Ves al contingut principal

Catalanisme en mirada llarga (#guanyarem)

Diari de Setge del 24 de setembre de 1713 (dia 62).


Crec que no va més enllà d'una hora. Si teniu temps i ganes, us recomano escoltar la conferència pronunciada al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona el passat 12 de setembre, amb motiu de la commemoració de la Diada Nacional, pel catedràtic de Ciència Política de Princeton Carles Boix. És una autèntica història del catalanisme en mirada llarga. Des dels temps del combat amarg per la supervivència de la pròpia sobirania en un món (el de la Pau de Westfalia del 1648) que l'aparició dels grans exèrcits dels temps de l'anomenada Revolució militar, havia fet inhòspit per a les petites nacions d'orígen medieval. Un món en guerra permanent que el proteccionisme econòmic (el pes dels intercanvis comercials internacionals sobre el PIB és infim) i la progressiva consolidació dels estats liberals va conduir a la recerca preferent de mercats segurs i de fonts de lleva nombroses. Unes condicions totalment adverses a la recuperació de la sobirania, en les quals, tanmateix, el catalanisme polític va aparèixer a l'entorn dels anys trenta-quaranta del segle XIX, però que encara la majoria percep com a inviable en la seva reivindicació política, més enllà de la renaixença cultural.

És així com arribem al segle passat. I trobem com, aleshores, el món fa passes cada vegada més decidides cap a l'obertura econòmica. Des de Westfalia a la globalització s'operen un parell de transformacions radicals al món occidental: el triomf de les democràcies liberals (amb totes les seves mancances, és una descripció, no una lloança) i un accés molt més lliure de totes les nacions als mercats mundials. A data d'avui, la sensibilitat democràtica dels estats europeus és elevada (tot i els problemes derivats de l'aparició d'algunes opcions electorals populistes quan no directament feixistes) i el grau d'obertura de les economies se situa per sobre del vuitanta per cent. Ara, doncs, les classes dirigents catalanes saben que han desaparegut ja els avantatges comparatius de la protecció que havien proporcionat històricament els grans estats i que una economia de l'escala de la nostra és altament competitiva en un món sense més fronteres que les mentals dels de Ciudadanos. Magnífica lliçó del professor Boix. Pareu compte si podeu, paga la pena.

Comentaris

  1. Recomano atenta i sencera visualització de tota la Conferència.

    Jo era present i l´he tornat a veure ara.
    Potser de les millors del ùltims anys !.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per compartir aquesta conferència, és interessantíssima, passa volant.

    ResponElimina
  3. Aquí tenéis la conferencia en pdf, por si a alguien le va mejor leerla
    http://www.bcn.cat/cultura/docs/ConferenciaOnzeSetembre.pdf

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…