Ves al contingut principal

Evitar com sigui la data i la pregunta (#2016nideconya)

Diari de Setge del 9 de setembre de 1713 (dia 47).

El gran pas endavant d'aquesta Diada havia i ha de ser la del ferm compromís a fixar durant aquest trimestre la data i la pregunta. Això ho sap tothom de fa mesos. Naturalment, inclosos el govern espanyol i l'establishment català que treballa al seu servei. Involuntàriament o voluntàriament, el temps ho dirà, el Gran Timoner ha entrat de ple en la jugada de l'enemic. Els qui volen l'ominosa perpetuació de la Catalunya dependent pretenen ara bàsicament dues coses. La primera, alliberar els anys 2014 i 2015, a fi de treure's el problema de sobre pel que queda de legislatura espanyola. Hem guanyat temps, va dir Paco Marhuenda després del 25N, i en això continuen, a l'espera que la sortida de la crisi faci escampar la boira sobiranista. La segona, conscients que no poden evitar democràticament que se celebri (el volem votar és absolutament imparable), proposen la celebració el més tard possible d'una Consulta el més confusa possible, amb moltes preguntes i moltes respostes. És a dir, que, d'entrada provoqui baralles entre nosaltres i que una vegada celebrada ens deixi exactament igual que abans. Embarrancats per sempre amb Espanya.

Dels moviments que està efectuant ara mateix CDC caldrà esperar i veure. Però crec que la resta de l'espectre sobiranista parlamentari està fent el que correspon: la CUP i ICV (encara que sigui també per partidisme pur) insisteixen en la necessitat de celebrar la Consulta sí o sí, amb permís o no de Madrid, i per tant són del parer de fer-ho aviat i si cal a la brava. I ERC es mou exactament en el sentit contrari al de Madrid i l'establishment català: ofereix una vegada més, insistentment, entrar en el Govern català a canvi que el president fixi una data propera i una pregunta (una, només una) clara, és a dir amb resposta de sí o no a la independència nacional. Ara cal (i crec que així serà) que la Via Catalana de passat demà esdevingui un autèntic clam reclamant la data (2014) i la pregunta (Vol que Catalunya sigui un estat independent?). Probablement em serà impossible arribar a temps des de Camarles, on participaré amb la meva família a la cadena, però em sembla molt adequada, doncs, la convocatòria de manifestació a les 19 h. a la Plaça Urquinaona de Barcelona. Com diria el Gran Timoner, hi seré en esperit. I a la Via portaré, a la meva samarreta, el dorsal 2014.

Comentaris

  1. Tot els experts recomanen que els periodes d'incertesa siguin com mes curts millor. Es totalment absurd que Mas vulgui allargar aquesta agonia i escanyament economic durant 3 anys mes, per molt que els convingui als del puente aereo. Mas, posa't les piles o el poble et passara pel damunt.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.