Ves al contingut principal

Evitar com sigui la data i la pregunta (#2016nideconya)

Diari de Setge del 9 de setembre de 1713 (dia 47).

El gran pas endavant d'aquesta Diada havia i ha de ser la del ferm compromís a fixar durant aquest trimestre la data i la pregunta. Això ho sap tothom de fa mesos. Naturalment, inclosos el govern espanyol i l'establishment català que treballa al seu servei. Involuntàriament o voluntàriament, el temps ho dirà, el Gran Timoner ha entrat de ple en la jugada de l'enemic. Els qui volen l'ominosa perpetuació de la Catalunya dependent pretenen ara bàsicament dues coses. La primera, alliberar els anys 2014 i 2015, a fi de treure's el problema de sobre pel que queda de legislatura espanyola. Hem guanyat temps, va dir Paco Marhuenda després del 25N, i en això continuen, a l'espera que la sortida de la crisi faci escampar la boira sobiranista. La segona, conscients que no poden evitar democràticament que se celebri (el volem votar és absolutament imparable), proposen la celebració el més tard possible d'una Consulta el més confusa possible, amb moltes preguntes i moltes respostes. És a dir, que, d'entrada provoqui baralles entre nosaltres i que una vegada celebrada ens deixi exactament igual que abans. Embarrancats per sempre amb Espanya.

Dels moviments que està efectuant ara mateix CDC caldrà esperar i veure. Però crec que la resta de l'espectre sobiranista parlamentari està fent el que correspon: la CUP i ICV (encara que sigui també per partidisme pur) insisteixen en la necessitat de celebrar la Consulta sí o sí, amb permís o no de Madrid, i per tant són del parer de fer-ho aviat i si cal a la brava. I ERC es mou exactament en el sentit contrari al de Madrid i l'establishment català: ofereix una vegada més, insistentment, entrar en el Govern català a canvi que el president fixi una data propera i una pregunta (una, només una) clara, és a dir amb resposta de sí o no a la independència nacional. Ara cal (i crec que així serà) que la Via Catalana de passat demà esdevingui un autèntic clam reclamant la data (2014) i la pregunta (Vol que Catalunya sigui un estat independent?). Probablement em serà impossible arribar a temps des de Camarles, on participaré amb la meva família a la cadena, però em sembla molt adequada, doncs, la convocatòria de manifestació a les 19 h. a la Plaça Urquinaona de Barcelona. Com diria el Gran Timoner, hi seré en esperit. I a la Via portaré, a la meva samarreta, el dorsal 2014.

Comentaris

  1. Tot els experts recomanen que els periodes d'incertesa siguin com mes curts millor. Es totalment absurd que Mas vulgui allargar aquesta agonia i escanyament economic durant 3 anys mes, per molt que els convingui als del puente aereo. Mas, posa't les piles o el poble et passara pel damunt.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…