Ves al contingut principal

Dos cops de maça per a Espanya (#Consulta2014)

Diari de Setge del 29 de setembre de 1713 (dia 67).

Via Catalana (tram 64)













El resultat del Debat de Política General, tot i anàlisis d'anar al psiquiatra com aquest d'un subdirector d'El País, ha suposat una nova passa endavant en el Procés. Després de la carta insulsa de Mariano Rajoy, a la recerca de la claredat que volem per defensar la nostra causa davant la comunitat internacional, ha semblat inevitable portar directament la demanda d'autorització per a organitzar la Consulta al mateix Congreso espanyol. Serà també una manera potent de visualitzar, novament, el menyspreu de gairebé tots els grans partits espanyols a la voluntat política de més de tres quartes parts dels catalans i, per tant, una nova ocasió per eixamplar el gruix, ja àmpliament majoritari, de l'independentisme al nostre país. El paper dels de Pere Navarro ha estat, en aquest punt, com comença a ser costum, certament grotesc. Ells són molt, molt, molt partidaris de fer una consulta acordada, però per si de cas, preventivament, voten en contra d'anar a Madrid a negociar un acord per acordar-la. De tracta i mocador.

Previsiblement, optimista com sabeu que sóc, tot i les dificultats i els moments de dubte que vindran, crec que entrem en la fase decisiva, amb dos revesos immediats molt importants per a l'immobilisme espanyol. En primer lloc, després del pas pel Congreso i de l'aprovació de la Llei de Consultes, abans de finals d'any tindrem finalment data i pregunta. L'intent de Duran i l'establishment per bloquejar la seva fixació ha estat interessant, però ha mort a una velocitat notable. Només els vint diputats del PSc li han donat suport al Parlament de Catalunya. I per rematar el desànim unionista, a primers de 2014 rebran la mala notícia que el govern de la Generalitat i el Gran Timoner no seran tan fàcils d'abatre: crec que Esquerra decidirà aleshores entrar a formar part del Govern de Catalunya. Data i pregunta i govern sòlid poden tenir uns efectes devastadors: alhora, de gran confiança interna i de fort desànim a Madrid que, segons sembla, continua en plena bombolla, ignorant que estem entrant ja en la fase decisiva del conflicte. Anem bé, molt bé.

Comentaris

  1. Granollacs ,
    Jo no seria tan optimista, almenys abans d´hora. L´hora crucial que cal tèmer, i que no dubteu que arribarà, serà quan a Madrid deixin désser rucs i facin l´oferta descafeinada que alguns temem. Aleshores veurem quans dels nostres baixen del carro i es venen per un plat de llenties. Mentre aquest dia no arribi tranquils, anirem fent via.

    ResponElimina
  2. Anonim, no crec que ningu faci cas de l'oferta descafeinada de Madrid, aquesta oferta no pot ser superior a l'estatut doblement retallat del 2006, i encara menys a la tercera via duraniana. El Rubalcabra proposava una reforma del Senat, es a dir canviar la butaca on Montilla fa la migdiada i la proposta del PP no anira gaire mes enlla. Massa poc i masa tard per poder convencer algu.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.