Ves al contingut principal

Ara ja juguem davant del món (#Consulta2014)

Diari de Setge del 19 de setembre de 1713 (dia 57).

Via Catalana












La Via Catalana ha suposat (ho admet fins i tot un gran brigadista com en Josep Cuní) un abans i un després en el procés cap a la plena sobirania. Van sortir al carrer uns quants centenars de milers de catalans més que un any abans i ho van fer sota una convocatòria que deia clarament (com tantes vegades havien reclamat els més impacients) "cap a la independència". Aquest creixement i l'accentuació de la potència inequívoca del missatge han fet veure de manera generalitzada les dificultats d'oposar-se fins al final a la Consulta. Molts opinadors del dependentisme a Catalunya, a partir del 12 de setembre, van abandonar ja la trinxera de l'oposició per terra, mar i aire a la Consulta (o per diferir data i pregunta), per començar a defensar directament el no. Avancem, doncs, i de quina manera! Aquests dies es parla d'un possible canvi d'estratègia per part del Govern espanyol del Partit Popular, sensible a la mala imatge que es projecta al món. Es tractaria de deixar que el Gran Timoner convoqués la Consulta i esperar que el Tribunal Constitucional de Pérez de los Cobos faci la feina suspenent formalment la cita amb les urnes.

Us avanço que no crec que aquesta alternativa sigui real. Sembla francament difícil que, fins i tot un home de plasma com Rajoy, assisteixi impassible a l'aprovació de la Llei de Consultes i resisteixi incòlume les crítiques de la Caverna mediàtica pel fet de no haver presentat recurs contra la mateixa norma legal. Crec que no passarà en cap cas (hi haurà recurs a la mateixa llei per impedir directament la convocatòria), però, si fos així, haurà arribat el moment que el Govern català desacati la disposició del Tribunal Constitucional i continuï endavant amb la convocatòria de la Consulta. La fotografia de la Guàrdia Civil precintant les urnes i impedint l'accés dels electors als col·legis seria demolidora per a la posicíó d'Espanya en l'àmbit internacional. Cal obligar Mariano Rajoy a fer un acte positiu, a donar l'ordre explícita d'aturar físicament la celebració de la Consulta. I els catalans haurem d'estar aquell dia en massa al carrer defensant el nostre dret a votar. Estic convençut que els efectes d'una jornada com aquesta a nivell mundial serien molt importants per consolidar definitivament el nostre procés cap a l'Estat propi i esdevindrien el millor aval a la Declaració Unilateral d'Independència que inevitablement haurà d'arribar tot just després.

Comentaris

  1. Ahir precisament, va saltar la notícia de que un organisme privat però d'àmbit mundial, va donar la quantitat total dels qui van fer la cadena de la Via Catalana: Més de dos milions de persones! Dos milions! No m'estranya gens que estiguin tan neguitosos. El mateix "cerillo" ja ha dit que ja no tornarà a escriure més al seu blog. Diu que sempre se li mal-interpreten les seves paraules. Nosaltres, que som uns indesitjables... perquè ell que en sap tan de tot, no!
    Això que comentes avui respecte de que en Rajoy vol deixar que passi l'inevitable i que la tempesta recaigui al TC, també ho he estat llegint i escoltant per diferents llocs. No deu tenir prou nassos per plantar cara. Sap que té les de perdre per tot arreu. El feixisme no té sortida de cap manera per on la vulguis aplicar. Sempre s'ha d'estrellar pel simple fet de que és un règim totalitari. Per tant, jo tampoc no hi veig cap altra sortida que la de plantar cara quan sigui prou madur el moment.
    Quan caurà la poma...? Ah...!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. encara creieu que el moment no és prou madur?

      el moment no tant sols ja és madur, sinó que la fruita està en el moment òptim

      Eliseu

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…