Ves al contingut principal

Escalfant la #ViaCatalana (VIII): presoners d'una xifra

Diari de Setge del 8 de setembre de 1713 (dia 46).


Per a els qui hem seguit el dia a dia en  les converses de carrer i les dades que ha anat facilitant l'ANC, la intensitat de la mobilització independentista per al proper Onze de Setembre és senzillament espectacular. Molta més gent i en un àmbit territorial molt més gran. No disposo de cap mena d'informació al respecte, però es flaira a l'ambient que l'èxit de la Via Catalana serà esclatant, històric. M'ha fet moltíssima gràcia llegir que el govern espanyol estava detectant menys ambient independentista que l'any passat. Suposo que l'encarregat de pendre'ns el pols deu ser Anacleto agente secreto. Això serà bestial, mític. Podem superar clarament el milió de persones mobilitzades al llarg dels 400 km de la cadena. Són moltíssims els qui no s'han inscrit, sigui per arribar tard al tram on volien ser-hi, sigui per no voler donar les seves dades personals, sigui per desconeixement dels mitjans per fer-ho. Crec que podem aspirar seriosament a triplicar al carrer el nombre d'inscrits. Naturalment, això no ens estalviarà el patètic esforç de la premsa unionista per presentar-la com un fracàs. Amb això hi podem comptar.

Però la presència confirmada de molts mitjans internacionals garanteix que s'acomplirà el segon gran objectiu de la cadena. El primer, com en tota mobilització, serà revitalitzar la moral i la confiança dels participants en la força de la gent. El segon, traslladar al món que som molts, moltíssims, que som majoria. Partim, però, d'un problema. Des de fa trenta anys s'han anat repetint unes xifres de manifestants absolutament falses. I això fa que el llistó estigui més alt del que hauria de ser-hi en realitat. Fins l'any passat, entenc pels recomptes fets pels experts seriosos, probablement, mai cap manifestació a Barcelona havia superat el mig milió de participants. A la Diada del 2012, la més mítica fins ara de la història del país, es va aconseguir doblar els registres i col·locar-se sobre els 900.000. Sovint se'n parla del milió i mig, però crec sincerament que és una exageració. I aquest any hem d'aspirar a situar-nos, precisament, al voltant d'aquella xifra. Crec que la descentralització territorial de la convocatòria hi pot ajudar molt. Serà senzillament emocionant.

Comentaris

  1. Jo diria que cal que siguem més quantitat els concentrats a les 17,14. Hauríem d'arribar als 2.000.000 reals, autèntics. Encara que jo no hi pugui venir.
    Com a conseqüència del tempo emprat en aquest blog, aquí encara no hi surt aquest enorme fracàs de Madrid amb els seus jocs olímpics. Tot plegat, és molt evident que arreu del món Catalunya emociona i Espanya decep. Per això, Madrid enveja Catalunya i Catalunya vol apartar-se d'Espanya.

    ResponElimina
  2. ERC va anar a les eleccions del 2010 amb un referèndum al seu programa i va tenir molt mals resultats i en canvi ara ens barallem per fer aquest referèndum: les coses triomfen quan estan madures i tenen credibilitat. El número es important però no decisiu, perquè hi haguessin un milió o un milió i mig, la gent hi va sintonitzar i segur que aquell dia centenars de milers que potser no hi eren van descobrir que eren independentistes i es van pujar al carro. Ara per primer cop, es sabrà el nombre exacte de gent que es capaç de mobilitzar-se lluny de casa per la independència i establir la ratio entre mobilitzats i simpatitzants (per exemple de cada 100 votants per la independència se'n mobilitzen el 33%) el que ens donarà una radiografia bastant precisa. Per això la presencia a la via aquest any és més important que mai, però sempre conscients que aquest nivell de mobilització no es pot sostenir i ja només es repetirà (i augmentarà) a la "traca final".

    ResponElimina
  3. Dir-vos que els que no pugueu anar-hi però hi voldríeu ser-hi i els que hi aneu sense haveu-vos inscrit perquè els trams on volíeu o podíeu anar ja son plens, us podeu inscriure en el Tram_0.

    Jo hi serè, amb la joia de col·laborar com a fotògraf, i que una part de la giga-foto sigui feta amb les meves 100 fotos.
    Una giga-foto tan gran com no s'ha fet mai... una panoràmica d'uns 400 quilometres !!, i mes de 75.000 de fotos !!

    A les reunions a tots ens brillen els ulls... feia molts, masses, anys que no veia quelcom de semblant, i si m'ho rumio be, no ho havia vist mai.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.