Escalfant la #ViaCatalana (VII): la Diada més col·lectiva

Diari de Setge del 3 de setembre de 1713 (dia 41).

11 de Setembre de 2012









Falten vuit dies. Gallina de pell. Anaconda. En fa uns quants més que vaig escriure aquest punt. És d'aquells que no saps si resistirà bé el pas del temps, però aquí el teniu. Aquestes vacances he tornat a les Terres de l'Ebre. He xerrat amb amics i coneguts que veig, molts d'ells, gairebé d'any en any. La impressió és que en dotze mesos l'ambient sobiranista ha crescut exponencialment. I que hi ha molta més seguretat i decisió en la gent en la necessitat del camí emprès per la majoria del país. Diria que, en diversos moments, m'ha sorprès comprovar la claredat amb la qual analitzen la urgència i la irreversibilitat de l'objectiu. He viscut novament aquí (cada vegada amb més freqüència) quelcom que em fa molta gràcia sentir: acostumat a ser el radical de la classe, ara em veig molt sovint avançat per l'esquerra a gran velocitat. Gent d'ordre de sempre. Sempre reposada. Moderada en tot moment, que dirien a Can Godó, que em manifesta que està fins els pebrots de les amenaces, els boicots i els insults que ens ofereixen a tota hora els amics espanyols amb els que se suposava que ens havíem d'entendre i compartir pis.

I pel que fa a la cadena, diria que, en les setmanes que hi he passat, la temperatura ha anat clarament a l'alça. Els de casa baixarem a les Terres de l'Ebre, tram 64, entre l'Aldea i Camarles. Serà una sensació diferent. Una Diada molt especial. Acostumats a participar a les grans concentracions a Barcelona dels darrers anys (2006, 2007, 2010 i 2012, si no m'erro), ara volem abraçar de nord a sud tot el Principat. Potser, individualment, no viurem tan intensament la jornada com els qui decideixin quedar-se a la capital, però estic convençut que la cadena a aquestes terres serà una festa històrica. Aquí, mai una concentració patriòtica haurà aplegat tanta i tanta gent. Només per això val la pena apropar-s'hi i gaudir amb els nostres amics d'una jornada inoblidable. Un a un, en renglera, mà en mà, farem una contribució col·lectiva inestimable al futur dels nostres fills. Mirarem a dreta i esquerra i veurem només alguns centenars de compatriotes, però estarem en realitat fent possible la manifestació més potent de la història del país. Estic convençut que les imatges que llançarem al món seran d'una potència senzillament extraordinària. I val la pena ser-hi en la primera línia.

Comentaris

  1. Malauradament, no hi seré ni a la cadena, ni a la mani de cada any. Aquest peu meu ja no em permet caminar. A primers d'octubre me l'operaran, i al cap de mig any, ja podré tornar a saltar i ballar. Almenys, això és el què m'ha promès el cirurgià. Això, dins del món de la SegSocial. En canvi, en un tema molt més greu i urgent, l'Hospital de Sant Pau diu a un amic meu que segueixi esperant fins febrer vinent, a veure si llavores el poden operar... i si no, doncs, mira, menys feina. Esclar, ha anat a la privada per urgències.

    Tornant amb el tema d'avui, en fa gràcia -més aviat, molta tristor- veure que aquesta gent de la via mitjana -la de dir que encara cal negociar!- segueixin tan cecs a la realitat. Acabo d'escoltar l'Àngel Ros, de Lleida, i m'he quedat astorat: Es que encara no se n'adonat de que a Madrid no hi ha capacitat de raonar res?? La realitat és que són uns caguetes de merda.... o és que es pensa que quan algun dia tornin els seus a governar Espanya, llavores tot tornarà a ser com flors i violes... En Ros, en Nadal i tants altres recordin que el PSOE és un equivalent al PP. Els PP amb odi, i el PSOE amb sornegueria i prepotència a l'estil A. Guerra, etc., però tots amb el mateix resultat final.

    ResponElimina
  2. Jo també tiro cap al sud. Vaig escollir un tram sense ocupació i lleig de nassos però, torno de vacances i està ple!!! No conec a ningú d'allà però segur que ens ho passarem d'allò més bé.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas