Villarroel mereix un monument (#tricentenari)

Diari de Setge del 28 d'agost de 1713 (dia 35).

Antonio de Villarroel
Antonio de Villarroel va néixer a Barcelona a finals de 1656, fill d'una família de militars originària de Villanueva de los Infantes (Toledo). Quan fou batejat a la catedral el dia 4 de desembre, hi actuà com a padrí de la criatura el ciutadà honrat barceloní Rafael Càrcer. Sembla que visqué a Barcelona fins al moment d'iniciar els estudis de la carrera militar. Ja com a capità manà una companyia durant el setge de Barcelona de 1697 contra les tropes franceses, el primer dels quatre en pocs anys que viuria la capital catalana. Seguí inicialment, com la majoria dels militars professionals, la causa de Felip d'Anjou, incorporant-se el 1707 a les unitats que comandava el duc d'Orleans com a general en cap de l'exèrcit de les Dues Corones. La seva fidelitat al duc i la participació d'aquell en una conjura de palau l'obligà finalment a abandonar el servei del Borbó i posar-se a les ordres de l'arxiduc el 1710. A la victòria austriacista de Villaviciosa, comandà amb èxit una divisió.

La biografia clàssica de Josep Rafael Carreras Bulbena (Villarroel, Casanova, Dalmau. Defensors heroics de Barcelona en el setge de 1713-1714, edició original de 1912) permet comprovar dos elements bàsics de la seva personalitat que convé destacar: la seva identificació amb el nostre país i l'odi que li reservà per sempre Felip V. El 6 de setembre de 1714, quan dimití com a comandant de la defensa de Barcelona en creure en la inviabilitat de resistir, parlà de "el renombre inmortal de la nación à que yo, como hijo de esta ciudad, con razón me glorío de nativo". Després de reprendre el comandament i viure en primera línia l'ocupació de Barcelona, Villarroel serà reclós a la presó de la Corunya fins a la Pau de Viena de 1725, en condicions de reclusió duríssimes. L'hivern de 1718 expressarà "la suma miseria en que se hallan sin tener socorro humano" i demanarà "siquiera los mande dar el pan de munición para no acabar á manos de la hambre". Els ministres del rei comunicaran lacònicament les seves instruccions de tracte a Villarroel: "no viene su magestad en que se le dé ración".

Comentaris

  1. Buenas
    Sobre Villarroel también se afirma que era originario de Villanueva dos Infantes, Galicia.
    Aparte de utilizarlo machaconamente (a Villarroel) el españolismo más casposo cuando ponen en su boca que luchaba por "la nación española".
    Un saludo, y muy interesante el blog.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas