Ves al contingut principal

Cura de masses per després de disparar-se al peu (#2016nideconya)

Diari de Setge del 7 de setembre de 1713 (dia 45).

Autopista de Montserrat









La demostració més gràfica del greu error comès ahir pel president Mas és que Jordi Graupera va haver d'escriure l'article més llarg de la seva vida per justificar-lo. Els receptors del missatge, impactats, potser també ens varem embalar, no ho nego. Avui el Gran Timoner ha confirmat que continua considerant vàlides les cinc vies legals per a la celebració de la Consulta: és a dir, que la Llei de Consultes que es tramita per via d'urgència al Parlament (que no requereix permís de Madrid) ja valdria. Tomba i gira, doncs. Diu que no ha retrocedit ni un mil·límetre en el seu compromís amb la Consulta per al 2014. Molt bé. Suposo que sóc poc representatiu del conjunt de l'independentisme però no renuncio a expressar la meva percepció personal. Encara que avui hagi matisat, és innegable, que, fins i tot per al Financial Times, Artur Mas va sembrar ahir una important dosi de dubtes. Es va disparar tot solet al peu de la credibilitat. Després, varem saber que potser ho feia en el context d'un diàleg en el qual fins i tot hi ha qui apunta la possibilitat d'una Consulta només acceptada pel govern espanyol, això sí, sempre que es vegi capaç de descavalcar amb fortes dosis de confusió (a base de donar tres possibles respostes) la majoria independentista. En tot cas, no és adequat llençar missatges a l'enemic fent malbé el teu propi terreny.

El principal damnificat per la confusió generada ahir és sense dubte el propi lideratge del President Mas. Ahir milers d'independentistes van passar, només per obra i gràcia seva, a sospitar una altra vegada de les seves intencions. Tots els fantasmes de l'Estatutet de la Moncloa van ressuscitar de cop davant la pudor partidista. Perquè en el millor dels casos, l'argumentació per diferir tres anys la resposta al no del Govern espanyol continua vint-i-quatre hores més tard assemblant-me completament insuficient. No tenim tres anys per continuar contemplant com és dessagna el país. Tres anys més sense disposar dels nostres recursos per atendre els serveis públics, sostenir l'estat del benestar i crear les condicions adequades per a la creació d'ocupació. Per fer temps, el dubte és legítim, a veure si es recuperen les expectatives electorals de CiU. Quin valor tindria, a més, acordar una data per a la Consulta posterior a l'acabament de la legislatura espanyola? Quina garantia tindríem que el nou govern sorgit de les eleccions espanyoles de 2015 la mantindria? Per sort, s'apropa l'hora dels qui manen de veritat, la gent. I la gent fa anys que no decep. Fem via.

Comentaris

  1. Jo que mai havia votat a CiU el 25N vaig pensar que el millor per Catalunya era votar a Mas. Encara penso que tenia raó en aquell moment i ho he mantingut tot aquest any, però avui, si hi haguessin eleccions, no repetiria el meu vot. Estic obert a canviar d'opinió, però no sense unes explicacions raonables. I l'article del Graupera, massa llarg i "esotèric" no pot convèncer gairebé ningú; tot és massa rebuscat, sona a intentar justificar allò que no té justificació, no per molt repetir conceptes aquestos passen a ser veritat. Entenc que hi ha gent que ja els hi va be, però respon allò de que "alguna cosa hi guanyarem" que ara tinc la sensació de que fou la idea original: "demanem molt per obtenir alguna cosa"; idea que sel's va escapar de les mans. No se si podrem mantenir la mobilització, quan els nostres líders no fan el que s'espera d'ells, la gent pensa que no val la pena tant d'esforç i sacrifici perquè al final et sentiràs traït com sempre, i deixa la lluita. Crec que Mas es va jugar el seu futur polític davant la Terribas i sense explicacions assenyades (admeto que potser no ho sabem tot) el va perdre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. totalment d´acord amb el teu comentari , fins i tot amb la coincidencia de no haver votat mai a CIU ni el 25 de novembre. Tenen un deix de falsetat, quan parlen sembla que no s´ho creuen, la biblia ja ho diu pels seus fets els coneixereu. I el que he vist no m´agrada. Per això no m´ha sorprés gens les declaracions del Gran Timoner amb la Terribas. Com pot liderar el procés una persona tan ruca que va a la radio i explica la estrategia de futur en el seu pols amb l´estat, quan aquest repte es el mes ambicios que hem empres mai des de fa 300 anys. Es poden fer les matitzacions que es vulguin però tothom va veure que al Sr Mas li tremolen les cames en els moments decisius, no te credibilitat , cal substituir-lo per algú amb més garanties. L´ANC hi te molt a dir.

      Elimina
  2. A mi fa anys que no m'enganyen. Em reservo el que penso dels qui els heu votat.
    Malauradament es confirma lo que ja sabia.

    ResponElimina
  3. Tot plegat em fa recordar quan jo era xiquet d'uns vuit anys en que jugant amb allò dels "jocs de nit" (sempre tot es resumia en enxampar la colla enemiga), ens vàrem enxampar nosaltres mateixos en no saber qui era qui. Aquella vegada el joc consistia en descobrir qui deia veritat i qui no, tots ficats en la foscor de la nit. Molt enginyós. Va tenir molt èxit!
    Només això, sí.

    Però, el fet és que sembla, fa tenir la sensació, que en Mas ha fet una relliscada monumental. Això algun dia li traurà vots. En Junqueras, en canvi, sembla caigut del cel. Ningú no el coneixia i ara és l'imprescindible. Hi confio. Sí. Però, que no ens defalleixi ni s'atabali, sisplau!!

    ResponElimina
  4. A les Terres de l'Ebre malauradament sabem ben bé com se les gasten alguns dirigents de Convergència quan els convé (algú se'n recorda l'acord entre l'avi Pujol i el PP pel transvassament de l'Ebre?)

    ResponElimina
  5. Lluis Muntaner
    Fracamente crec que no es llegeix adequadament ni les paraules de Mas ni l'escrit de Graupera que és senzillament extraordinari.
    Espero que Junqueras com a president d'ERC no cometi els permanents errors del seu partit en el passat.
    Crec que a excepció de Pau Claris tenim el President que ens pot conduir a la independència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…