Ves al contingut principal

"Ningú és millor o pitjor patriota per les propostes que fa" (#dependentisme)

Diari de Setge del 6 d'agost de 1713 (dia 13).

Sobrarbe (Aragó)













Permeteu-me avui trepitjar alguns ulls de poll. Defensar una posició políticament incorrecta. A veure si me'n surto. En aquesta ofensiva dialèctica del dependentisme desesperat que vivim cada dia veig que guanya posicions un nou/vell mantra. El que fa continua invocació dolguda sobre l'expedició de carnets de catalanitat. No és pas nova. Era ja una acusació habitual dels socialistes en temps del President Pujol. De fet, els qui depenen políticament i orgànica dels partits espanyols porten trenta anys negant als qui no en depenen la capacitat del que ells anomenen dividir la gent entre bons i mals catalans. Darrerament, tots els càrrecs del PSc més espanyol (el darrer, l'alcalde de Pineda Xavier Amor, que mai un cognom va ser tan inapropiat a l'acció del seu portador) s'hi abraonen tant com poden, començant pel gran líder Pere Navarro. I perdoneu, però no sé si estic gens d'acord. És més, no, definitivament no ho estic. Un servidor i othom té tot el dret a pensar que qui defensa la dependència és un català que no serveix el seu país com mereix ser servit. I ells tenen tot el dret a pensar de mi exactament el contrari. L'únic límit és el respecte al joc democràtic: que es respectaran els drets polítics bàsics de tothom ara i sempre.

Però, insisteixo, tinc tot el dret del món a creure que alguns dels meus compatriotes són mals catalans. Que ara actuen objectivament en contra dels interessos dels seus conciutadans. Al servei, conscient o inconscient, dels qui els priven dels recursos que necessiten per disposar d'una feina i d'uns serveis públics dignes. No és pas l'única vegada a la història. Faig igual com els qui defensaven Espanya de la invasió napoleònica i pensaven dels afrancesats que eren mals espanyols. Davant la invasió alemanya, hi va haver francesos que van anar a les muntanyes i d'altres que van col·laborar amb ells a gestionar les institucions del país ocupat. No se'ls pots dir, a aquests últims, mals francesos? I als aborígens qui van col·laborar amb les administracions colonials en els processos de descolonització, mals nacionals de cadascun dels països que es van alliberar? I als sudafricans que van treballar en favor del manteniment de l'apartheid, mals nacionals d'aquell país. Ho sento, però crec tenir tot el dret del món a pensar que els qui col·laboren activament a la destrucció de Catalunya sota la bota històrica castellana són mals catalans. I dit, això, a respectar-ne els seus drets i el joc democràtic de minories i majories amb ells.

Comentaris

  1. Molt bona reflexió. Sembla, talment, que hagis acabat de rebre alguna fuetada.
    Aquest és el problema de tanta gent als qui els cal tenir un full de ruta o carnet per saber per on els cal transitar per la seva vida. Gent sense criteri propi, que es fan intransigents per pors. Problema que el traslladen als altres del seu entorn. "Si no tens carnet de periodista, o del què sigui, no pots exercir ni de comentarista". Doncs, sí. Si tens criteri propi i n'estàs format.
    Esclar que una cosa és la situació de repressor o de conllevància amb qui t'escanya i una altre és ajudar a recuperar la dignitat. Aquí sí que tinc un dilema dels grossos: Què és més eficaç, aquell que fa una resistència, diguem-ne "armada" o qui treballa de sota mà per guarir ferits? Jo sempre m'he decantat per la segona opció. És allò d'entrar a les files de l'enemic pel darrere abans que no fer-ho frontalment. Si el PSC col·laborés a cercar la dignitat, encara podríem considerar-los positivament. El seu problema rau en que prefereixen mirar en un altre lloc, en contra de centrar la mirada en la llaga. Esclar també, que Iniciativa de tant en tant també fa aquest joc tebi de deixar-la anar sense cap ni centener, i al cap d'una estona en llença una altra on sembla que reaccionen correctament. És allò de voler mantenir el caliu de dos focs contraris.
    Millor ferien tots plegats, partits i societat en general, de no mirar tant la cara de l'altra i examinar-se millor la seva pròpia. Ets honest o no...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…