Catalanisme en mirada llarga (#guanyarem)

Diari de Setge del 24 de setembre de 1713 (dia 62).


Crec que no va més enllà d'una hora. Si teniu temps i ganes, us recomano escoltar la conferència pronunciada al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona el passat 12 de setembre, amb motiu de la commemoració de la Diada Nacional, pel catedràtic de Ciència Política de Princeton Carles Boix. És una autèntica història del catalanisme en mirada llarga. Des dels temps del combat amarg per la supervivència de la pròpia sobirania en un món (el de la Pau de Westfalia del 1648) que l'aparició dels grans exèrcits dels temps de l'anomenada Revolució militar, havia fet inhòspit per a les petites nacions d'orígen medieval. Un món en guerra permanent que el proteccionisme econòmic (el pes dels intercanvis comercials internacionals sobre el PIB és infim) i la progressiva consolidació dels estats liberals va conduir a la recerca preferent de mercats segurs i de fonts de lleva nombroses. Unes condicions totalment adverses a la recuperació de la sobirania, en les quals, tanmateix, el catalanisme polític va aparèixer a l'entorn dels anys trenta-quaranta del segle XIX, però que encara la majoria percep com a inviable en la seva reivindicació política, més enllà de la renaixença cultural.

És així com arribem al segle passat. I trobem com, aleshores, el món fa passes cada vegada més decidides cap a l'obertura econòmica. Des de Westfalia a la globalització s'operen un parell de transformacions radicals al món occidental: el triomf de les democràcies liberals (amb totes les seves mancances, és una descripció, no una lloança) i un accés molt més lliure de totes les nacions als mercats mundials. A data d'avui, la sensibilitat democràtica dels estats europeus és elevada (tot i els problemes derivats de l'aparició d'algunes opcions electorals populistes quan no directament feixistes) i el grau d'obertura de les economies se situa per sobre del vuitanta per cent. Ara, doncs, les classes dirigents catalanes saben que han desaparegut ja els avantatges comparatius de la protecció que havien proporcionat històricament els grans estats i que una economia de l'escala de la nostra és altament competitiva en un món sense més fronteres que les mentals dels de Ciudadanos. Magnífica lliçó del professor Boix. Pareu compte si podeu, paga la pena.

Comentaris

  1. Recomano atenta i sencera visualització de tota la Conferència.

    Jo era present i l´he tornat a veure ara.
    Potser de les millors del ùltims anys !.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per compartir aquesta conferència, és interessantíssima, passa volant.

    ResponElimina
  3. Aquí tenéis la conferencia en pdf, por si a alguien le va mejor leerla
    http://www.bcn.cat/cultura/docs/ConferenciaOnzeSetembre.pdf

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas