal que ho siguin internament els mitjans públics, perquè els paguem tots. Perfecte. Cal garantir també aquí la pluralitat.

Però avui m'agradaria comentar-vos la necessitat d'un matís que em sembla important. Manel Fuentes es va acomiadar fa algunes setmanes del gran magazín matinal de Catalunya Ràdio afirmant que no s'hauria perdonat fer un programa només per als de l'estelada. Molt bé noi, però cal tenir en compte que els de l'estelada, en aquests moments, som la majoria i també ens mereixem un respecte. Cert, els mitjans públics han d'acollir el parer de les minories. Però, fet això, el de les majories ha de ser majoritari. I moltes, moltes, moltes vegades, no ho és. Els que som independentistes de fa anys hem suportat mitjans dominats per la visió política de l'autonomisme majoritari durant molt temps. Ara només reclamem exactament el mateix: que allò que domina al carrer, també ho faci als mitjans de comunicació públics, especialment, a les tertúlies i espais d'opinió, on encara avui molt rarament els posicionaments de l'independentisme són majoritaris. Des dels mitjans públics cal respectar la pluralitat, sí, sense dubte, i tant. Però també cal respectar les majories existents a cada moment.

Comentaris

  1. No crec que a CatRàdio l'hagin fet fora per no ser gaire independentista, no crec. El què li ha passat a en Manel Fuentes és que ha ensopegat amb una pedra de la competència dita Jordi Basté. En Basté també entrevista gent de l'espanyolisme, sí. Però, no perd pistonada. Aquí és on rau el drama d'en Fuentes. No s'ha pogut desempallegar d'en Basté. Tinc entès que els de CatRàdio volien arrossegar tot l'equip de la RAC1 a la seva seu. Com que tenen una crisi galopant, no han pogut, gens ni mica. Ara, anar a una emissora pública fa por. Per què, si no, es van endur el Director de la RAC1 a CatRàdio? Per veure d'arrossegar audiència. L'antic Cap de programes de CatRàdio la va espifiar quan va voler competir contra la RAC1. Mai no és qüestió de competir per esgarrapar mai res, no! El què cal fer, és ser millor amb les teves funcions que tens atribuïdes. Hi havia una ràdio, SinfoRadio, que arrossegava molta audiència. Malauradament, tota la seva instal·lació es basava en una sola persona. Aquesta va morir i tot se'n va anar a n'orris. Va saber, però, trobar la clau d'un sector. Fa temps que CatRàdio ha perdut la seva clau.

    ResponElimina
  2. Sisplau la gramàtica: aquesta és grossa N´HI HA PROU AMB FULLEJAR..........

    Hi ha prou amb fullejar qualsevol enquesta sobre el consum dels mitjans de comunicació a Catalunya per observar l'extraordinària pluralitat de l'oferta informativa al nostre país.

    La llengua, és l'espina dorsal de la nostra nació, i és una incongruència que qui es declara independentista maltracti l'idioma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo que ja fa prou traient-se hores de són per mantenir aquest espai...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…