Ves al contingut principal

Escalfant la #ViaCatalana (VI): "play again", Mas

Diari de Setge del 2 de setembre de 1713 (dia 40).

11 de Setembre de 2012
Estic d'acord en què el president Mas no assisteixi a la cadena humana de l'Onze. Francament, en aquests temps que corren, no sé fins a quin punt que s'afegeixi tal o qual polític, encara que sigui el primer representant del país, suma o més aviat resta. El personal està molt, molt cremat. No cal, doncs, aquella broma recurrent de l'any passat amb la qual alguns cridaven "esperit de Mas, manifesta't". Hem sentit i continuarem escoltant aquests dies l'habitual serial sobre si hi anirà tal o qual conseller, diputat o alcalde. Serà una solemne pèrdua de temps. Resultat d'interessos poc clars. La capacitat d'arrossegament dels polítics està greument malmesa. Convé molt més, en canvi, que la Via Catalana (a desgrat dels seus crítics, defensors de l'establishment), continuï fins a l'últim dia com el que és, una iniciativa popular, nascuda i crescuda des de baix. I, per tant, com menys hi fiquin la mà els polítics molt millor.

Al Gran Timoner només m'atreviria a demanar-li que faci repetició de la jugada de l'any passat. Que més enllà de manifestar la seva identificació espiritual amb els qui participem, faci un altre pas petit però decisiu en la línia de cremar les naus cap a l'Estat propi. Sí, és cert, que volem que la fixació de la data i la pregunta de la Consulta sigui el resultat del debat entre tothom a la comissió parlamentària sobre el Dret de Decidir i al Pacte Nacional per l'ídem. No podrà, doncs, fixar-se immediatament. No seria adequat. Però, almenys, el president Mas sí podria donar una nova prova de la voluntat de continuar endavant amb el calendari previst al Pacte per la Llibertat que dóna suport parlamentari al Govern, anunciant que precisament la data i la pregunta s'anunciaran solemnement, sigui com a resultat o no d'un pacte amb el govern espanyol (que sabem que no) abans d'acabar aquest any 2013. No és massa demanar (molts trobaran que és ben poc): el compromís formal del president Mas davant tots els catalans que anunciarà aquest trimestre la data i la pregunta.

Comentaris

  1. Discrepo en la primera part del text, i el motiu és ben clar, la Via Catalana és del poble, per la qual cosa que vingui tal o qual polític no és rellevant, el rellevant és que s'ompli tota la Via; ara bé, el fet de saber que el President estigues a la Via mà amb mà, amb tots els catalans, si que te una gran importància, i és la confirmació per part de la ciutadania, que el nostre President està al cap de la confronta, i que no ens trairà per un millor finançament.
    En quan a la data de la consulta, totalment d'acord, Catalunya necessita saber quin és l'horitzó proper, per continuar navegant cap a Itaca.

    ResponElimina
  2. Si en Mas hi participés, seria un greu error que seria explotat per molta gent. És el President de Catalunya i, per tant, ho és de tots. No pot caure en qüestions de discussió abans de definir-se. Trobo que ja va fer bé i molt bé, quan va prendre la decisió d'escoltar el què li deia el poble. Va tornar a convocar la ciutadania per tornar-se a re-definir una altra vegada. Això és política de Govern i no política de partits. El Govern és qui s'ha d'acomodar al què demani el poble i no pas el revés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. malauradament sembla que la prudencia està fent traidors

      Eliseu

      Elimina
  3. Dons a mi m'agradaria que si, que hi fos.
    I a mes com a president de la Generalitat.
    I que TV3 hi tingués una càmera al davant.

    I que a las 18:00 parles a tots els catalans dient-nos que si la voluntat del poble es la independència, l'endemà la proclamaria si hi hagués una majoria parlamentaria que votes el si.

    Trobo que la brometa de fer-nos els bon-minyons i d'anar amb el lliri a la mà i mirar si a la resta dels humanoides els hi va be s'hauria d'haver acabat fa força temps.

    "Diuen" que els estats no tenen amics, tant sols "interessos", dons be, els nostres interessos son els nostres, no els dels ciutadans dels països veïns... i encara hi ha qui proposa que "durant uns anys" els hi passem una pensió, no fos el cas que es cansessin si treballessin....

    Qui hagués nascut maori... fa 800 anys, clar !!.

    ResponElimina
  4. Jo tampoc crec que un President sigui neutral, i per tant amb el procés cap a al Independéncia, tampoc veig que hagi de ser neutral, sinó fixem-nos amb el president d'Escòcia en Alex Salmond, com actua sense cap mena de neutralitat, i sense anar tant lluny, el president de l'estat espanyol tampoc n'és de neutral ni en les formes ni en el discurs, en teoria també és el preident de tots els espanyols, encara que nosaltres ni ens sentim ni ho som i ni ho volem ser-ho.
    Presdient Mas, després de convocar eleccions anticipades en resposta a la demanda majoritaria del país, demostrada en la manifestació del 11S-2012 i després dels resultats electorals, on la majoria que vol la indpendència va quedar demostrada, el nostre president no pot dir que és neutral.
    Si els escocessos fesin la cadena en Alex Salmond hi seria
    Si els espanyols fesin la cadena en Rajoy hi seria
    Els catalans fem la cadena, per què no va el nopstre president?

    Eliseu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada país té les seves complexitats i la nostra també és única, com la del Quebec, Escòcia o qualsevol altre. No es pot tirar tot pel boc gros, so pena de trobar-te nu i penjat sense poder-te defensar de res.

      Elimina
    2. la frase no és meva, però la trobo encertadissima, i no la dic pas per tu, sinó pel nostre president

      Que la prudencia no ens faci traidors

      Eliseu

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.