Escenaris (VIII): optar per l'ànima equivocada provoca la mort (#PSc)

Diari de Setge del 5 de setembre de 1713 (dia 43).

L'Ametlla de Mar











Aquest estiu he gaudit amb la lectura de diversos articles de Lluís Orriols a El País, dedicats a analitzar, principalment, la relació actual entre les estratègies i la composició de l'electorat dels diferents partits catalans. En el cas del que portava per títol "Autopsia al PSC", no em resisteixo a escriure algunes acotacions que em semblen imprescindibles. En una divisió sempre arriscada per simplificadora, el professor Orriols divideix l'electorat socialista (en termes d'autoidentificació nacional) entre catalanista (25%) i no catalanista (75%). Quantifica, a més (me'n refio dels càlculs), que la ingent pèrdua de vots dels darrers deu anys es concentra a parts iguals entre els dos electorats (és a dir, és quantitativament molt més accentuada en el sector catalanista). Plantejat en aquests termes l'anàlisi semblaria molt racional l'opció de l'actual direcció del PSc per refugiar-se en la part més sòlida dels seus afins i deixar anar definitivament (tal i com defensa ja públicament el seu número dos, l'alcalde de Cornellà Antonio Balmón) el llast que representen per al partit els pocs catalanistes que els queden.

Crec que aquesta visió (i les conseqüències pràctiques que se'n derivaran d'encalçament i exclusió dels catalanistes dissidents, fins a fer-los fora de l'organització), portarà indefectiblement el partit a la marginalitat primer i a la desaparició en darrer terme. La raó, a parer meu, és ben clara i no apareix a l'article de n'Orriols: els sectors no catalanistes que fan de base al PSc (sobretot, generalitzant, castellanoparlants, de classe baixa i de l'àrea metropolitana) tenen, dit pel boc gros, una altra característica a la qual m'hi he referit sovint: són els estrats menys formats del país. Aquest fet determina, no només que electoralment presenten una fidelitat altament volàtil (en un escenari en competència amb el PP i Ciudadanos) i capaç de conduir-los fàcilment en braços de l'abstenció o de propostes més populistes (fins a forçar, com en part està succeint, el PSc a practicar aquesta mena de discurs), sinó que també s'allunyen radicalment de la centralitat necessària per a un país que aspira a governar. Són sectors socials i polítics que no participen de la creació i l'eixamplament dels grans corrents dominants, ideològicament i políticament, d'una societat. I a més, per acabar-ho d'adobar, es troben en procés de desaparició per raons purament demogràfiques.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)