Dos cops de maça per a Espanya (#Consulta2014)

Diari de Setge del 29 de setembre de 1713 (dia 67).

Via Catalana (tram 64)













El resultat del Debat de Política General, tot i anàlisis d'anar al psiquiatra com aquest d'un subdirector d'El País, ha suposat una nova passa endavant en el Procés. Després de la carta insulsa de Mariano Rajoy, a la recerca de la claredat que volem per defensar la nostra causa davant la comunitat internacional, ha semblat inevitable portar directament la demanda d'autorització per a organitzar la Consulta al mateix Congreso espanyol. Serà també una manera potent de visualitzar, novament, el menyspreu de gairebé tots els grans partits espanyols a la voluntat política de més de tres quartes parts dels catalans i, per tant, una nova ocasió per eixamplar el gruix, ja àmpliament majoritari, de l'independentisme al nostre país. El paper dels de Pere Navarro ha estat, en aquest punt, com comença a ser costum, certament grotesc. Ells són molt, molt, molt partidaris de fer una consulta acordada, però per si de cas, preventivament, voten en contra d'anar a Madrid a negociar un acord per acordar-la. De tracta i mocador.

Previsiblement, optimista com sabeu que sóc, tot i les dificultats i els moments de dubte que vindran, crec que entrem en la fase decisiva, amb dos revesos immediats molt importants per a l'immobilisme espanyol. En primer lloc, després del pas pel Congreso i de l'aprovació de la Llei de Consultes, abans de finals d'any tindrem finalment data i pregunta. L'intent de Duran i l'establishment per bloquejar la seva fixació ha estat interessant, però ha mort a una velocitat notable. Només els vint diputats del PSc li han donat suport al Parlament de Catalunya. I per rematar el desànim unionista, a primers de 2014 rebran la mala notícia que el govern de la Generalitat i el Gran Timoner no seran tan fàcils d'abatre: crec que Esquerra decidirà aleshores entrar a formar part del Govern de Catalunya. Data i pregunta i govern sòlid poden tenir uns efectes devastadors: alhora, de gran confiança interna i de fort desànim a Madrid que, segons sembla, continua en plena bombolla, ignorant que estem entrant ja en la fase decisiva del conflicte. Anem bé, molt bé.

Comentaris

  1. Granollacs ,
    Jo no seria tan optimista, almenys abans d´hora. L´hora crucial que cal tèmer, i que no dubteu que arribarà, serà quan a Madrid deixin désser rucs i facin l´oferta descafeinada que alguns temem. Aleshores veurem quans dels nostres baixen del carro i es venen per un plat de llenties. Mentre aquest dia no arribi tranquils, anirem fent via.

    ResponElimina
  2. Anonim, no crec que ningu faci cas de l'oferta descafeinada de Madrid, aquesta oferta no pot ser superior a l'estatut doblement retallat del 2006, i encara menys a la tercera via duraniana. El Rubalcabra proposava una reforma del Senat, es a dir canviar la butaca on Montilla fa la migdiada i la proposta del PP no anira gaire mes enlla. Massa poc i masa tard per poder convencer algu.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas