Ves al contingut principal

Villarroel mereix un monument (#tricentenari)

Diari de Setge del 28 d'agost de 1713 (dia 35).

Antonio de Villarroel
Antonio de Villarroel va néixer a Barcelona a finals de 1656, fill d'una família de militars originària de Villanueva de los Infantes (Toledo). Quan fou batejat a la catedral el dia 4 de desembre, hi actuà com a padrí de la criatura el ciutadà honrat barceloní Rafael Càrcer. Sembla que visqué a Barcelona fins al moment d'iniciar els estudis de la carrera militar. Ja com a capità manà una companyia durant el setge de Barcelona de 1697 contra les tropes franceses, el primer dels quatre en pocs anys que viuria la capital catalana. Seguí inicialment, com la majoria dels militars professionals, la causa de Felip d'Anjou, incorporant-se el 1707 a les unitats que comandava el duc d'Orleans com a general en cap de l'exèrcit de les Dues Corones. La seva fidelitat al duc i la participació d'aquell en una conjura de palau l'obligà finalment a abandonar el servei del Borbó i posar-se a les ordres de l'arxiduc el 1710. A la victòria austriacista de Villaviciosa, comandà amb èxit una divisió.

La biografia clàssica de Josep Rafael Carreras Bulbena (Villarroel, Casanova, Dalmau. Defensors heroics de Barcelona en el setge de 1713-1714, edició original de 1912) permet comprovar dos elements bàsics de la seva personalitat que convé destacar: la seva identificació amb el nostre país i l'odi que li reservà per sempre Felip V. El 6 de setembre de 1714, quan dimití com a comandant de la defensa de Barcelona en creure en la inviabilitat de resistir, parlà de "el renombre inmortal de la nación à que yo, como hijo de esta ciudad, con razón me glorío de nativo". Després de reprendre el comandament i viure en primera línia l'ocupació de Barcelona, Villarroel serà reclós a la presó de la Corunya fins a la Pau de Viena de 1725, en condicions de reclusió duríssimes. L'hivern de 1718 expressarà "la suma miseria en que se hallan sin tener socorro humano" i demanarà "siquiera los mande dar el pan de munición para no acabar á manos de la hambre". Els ministres del rei comunicaran lacònicament les seves instruccions de tracte a Villarroel: "no viene su magestad en que se le dé ración".

Comentaris

  1. Buenas
    Sobre Villarroel también se afirma que era originario de Villanueva dos Infantes, Galicia.
    Aparte de utilizarlo machaconamente (a Villarroel) el españolismo más casposo cuando ponen en su boca que luchaba por "la nación española".
    Un saludo, y muy interesante el blog.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…