Ves al contingut principal

Escalfant la #ViaCatalana (VI): "play again", Mas

Diari de Setge del 2 de setembre de 1713 (dia 40).

11 de Setembre de 2012
Estic d'acord en què el president Mas no assisteixi a la cadena humana de l'Onze. Francament, en aquests temps que corren, no sé fins a quin punt que s'afegeixi tal o qual polític, encara que sigui el primer representant del país, suma o més aviat resta. El personal està molt, molt cremat. No cal, doncs, aquella broma recurrent de l'any passat amb la qual alguns cridaven "esperit de Mas, manifesta't". Hem sentit i continuarem escoltant aquests dies l'habitual serial sobre si hi anirà tal o qual conseller, diputat o alcalde. Serà una solemne pèrdua de temps. Resultat d'interessos poc clars. La capacitat d'arrossegament dels polítics està greument malmesa. Convé molt més, en canvi, que la Via Catalana (a desgrat dels seus crítics, defensors de l'establishment), continuï fins a l'últim dia com el que és, una iniciativa popular, nascuda i crescuda des de baix. I, per tant, com menys hi fiquin la mà els polítics molt millor.

Al Gran Timoner només m'atreviria a demanar-li que faci repetició de la jugada de l'any passat. Que més enllà de manifestar la seva identificació espiritual amb els qui participem, faci un altre pas petit però decisiu en la línia de cremar les naus cap a l'Estat propi. Sí, és cert, que volem que la fixació de la data i la pregunta de la Consulta sigui el resultat del debat entre tothom a la comissió parlamentària sobre el Dret de Decidir i al Pacte Nacional per l'ídem. No podrà, doncs, fixar-se immediatament. No seria adequat. Però, almenys, el president Mas sí podria donar una nova prova de la voluntat de continuar endavant amb el calendari previst al Pacte per la Llibertat que dóna suport parlamentari al Govern, anunciant que precisament la data i la pregunta s'anunciaran solemnement, sigui com a resultat o no d'un pacte amb el govern espanyol (que sabem que no) abans d'acabar aquest any 2013. No és massa demanar (molts trobaran que és ben poc): el compromís formal del president Mas davant tots els catalans que anunciarà aquest trimestre la data i la pregunta.

Comentaris

  1. Discrepo en la primera part del text, i el motiu és ben clar, la Via Catalana és del poble, per la qual cosa que vingui tal o qual polític no és rellevant, el rellevant és que s'ompli tota la Via; ara bé, el fet de saber que el President estigues a la Via mà amb mà, amb tots els catalans, si que te una gran importància, i és la confirmació per part de la ciutadania, que el nostre President està al cap de la confronta, i que no ens trairà per un millor finançament.
    En quan a la data de la consulta, totalment d'acord, Catalunya necessita saber quin és l'horitzó proper, per continuar navegant cap a Itaca.

    ResponElimina
  2. Si en Mas hi participés, seria un greu error que seria explotat per molta gent. És el President de Catalunya i, per tant, ho és de tots. No pot caure en qüestions de discussió abans de definir-se. Trobo que ja va fer bé i molt bé, quan va prendre la decisió d'escoltar el què li deia el poble. Va tornar a convocar la ciutadania per tornar-se a re-definir una altra vegada. Això és política de Govern i no política de partits. El Govern és qui s'ha d'acomodar al què demani el poble i no pas el revés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. malauradament sembla que la prudencia està fent traidors

      Eliseu

      Elimina
  3. Dons a mi m'agradaria que si, que hi fos.
    I a mes com a president de la Generalitat.
    I que TV3 hi tingués una càmera al davant.

    I que a las 18:00 parles a tots els catalans dient-nos que si la voluntat del poble es la independència, l'endemà la proclamaria si hi hagués una majoria parlamentaria que votes el si.

    Trobo que la brometa de fer-nos els bon-minyons i d'anar amb el lliri a la mà i mirar si a la resta dels humanoides els hi va be s'hauria d'haver acabat fa força temps.

    "Diuen" que els estats no tenen amics, tant sols "interessos", dons be, els nostres interessos son els nostres, no els dels ciutadans dels països veïns... i encara hi ha qui proposa que "durant uns anys" els hi passem una pensió, no fos el cas que es cansessin si treballessin....

    Qui hagués nascut maori... fa 800 anys, clar !!.

    ResponElimina
  4. Jo tampoc crec que un President sigui neutral, i per tant amb el procés cap a al Independéncia, tampoc veig que hagi de ser neutral, sinó fixem-nos amb el president d'Escòcia en Alex Salmond, com actua sense cap mena de neutralitat, i sense anar tant lluny, el president de l'estat espanyol tampoc n'és de neutral ni en les formes ni en el discurs, en teoria també és el preident de tots els espanyols, encara que nosaltres ni ens sentim ni ho som i ni ho volem ser-ho.
    Presdient Mas, després de convocar eleccions anticipades en resposta a la demanda majoritaria del país, demostrada en la manifestació del 11S-2012 i després dels resultats electorals, on la majoria que vol la indpendència va quedar demostrada, el nostre president no pot dir que és neutral.
    Si els escocessos fesin la cadena en Alex Salmond hi seria
    Si els espanyols fesin la cadena en Rajoy hi seria
    Els catalans fem la cadena, per què no va el nopstre president?

    Eliseu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada país té les seves complexitats i la nostra també és única, com la del Quebec, Escòcia o qualsevol altre. No es pot tirar tot pel boc gros, so pena de trobar-te nu i penjat sense poder-te defensar de res.

      Elimina
    2. la frase no és meva, però la trobo encertadissima, i no la dic pas per tu, sinó pel nostre president

      Que la prudencia no ens faci traidors

      Eliseu

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…