Ves al contingut principal

Villarroel mereix un monument (#tricentenari)

Diari de Setge del 28 d'agost de 1713 (dia 35).

Antonio de Villarroel
Antonio de Villarroel va néixer a Barcelona a finals de 1656, fill d'una família de militars originària de Villanueva de los Infantes (Toledo). Quan fou batejat a la catedral el dia 4 de desembre, hi actuà com a padrí de la criatura el ciutadà honrat barceloní Rafael Càrcer. Sembla que visqué a Barcelona fins al moment d'iniciar els estudis de la carrera militar. Ja com a capità manà una companyia durant el setge de Barcelona de 1697 contra les tropes franceses, el primer dels quatre en pocs anys que viuria la capital catalana. Seguí inicialment, com la majoria dels militars professionals, la causa de Felip d'Anjou, incorporant-se el 1707 a les unitats que comandava el duc d'Orleans com a general en cap de l'exèrcit de les Dues Corones. La seva fidelitat al duc i la participació d'aquell en una conjura de palau l'obligà finalment a abandonar el servei del Borbó i posar-se a les ordres de l'arxiduc el 1710. A la victòria austriacista de Villaviciosa, comandà amb èxit una divisió.

La biografia clàssica de Josep Rafael Carreras Bulbena (Villarroel, Casanova, Dalmau. Defensors heroics de Barcelona en el setge de 1713-1714, edició original de 1912) permet comprovar dos elements bàsics de la seva personalitat que convé destacar: la seva identificació amb el nostre país i l'odi que li reservà per sempre Felip V. El 6 de setembre de 1714, quan dimití com a comandant de la defensa de Barcelona en creure en la inviabilitat de resistir, parlà de "el renombre inmortal de la nación à que yo, como hijo de esta ciudad, con razón me glorío de nativo". Després de reprendre el comandament i viure en primera línia l'ocupació de Barcelona, Villarroel serà reclós a la presó de la Corunya fins a la Pau de Viena de 1725, en condicions de reclusió duríssimes. L'hivern de 1718 expressarà "la suma miseria en que se hallan sin tener socorro humano" i demanarà "siquiera los mande dar el pan de munición para no acabar á manos de la hambre". Els ministres del rei comunicaran lacònicament les seves instruccions de tracte a Villarroel: "no viene su magestad en que se le dé ración".

Comentaris

  1. Buenas
    Sobre Villarroel también se afirma que era originario de Villanueva dos Infantes, Galicia.
    Aparte de utilizarlo machaconamente (a Villarroel) el españolismo más casposo cuando ponen en su boca que luchaba por "la nación española".
    Un saludo, y muy interesante el blog.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…