Ves al contingut principal

Consulta fins al final (#Consulta2014)

Diari de Setge del 27 de setembre de 1713 (dia 65).

Sabadell
Com més temps passa i més es comprova la solidesa de la majoria social a favor de la celebració de la Consulta (per sobre del 80%!) més convençut estic que l'hem de portar fins les darreres conseqüències. Sembla massa assumit per tothom que, una vegada suspesa la Llei de Consultes directament o la convocatòria específica de la Consulta sobre la independència, haurem de passar pantalla cap a les famoses eleccions plebiscitàries. Sabeu que sóc molt d'anar de pressa cap a l'objectiu, però crec que ens hauríem de recrear una mica més en el bloqueig de la Consulta per a escàndol majúscul de la comunitat internacional. Caldria passar olímpicament de la prohibició de Madrid i continuar endavant amb la Consulta fins a forçar que, en tot cas, fos l'exèrcit o la Guàrdia Civil qui hagués d'aturar-la tancant col·legi per col·legi. Els qui no estan per la feina d'arribar fins al final de la Consulta diuen que no podem fer un referèndum poc seriós, que no respecti els estàndards democràtics reconeguts al món. És que podem fer-lo perfectament oficial i avalat per observadors internacionals!

Es tracta en primer lloc (i ja anem tard) de tramitar per via d'urgència la Llei de creació de la nostra pròpia Adminstració Electoral Nacional, sense cap mena de dependència de Madrid. I de fer servir com a base la informació que controlem de les targetes sanitàries per construir el nostre propi cens. Caldrà comptar-hi amb un desplegament recolzat en els Ajuntaments si és possible i si no (allà on siguin dependentistes i existeixi risc de boicot de l'administració local) bastit directament des de la Generalitat. Segur que és tècnicament possible organitzar-ho. Els treballadors públics acabem de rebre l'anunci d'una nova retallada de la paga extra però, tot i així (o precisament per això) estic convençut que molts milers estaríem disposats a participar en aquest dispositiu electoral allà on fes falta. Perquè la imatge de l'exèrcit o la Guàrdia Civil impedint materialment l'exercici del vot seria impagable i ens avalaria a nivell internacional de manera inqüestionable per donar la passa definitiva cap a la Declaració Unilateral.

Comentaris

  1. Hi ha un problema en aixo. Encara que puguem fer la consulta no podem fer la declaració unilateral amb aquest parlament perquè els 13 diputats (o una part) de Duran podrien trair al pais, els 13 d'ICV (o una part) també ho podrien fer, i els 3 de la CUP ho farien segur ja que fins ara sempre han votat en contra de totes les iniciatives patriòtiques, sota l'excusa de la puressa, o per exemple, sobre el dret a decidir, amb l'excusa que no s'han decidit encara. Caldran unes plebiscitaries on els diputats dels bloc del SI (que no podrà ser manipular pel CNI) obtinguin uns 90 escons al menys i llavors proclamar amb la condició suspensiva (tal com aconsellen els canons internacionals) de revocar la declaració si no s'aconsegueix una ratificació a posteriori, en diguem tres mesos, en un referèndum fet sota la legalitat del nou estat, cosa que a més ens garantiria l'entrada a la UE i ONU.

    ResponElimina
  2. Potser sí que el què apunta l'anònim del dia, sigui el més viable i asseguri una millor clarificació. És més, es pot fer una coalició de partits pel SÍ. Els altres, ja s'ho farien. D'aquesta manera, no podria haver-hi traïcions. Esclar que, la presència dels GV (militars) aturant la votació no ens la traurà ningú. La idea de fer servir les targetes de la SegSocial pot ser bona, perquè al cap i la fi, és un registre oficial i no admet manipulacions. Pel què fa a la possible negativa d'alguns ajuntaments, seria qüestió de desplaçar-se al municipi més proper. Esclar, no hi haurà el cens penjat a l'entrada. Però, vaja, per la meva experiència, de poc ens ha servit mai de cara les eleccions, perquè mai ha estat degudament correcte ni actualitzat. Sempre hi ha hagut una deixadesa que espanta.

    Estem arribant al cap del carrer, sí!

    ResponElimina
  3. Quina mania amb fer-nos autogols.Si fem una DI ( jo començaria a deixar de parlar d'umilateral) després d'unes plebiscitaries, es pot admetre la revocació, després d'un referèndum de ratificació, però no veig que aquest s'hagi de fer al cap de 3 mesos, primer no hi ha temps material (per allò que sempre ens diuen de raons tècniques i operatives) segon, no tenir temps de demostrar el que podem fer sen indepndents, per tant és pot dir que abans de 2 anys és farà un refrèndum de rectificació, si la demanda és prou significativa, al fi, el parlament ja és el lloc on els parits ens representen.
    I com el tractat de la UE, que en lloc diu que ens faran fora, els "canons internacionals" sobre això tampoc existeixen.
    No veig per què em d'anar de bons, per no dir un altre paraula

    Eliseu

    ResponElimina
  4. En cas que retiressin les urnes sortiria als diaris i prou. En poc temps se'n oblidarien a fora. Total, Espanya ja té una reputació pèssima i no li vindria d'aquí.
    En quant a les eleccions plebiscitàries, hauria de ser amb una unió de partits pel SI clara, amb un únic objectiu: DUI i deixar clar el funcionament posterior i quant es tornarien a fer eleccions per a aconseguir una normalitat nacional.

    ResponElimina
  5. la imatge dels txakurres precintant urnes tocats pel tricorni seria la millor propaganda que podríem tenir.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…