Ves al contingut principal

Escalfant la #ViaCatalana (VIII): presoners d'una xifra

Diari de Setge del 8 de setembre de 1713 (dia 46).


Per a els qui hem seguit el dia a dia en  les converses de carrer i les dades que ha anat facilitant l'ANC, la intensitat de la mobilització independentista per al proper Onze de Setembre és senzillament espectacular. Molta més gent i en un àmbit territorial molt més gran. No disposo de cap mena d'informació al respecte, però es flaira a l'ambient que l'èxit de la Via Catalana serà esclatant, històric. M'ha fet moltíssima gràcia llegir que el govern espanyol estava detectant menys ambient independentista que l'any passat. Suposo que l'encarregat de pendre'ns el pols deu ser Anacleto agente secreto. Això serà bestial, mític. Podem superar clarament el milió de persones mobilitzades al llarg dels 400 km de la cadena. Són moltíssims els qui no s'han inscrit, sigui per arribar tard al tram on volien ser-hi, sigui per no voler donar les seves dades personals, sigui per desconeixement dels mitjans per fer-ho. Crec que podem aspirar seriosament a triplicar al carrer el nombre d'inscrits. Naturalment, això no ens estalviarà el patètic esforç de la premsa unionista per presentar-la com un fracàs. Amb això hi podem comptar.

Però la presència confirmada de molts mitjans internacionals garanteix que s'acomplirà el segon gran objectiu de la cadena. El primer, com en tota mobilització, serà revitalitzar la moral i la confiança dels participants en la força de la gent. El segon, traslladar al món que som molts, moltíssims, que som majoria. Partim, però, d'un problema. Des de fa trenta anys s'han anat repetint unes xifres de manifestants absolutament falses. I això fa que el llistó estigui més alt del que hauria de ser-hi en realitat. Fins l'any passat, entenc pels recomptes fets pels experts seriosos, probablement, mai cap manifestació a Barcelona havia superat el mig milió de participants. A la Diada del 2012, la més mítica fins ara de la història del país, es va aconseguir doblar els registres i col·locar-se sobre els 900.000. Sovint se'n parla del milió i mig, però crec sincerament que és una exageració. I aquest any hem d'aspirar a situar-nos, precisament, al voltant d'aquella xifra. Crec que la descentralització territorial de la convocatòria hi pot ajudar molt. Serà senzillament emocionant.

Comentaris

  1. Jo diria que cal que siguem més quantitat els concentrats a les 17,14. Hauríem d'arribar als 2.000.000 reals, autèntics. Encara que jo no hi pugui venir.
    Com a conseqüència del tempo emprat en aquest blog, aquí encara no hi surt aquest enorme fracàs de Madrid amb els seus jocs olímpics. Tot plegat, és molt evident que arreu del món Catalunya emociona i Espanya decep. Per això, Madrid enveja Catalunya i Catalunya vol apartar-se d'Espanya.

    ResponElimina
  2. ERC va anar a les eleccions del 2010 amb un referèndum al seu programa i va tenir molt mals resultats i en canvi ara ens barallem per fer aquest referèndum: les coses triomfen quan estan madures i tenen credibilitat. El número es important però no decisiu, perquè hi haguessin un milió o un milió i mig, la gent hi va sintonitzar i segur que aquell dia centenars de milers que potser no hi eren van descobrir que eren independentistes i es van pujar al carro. Ara per primer cop, es sabrà el nombre exacte de gent que es capaç de mobilitzar-se lluny de casa per la independència i establir la ratio entre mobilitzats i simpatitzants (per exemple de cada 100 votants per la independència se'n mobilitzen el 33%) el que ens donarà una radiografia bastant precisa. Per això la presencia a la via aquest any és més important que mai, però sempre conscients que aquest nivell de mobilització no es pot sostenir i ja només es repetirà (i augmentarà) a la "traca final".

    ResponElimina
  3. Dir-vos que els que no pugueu anar-hi però hi voldríeu ser-hi i els que hi aneu sense haveu-vos inscrit perquè els trams on volíeu o podíeu anar ja son plens, us podeu inscriure en el Tram_0.

    Jo hi serè, amb la joia de col·laborar com a fotògraf, i que una part de la giga-foto sigui feta amb les meves 100 fotos.
    Una giga-foto tan gran com no s'ha fet mai... una panoràmica d'uns 400 quilometres !!, i mes de 75.000 de fotos !!

    A les reunions a tots ens brillen els ulls... feia molts, masses, anys que no veia quelcom de semblant, i si m'ho rumio be, no ho havia vist mai.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…