Ves al contingut principal

Catalanisme en mirada llarga (#guanyarem)

Diari de Setge del 24 de setembre de 1713 (dia 62).


Crec que no va més enllà d'una hora. Si teniu temps i ganes, us recomano escoltar la conferència pronunciada al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona el passat 12 de setembre, amb motiu de la commemoració de la Diada Nacional, pel catedràtic de Ciència Política de Princeton Carles Boix. És una autèntica història del catalanisme en mirada llarga. Des dels temps del combat amarg per la supervivència de la pròpia sobirania en un món (el de la Pau de Westfalia del 1648) que l'aparició dels grans exèrcits dels temps de l'anomenada Revolució militar, havia fet inhòspit per a les petites nacions d'orígen medieval. Un món en guerra permanent que el proteccionisme econòmic (el pes dels intercanvis comercials internacionals sobre el PIB és infim) i la progressiva consolidació dels estats liberals va conduir a la recerca preferent de mercats segurs i de fonts de lleva nombroses. Unes condicions totalment adverses a la recuperació de la sobirania, en les quals, tanmateix, el catalanisme polític va aparèixer a l'entorn dels anys trenta-quaranta del segle XIX, però que encara la majoria percep com a inviable en la seva reivindicació política, més enllà de la renaixença cultural.

És així com arribem al segle passat. I trobem com, aleshores, el món fa passes cada vegada més decidides cap a l'obertura econòmica. Des de Westfalia a la globalització s'operen un parell de transformacions radicals al món occidental: el triomf de les democràcies liberals (amb totes les seves mancances, és una descripció, no una lloança) i un accés molt més lliure de totes les nacions als mercats mundials. A data d'avui, la sensibilitat democràtica dels estats europeus és elevada (tot i els problemes derivats de l'aparició d'algunes opcions electorals populistes quan no directament feixistes) i el grau d'obertura de les economies se situa per sobre del vuitanta per cent. Ara, doncs, les classes dirigents catalanes saben que han desaparegut ja els avantatges comparatius de la protecció que havien proporcionat històricament els grans estats i que una economia de l'escala de la nostra és altament competitiva en un món sense més fronteres que les mentals dels de Ciudadanos. Magnífica lliçó del professor Boix. Pareu compte si podeu, paga la pena.

Comentaris

  1. Recomano atenta i sencera visualització de tota la Conferència.

    Jo era present i l´he tornat a veure ara.
    Potser de les millors del ùltims anys !.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per compartir aquesta conferència, és interessantíssima, passa volant.

    ResponElimina
  3. Aquí tenéis la conferencia en pdf, por si a alguien le va mejor leerla
    http://www.bcn.cat/cultura/docs/ConferenciaOnzeSetembre.pdf

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.