Ves al contingut principal

Arriba l'hora d'ICV (#Consulta2014)

Diari de Setge del 30 de setembre de 1713 (dia 68).

S'Agaró












En veure el títol d'aquest apunt haureu pensat que em refereixo a la Consulta. No. És abans. Molt aviat. Com sabeu, el Parlament de Catalunya ha pres el compromís de fixar la data i la pregunta abans d'acabar l'any. Sense cap informació reservada, a partir del que tots hem pogut llegir als mitjans, hom diria que CDC i ERC podrien posar-se d'acord demà passat en l'enunciat. Seria, com en el cas d'Escòcia, alguna cosa com ara: "Creu vostè que Catalunya hauria de ser un Estat independent?" Potser el debat estigui entre Estat independent i Estat propi, però crec que ni això. Els de Convergència, començant pel Gran Timoner, ja pronuncien la paraula independència amb més freqüència. Fins i tot, en relació a la famosa pregunta del mític referèndum d'Arenys de Munt, cau la qüestió de la Unió Europea, fet que a la vista del seu desprestigi actual i de les incerteses de la nostra relació futura (sobretot, en el sentit de si voldrem o no sufragar la pesant maquinària europea), em sembla de pur sentit comú, però que alhora aplana el camí perquè les CUP puguin afegir-se a l'acord amb extrema facilitat. Tenim, doncs, 60 diputats (36 de CDC, 21 d'ERC i 3 de la CUP) d'acord pràcticament abans de començar la partida, fet que ens dona una posició de solidesa notable.

Duran i la vicepresidenta Joana Ortega, de moment, han llançat una posició contrària a una pregunta tan clara com l'expressada, que necessàriament hauria de tenir una resposta binària de sí o no, i de vot en blanc per a la tercera via, com va insinuar Josep Rull de manera prou intel·ligent (crec que plantejar-ho en aquests termes dividiria bàsicament el no, alhora que faria créixer la xifra de participació a la Consulta, fet que interessa, i molt). El posicionament dels 14 diputats d'UDC (que ja veuríem si mantindrien la cohesió de grup en cas de portar les coses fins al final en el terreny de la discrepància) podria constituir una escletxa important al procés i diferir la solució, tal i com a hores d'ara desitja desesperadament l'establishment. Per això, crec que la posició d'ICV en aquest moment pot ser extremadament important. Si s'afegeix al grup dels 60, completarà amb els seus 13 diputats la majoria absoluta que necessitem, però sobretot deixarà completament aïllat el posicionament contrari dels democristians a una pregunta clara, situant-los en un pur obstruccionisme molt i molt difícil de sostenir. Penso que els indicis acumulats fins ara fan pensar que la gent d'Iniciativa farà aquest pas en favor de la majoria. De fet, és una de les darreres oportunitats d'Espanya per fer embarrancar el procés.

Comentaris

  1. Déu t'escolti, o millor dit ICV T'escolti, tot i que he de dir que el equip GORE-TEX® , no m'ofereix gaire confiança, sincerament, sembla que hagin heretat la puta i la Ramoneta de CiU, i això ens pot duu molts mals de cap.

    ResponElimina
  2. Coincideixo també en què ICV farà aquest mateix gest que ens apuntes. Jo crec que aparcaran el doctrinarisme i acceptaran la transcendència del moment.Són cultes i, per tant, intel·ligents, suposadament.

    Penso que en aquest cas d'una votació interna del Parlament de tanta transcendència, convindrà molt que el vot sigui secret. Hi ha gent, fins i tot dins del PPc que votarien indep. si no se'ls pogués veure com ho fan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. .... hi ha gent, fins i tot dins del PPc que votarien indep. si no se'ls pogués veure com ho fan....

      Inclús la Botox desprès dirá que va votar que si, i el Millo (que no es el millor) per un plat de mongetes (i una cadira al nou parlament) tambè.

      Elimina
    2. CAMATCHO PRESIDENT¡
      CATALUNYA INDEPENDENT¡

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…