El dia que el president els va dir que m'estaven tapant (#Born)

Diari de Setge del 13 de setembre de 1713 (dia 51).

El Born Centre Cultural
Aconsegueixo d'un amic més influent que jo una entrada per a la inauguració del Born Centre Cultural. Naturalment, embrancat com sóc en el Diari de Setge, em fa una il·lusió bàrbara. Sóc a la porta gairebé una hora abans. Vull gaudir de l'espectacle. Les patums arriben. En entrar, mentre contemplo emocionat el jaciment des de la passarel·la que el volta, escolto l'Àngel Colom comentar amb una veterana del moviment independentista com s'ha fet realitat el seu somni d'esdevenir majoria. Després de recórrer i gaudir tot el perímetre, em situo en un dels extrems de l'antic mercat, on és la premsa, davant per davant, encara que a molts metres, d'on parlaran les autoritats. Amb puntualitat borbònica ens fan esperar tres quarts d'hora mentre ressona eixordadora la protesta al carrer dels veïns, una part dels quals, de manera repugnant, no dubta a insultar la memòria de les víctimes de l'espanyolisme a Catalunya. El Gran Timoner fa un bon discurs, relligant passat i present, pronunciat la fórmula màgica, donec perficiam, perseverarem fins a aconseguir-ho. Comença l'Auca del Born, una manera empàtica de conjugar les restes amb el teatre. És un bon espectacle per a un marc com aquell.

Per motius professionals (que col·laboro en l'organització d'una altra exposició), rebutjant el pica-pica (que continuo amb l'operació aprimament) corro a veure la mostra temporal sobre el Setge de 1713-1714, ubicada en una de les noves sales. Paga la pena abandonar les viandes. Sóc dels primers a recórrer una bona reconstrucció dels darrers mesos de la resistència catalana, encara que sigui amb pocs recursos documentals (deformació arxivística). Amb bons mitjans materials, gràfics i audiovisuals, la traca final la constitueixen una gran pantalla on es rememora tot el setge pas a pas i una sala separada on un audiovisual permet reviure la jornada final de l'Onze de Setembre. Quan m'adono estic sol i avanço fins al fons, per seure tranquil·lament i contemplar-lo. De sobte, entra el seguici de les autoritats. En Quim Torra avança fins al mig per guanyar perspectiva davant les dues parets folrades de pantalla. El Gran Timoner avisa els seus acompanyants: compte, no deixeu veure a aquest senyor. El senyor sóc jo. Es fa tard i surto del Born Centre Cultural. Per tornar a casa prefereixo travessar la Ciutat Vella, plena de turistes. I penso, impactat encara, entre emoció i emoció, digueu-me exagerat, que el Born és una altra contribució original nostra a la cultura mundial. Hi tornaré per gaudir-lo en profunditat. Dóna per molt.

Comentaris

  1. Per què deuria dir això el Bon Timoner? Quedo desconcertat! En fi, coses del món.
    El que cap vegada no he posat als comentaris d'aquest blog, és que aquest deu ser llegit per més del què pugui semblar perquè, per exemple, aquesta aportació del Diari de Setge que ens fas, ha estat copiat en molts diaris i ràdios. I, em sap greu no haver-ho fet anteriorment perquè ho tenia coll-avall i sempre me n'oblidava. Felicitats!!

    Ah!, quan aquesta Sra. Saenz de S. diu aquestes bajanades que no hi era pas a la Via Catalana tot el poble català, m'irrita. És evident que hi ha una bona part de la ciutadania que no participa mai en la política. Mai. Ja se sap. Però, que digui que més d'un milió i mig no signifiquen res, doncs és per sacsejar-la, com a mínim. Si escoltem el nivell d'audiència de TV3 que va seguir l'esdeveniment (3.500.000) des del principi fins el final i li sumem els "pocs" que hi van participar activament, a mi em surten més de 5.000.000 de catalans. No poder o no voler-hi participar no implica desinteressar-se ni molt menys. N'hi pot haver de ganduls, porucs, malalts, desvalguts, treballadors ocupats, etc. que no fan malbé l'esforç dels que han simbolitzat el sentiment de tot Catalunya. Aquest 67% de participació activa o passiva no el pot treure ningú.
    Tampoc, no es poden menystenir votacions per manifestacions, on sempre hi participa menys electorat.

    ResponElimina
  2. Els espanyols no paren de equivocar-se. Han identificat progressivament els causants (primera manifestació de 2010, erem 53.000; a la de l'any passat el mateix -cinquena noticia del Telediari- i no era representatiu; després ja era simplement una bogeria de Mas; després a més era el nazisme congènit dels catalans, darrerament és culpa de TV3) i ara que ja saben que s'equivoquen encara hi tornen. Que jo sàpiga només ells en són culpables, i mentre no reconeguin la culpa no podran trobar una sol·lució. Ara proposen allò que van rebutjar fa un any (el pacte fiscal si diguessim SI ja ho tindriem amb algunes coses de propina) quan ara l'únic que encara podria colar és proposar un estat confederal de nacions amb els mateixos drets, que delegaria algunes coses molt limitades (la corona, representació a països de segon ordre, algunes operacions militars internacionals...) a un govern comú. D'aquí poc la confederació haurà de ser com la Comunitat d'Estats Independents a l'antiga Unió Soviètica i d'aquí un any ni això. Ells sempre erraran en tots els anàlisis perquè són incapaços de res diferent, i no escolten als que els diuen un altra cosa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)