Ves al contingut principal

El dependentisme té mala peça al teler (#Consulta2014)

Diari de Setge del 25 de setembre de 1713 (dia 63).

Sabadell
Porten mesos centrats en la defensa a capa i espasa de la llei. Temps i temps de fonamentalisme constitucional en estat pur. Amb afirmacions delirants segons les quals la base de la democràcia no és la voluntat popular, sinó la legalitat. Només un estat incapaç de confiar en els seus propis ciutadans, de mentalitat de presó col·lectiva, hauria concebut una Constitució que és, a la pràctica, en els capítols fonamentals, de reforma pràcticament impossible. Fins ara, la defensa fonamentalista i tramposa de la Constitució (fer un referèndum jurídicament no vinculant sobre la independència no contravé en res el text constitucional espanyol) anava acompanyada, tal i com han anat enregistrant totes les enquestes fins ara, per arguments de tipus sentimental: com deia el president Montilla fa poc (exagerant, per cert, les dades), una majoria se sent català i espanyol. Com si estiguéssim decidint sobre els sentiments de la gent i no sobre si volem dependre o no d'Espanya en la defensa dels nostres interessos morals i materials com a comunitat política.

Ara, finalment, després de constatar la contínua reculada de les seves posicions davant l'opinió pública, sembla que han decidit que argumentaran (encara que sigui poc racionalment) el no. De fet, després de bloquejar qualsevol moviment de les institucions europees al respecte, han començat, una vegada oberta la via d'aigua de Letònia i Lituània (taponada de forma ben maldestra), amb l'amenaça increïble d'exclusió de la nova República Catalana de la Unió Europea i de tota la galàxia pels temps dels temps. Una autèntica irresponsabilitat, us deia fa uns dies, que no farà sinó afeblir la popularitat de les institucions de la Unió a Catalunya. L'estratègia de la por anirà combinada amb la de la humiliació: sou incapaços de subsistir sols, sense nosaltres. L'analogia amb el maltractador és massa evident perquè calgui aprofundir-hi. Francament, si aquest ha de ser el nou argumentari que ens espera podem restar ben tranquils. Caldrà ser molt incaut per empassar-se que no podem viure sense ells una vegada haguem escapat a les seves plantofades diàries. Molt mala peça al teler, doncs, per al dependentisme. Encara que Esperanza Aguirre ens ensaboni.

P.S. Llegeixo que Alicia Sánchez-Camacho ha enviat una carta a partits i entitats alertant que és la darrera oportunitat perquè no se'ls pugui recriminar en el futur que no van fer res per evitar la independència. Se'ls veu francament fumuts.

Comentaris

  1. em vaig fer un fart de riure amb la broma de l'exclusió del sistema mètric decimal i potser per aquesta via podriem desdramatitzar una mica el tema.
    N'he buscat algunes per si et sembla bona idea

    #ensfotranforade la Xarxa Europea de Patrimoni Culinari
    www.culinary-heritage.com

    #ensfotranforade la Xarxa Europea de Recerca i Documentació de Representacions de l'Antic Teatre Grec
    ancient-drama.net

    #ensfotranforade l'Associació Europea per a l'Estudi de la Diabetis
    www.easd.org

    ResponElimina
  2. L'Esperanza Aguirre és molt llarga.

    Els "Dependentistes" aconsegueixen fer-se un embolic tan gros que cal llegir els seus continguts amb cura per poder-los entendre. La síntesi, molt ben apuntada per en Granollacs, és barrejar sentiment amb política.
    Parlo de que el nostre independentisme és de fer justícia, de dignitat, i poder deixar les coses tal com eren abans de 300 anys perquè, en sí, aquesta és l'arrel, al meu entendre. Quan alguns diuen que també se senten espanyols per motiu d'arrel, distorsionen el nostre objectiu. Dic això perquè mai s'ha dit ni en somnis, que els calgui renunciar a la seva nacionalitat espanyola. Quan els espanyols, alguns, ens insulten amb total impunitat, aquesta és una decisió política d'ells destructiva, d'humiliació constant.
    Per tant, per recuperar la nostra dignitat, és imprescindible apartar-nos totalment de qui ens humilia a cada dia.

    Una cosa: L'èxit de la Via els ha deixat consternats, sí. Però, també els deu haver sacsejat molt la recuperació de les restes del Born. Sinó, encara seguirien negant tot allò que sabem de la nostra realitat.

    ResponElimina
  3. El problema dels dependentistes és la seva pròpia intolerància, això que ells eximeixen com una virtut, en realitat és el seu descrèdit a nivell mundial. Prou enemics te Espanya al món, com per que vagin reforçant les seves tesi totalitàries.
    Qualsevol país democràtic davant una possible secessió diria, seiem i parlem-ne. Perquè voleu marxar? Que podem fer per fer-vos canviar de idea, i que volgueu continuar amb nosaltres?
    En canvi Espanya, en lloc de guarnir el pastis espanyol, l'únic que sap emprar és l'insult, el descrèdit i la desqualificació de l'adversari, amb aquestes armes, difícilment aconseguirà un canvi en la població catalana al seu favor.

    Acabo de veure el programa "la plaza en llamas" http://bloglaplazaenllamas.blogspot.com.es/2013/09/039-la-plaza-en-llamas-19-09-2013.html realitzat a Madrid cercant un esperit democràtic i dialogant, i tot i que hi havia un tertulià català i el propi presentador també ho és i es postula com a català d'esquerres i independentista, a pic que sents les seves tesi, el diàleg rebenta per les costures, i és que l'argument al que s'aferren com a clau roent, és la sharia constitucional, amb el pretext de que si volem la independència cal canviar la constitució espanyola, un text que el mateix govern i oposició espanyols es neguen a canviar.
    En fi, que continuem com fa 60 anys, i mentre que això no ho fem veure a Europa i a la ONU, i sol·licitem la presència d'observadors internacionals, per tal que puguin tenir informació de primera mà del que realment succeeix a Catalunya i a Espanya, no avançarem dins els paràmetres democràtics que entén la UE.
    Espanya manté una guerra freda amb Catalunya, i això cal denúnciar-ho a totes les instàncies europees i mundials.

    ResponElimina
  4. Tanta volta per dir: que no! que sou propietat nostra i prou!

    Si que es va veient un moviment cap a acceptar l'inevitable però no diguem blat...

    ResponElimina
  5. De la negar la major (impossible realitzar cap consulta) han passat a postular pel no, veient el que els cau a sobre. I com que els arguments "hispànics" ja no fan cap mena de forat, enarboren el Cristo Gros de la UE.
    Té raó en granollacs, se'ls veu deseperats i a la defensiva.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…