Evitar com sigui la data i la pregunta (#2016nideconya)

Diari de Setge del 9 de setembre de 1713 (dia 47).

El gran pas endavant d'aquesta Diada havia i ha de ser la del ferm compromís a fixar durant aquest trimestre la data i la pregunta. Això ho sap tothom de fa mesos. Naturalment, inclosos el govern espanyol i l'establishment català que treballa al seu servei. Involuntàriament o voluntàriament, el temps ho dirà, el Gran Timoner ha entrat de ple en la jugada de l'enemic. Els qui volen l'ominosa perpetuació de la Catalunya dependent pretenen ara bàsicament dues coses. La primera, alliberar els anys 2014 i 2015, a fi de treure's el problema de sobre pel que queda de legislatura espanyola. Hem guanyat temps, va dir Paco Marhuenda després del 25N, i en això continuen, a l'espera que la sortida de la crisi faci escampar la boira sobiranista. La segona, conscients que no poden evitar democràticament que se celebri (el volem votar és absolutament imparable), proposen la celebració el més tard possible d'una Consulta el més confusa possible, amb moltes preguntes i moltes respostes. És a dir, que, d'entrada provoqui baralles entre nosaltres i que una vegada celebrada ens deixi exactament igual que abans. Embarrancats per sempre amb Espanya.

Dels moviments que està efectuant ara mateix CDC caldrà esperar i veure. Però crec que la resta de l'espectre sobiranista parlamentari està fent el que correspon: la CUP i ICV (encara que sigui també per partidisme pur) insisteixen en la necessitat de celebrar la Consulta sí o sí, amb permís o no de Madrid, i per tant són del parer de fer-ho aviat i si cal a la brava. I ERC es mou exactament en el sentit contrari al de Madrid i l'establishment català: ofereix una vegada més, insistentment, entrar en el Govern català a canvi que el president fixi una data propera i una pregunta (una, només una) clara, és a dir amb resposta de sí o no a la independència nacional. Ara cal (i crec que així serà) que la Via Catalana de passat demà esdevingui un autèntic clam reclamant la data (2014) i la pregunta (Vol que Catalunya sigui un estat independent?). Probablement em serà impossible arribar a temps des de Camarles, on participaré amb la meva família a la cadena, però em sembla molt adequada, doncs, la convocatòria de manifestació a les 19 h. a la Plaça Urquinaona de Barcelona. Com diria el Gran Timoner, hi seré en esperit. I a la Via portaré, a la meva samarreta, el dorsal 2014.

Comentaris

  1. Tot els experts recomanen que els periodes d'incertesa siguin com mes curts millor. Es totalment absurd que Mas vulgui allargar aquesta agonia i escanyament economic durant 3 anys mes, per molt que els convingui als del puente aereo. Mas, posa't les piles o el poble et passara pel damunt.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas