Ves al contingut principal

Comencem a fer d'Estat (#Consulta2014)

Diari de Setge del 20 de setembre de 1713 (dia 58).

Delta de l'Ebre
Tot sembla indicar que el ministre García-Margallo en particular i el govern espanyol en general van rebre ahir una bona castanya en el front internacional en el qual el nostre procés ja s'ha instal·lat. Trencant la teoria, defensada fins hores abans a París, en companyia del ministre d'exterior francès, que el procés català és una qüestió d'ordre intern espanyol, a primera hora, el Ministeri espanyol d'Afers Exteriors va anunciar un esmorzar convocat a corre-cuita amb els ambaixadors a Madrid de tots els països de la Unió Europea. L'objectiu confessat: convèncer-los de la necessitat que els seus governs avisin públicament Catalunya que desisteixi de la seva proposta independentista a base d'anunciar-nos a l'avançada l'expulsió de les estructures polítiques i econòmiques comunitàries. La reunió devia resultar un autèntic fiasco (britànics, germànics i bàltics no deuen estar per la feina), si ens atenem al resultat explicat pels participants: a la sortida, oficialment (i increïblement), van anunciar que no s'havia parlat de Catalunya! Incapaç de forçar-los a recolzar la posició espanyola, el ministre devia optar com a mal menor per negar-ho tot. Autènticament patètic.

El fet demostra, sobretot, els nervis desfermats en el govern espanyol per l'èxit descomunal de la Via Catalana. Espanya comença a bracejar a la desesperada, que diuen que és el pitjor que es pot fer quan un comença a perdre les forces dins l'aigua. El Gran Timoner, a la tarda, va estar bé en la resposta, agraint la propaganda que, en aquesta nova fase del conflicte oberta l'Onze de Setembre, el Regne d'Espanya ha decidit fer-nos a totes les cancelleries del món. Crec que hauria de fer una altra cosa. És fàcil. Començar a actuar com un Estat. I respondre a l'acte d'hostilitat del ministre García-Margallo amb un altre acte de diplomàcia paral·lel: convocar tots els cònsols dels estats membres de la Unió Europea a Barcelona per mostrar-los la solidaritat del govern català davant les pressions espanyoles (i dir-los que els comprenem perfectament, perquè en som víctimes cada dia) i manifestar-los el compromís del nostre país amb els valors de la democràcia (volem votar) i la construcció d'una Europa més unida al servei dels ciutadans. Nosaltres quedaríem la mar de bé i els espanyols, com sempre. És una idea.

Comentaris

  1. Que no es va tractar el tema de Catalunya no s'ho creu ningu, sobretot quan els dies previs havien cridat dos embaixadors nomes per aquesta rao. I efectivament, tret per la culata de Margallo, ell volia que sortissin tots com l'Almunia a fer el paperot i li han plantat les canyes. No se si cal una convocatoria publica, jo m'estimaria mes que es parles en privat amb tots els consols o embaixadors i tranquilitzar-los que sera un proces pacific, democratic i sobretot que cobraran el deute.

    ResponElimina
  2. Doncs no ho tinc jo tan clar que no hagin parlat de Catalunya, al cap i a la fi, son diplomàtics i una part molt important de la seva feina, és fer sense que sembli que fan.Per tant el fet que diguin que no es va parlar de Catalunya, per mi només significa, que en aquell moment, no volien mullar-se davant la premsa.
    Així ara ens podem trobar en dos supòsits:
    1- Que facin cas a Espanya i sembrin la llavor de la discòrdia entre els governs dels respectius països.
    2- Que facin veure de cara a Espanya, que els hi segueixen el joc, però que facin el que toca en democràcia, respecta i tolera i et respectaran i toleraran.

    ResponElimina
  3. La imatge d'Espanya està molt tocada a l'exterior, tant per temes econòmics,de doping i de corrupció com pel Català. Els medis de comunicació de Madrit diuen altres coses al igual que tenen la seva història però a tercers països no crec que els enganyin gaire. Crec que els silencis diuen molt doncs si estiguessin en contra el més fàcil hagués estat parlar. El silenci pot ser un compromís per a no portar una disputa més enllà.

    ResponElimina
  4. La idea la trobo exquisida, sublim. El Presi ja sabrà què dir-los, no és pas curt en saber omplir continguts.
    Però, la jugada pot ser de meravella. Una trobada amb un brindis de xampany català (perdó, cava) senzillament explicant-los el nostre projecte. És que ho trobo tan ben encaixat que m'estranyaria molt que no ho tinguessin ja en projecte.

    ResponElimina
  5. No demanis perdó. Sempre he trobat que deixar-nos prendre el nostre xampany de sempre per posar-li cava va ser una idiotesa.

    I graficament, no te res que veure XampanY amb CHampaGnE. (De fet, es molt mes bonic i comercial en català.)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…