Ves al contingut principal

Escenaris (VII): fixar la Consulta, liquidar les ambigüitats

Diari de Setge del 4 de setembre de 1713 (dia 42).

11 de Setembre de 2012
Uns quants desitgem que el resultat de l'èxit de la Via Catalana que farem d'aquí una setmana sigui l'anunci oficial de la data i la pregunta concretes de la Consulta. Estic convençut que tindrem finalment pregunta i data abans d'acabar aquest any, una vegada aprovada la Llei de Consultes al Parlament de Catalunya i certificat definitivament el no del govern espanyol a autoritzar un referèndum convencional. Serà un moment molt transcendent, fonamental, per aclarir les posicions de tothom. Som en un moment històric en el qual no valen ambigüitats. Crec honestament que ICV-EUiA, amb tots els regats en curt i mal humor habitual, ha manifestat la seva voluntat de donar suport a la Consulta en qualsevol circumstància. Altres dos partits, en canvi, arribaran a un moment de tensió interna màxima: UDC haurà de decidir si accepta i impulsa des de la Gestoria (i cal recordar que la vicepresidenta Ortega en tindria un paper fonamental en el desplegament) una Consulta en obert enfrontament a la legalitat espanyola vigent, amb una Llei de Consultes suspesa immediatament pel Tribunal Constitucional.

Però la fi de l'ambigüitat i el posicionament definitiu, després de mesos de dissimular malament, del costat contrari al Dret de Decidir, afectarà sobretot el PSc. Tots sabem que el suport que el partit ha donat al dret d'autodeterminació de Catalunya, sota la clàusula sempre que sigui de manera acordada amb el govern espanyol, és una fórmula merament cosmètica, a fi d'evitar posicionar-se definitivament del costat del bàndol dependentista. La fixació de la data i la pregunta sense l'acord del govern espanyol farà que, definitivament, els sectors del partit honestament compromesos amb el Dret de Decidir hagin de fer el pensament definitiu, si és que no volen restar embarcats en la campanya del no. N'hem llegit aquests dies els prolegomens en els articles a la premsa de Montserrat Tura, denunciant la voluntat que marxi del partit, o de Joaquim Nadal, denunciant que el PSc s'ha equivocat massa vegades a l'hora d'alinear-se o no políticament al servei de Catalunya. Estem arribant al final del camí d'un partit històric que ha optat per fer-se fort (és un dir) en un espai electoral que s'esfuma per raons biològiques i polítiques profundes.

Comentaris

  1. Aquest és el final d'una preparació pel camí de la nostra llibertat. Estem impacients i ens frisa el neguit per arribar-hi. El què no hem de perdre mai és aquest seny tan "assenyat" que ens "ensenya" el nostre camí definitiu. El President del país veí, en Rajoy, m'estranya que vulgui donar llibertat a poder arribar fins Alcanar. O és temerari o està veient que se li escapa tot del seu control.

    ResponElimina
  2. A mi, com a en Ramon, també m'ha estranyat que deixin allargar una miqueta la Via cap avall, i es cert que estem un xic impacients. A les reunions dels organitzadors s'hi respira una il·lusió que no havia vist mai enlloc, ni tan sols a la Diada del any passat.
    No se si servira perquè ens donin una data per la consulta i no se la reacció de madrit (sic), però suposo que serà la de menyspreu, insults i mentides.
    Falten pocs dies, millor continuar amb els preparatius, em farà molta il·lusió que un centenar de fotos meves formin part de la gigafoto mes gran de tots els temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser han deixat allargar-la un trosset per desprès poder dir que al País Valencià la cadena no ha tingut cap èxit.... i no parlar del èxit d'aquí.

      Elimina
  3. Sí, esclar, just un instant després es carregaran tota la cadena, la mani i tot el que vulguis, esclar!
    La perla més bonica, de moment, és aquesta de voler fer pagar per manifestar-nos, no té precedents! És un joia!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…