Ves al contingut principal

La Catalunya que es resisteix a perdre el comandament (#establishment)

Diari de Setge del 23 de setembre de 1713 (dia 61).

Delta de l'Ebre











Ens alliçonen dia sí dia també des de les seves tribunes privilegiades dient-nos ramat. Està bé. Abandono una estoneta la cleda per encendre l'ordinador i fer una cerca ràpida. Internet és un gran luxe contemporani de la memòria col·lectiva. "Rivière Martí", hi poso. Edició del diari comtal del 25 de juny de 1963, pàgina 26. Llegeixo una crònica que Déu n'hi do com promet. "Ecos de Sociedad". Sobre gent que sap on va: a mantenir i donar esplendor al seu estatus. Procuraré no traduir gaire, que perdria la gracia. Comença explicant que "anteanoche se celebró la fiesta benéfica [per a les vídues i orfes dels militars de l'arma de cavalleria] organizada por la Junta de Damas de Santiago, en el Real Club de Polo, la cual se vio concurrida en grado sumo". La presidència és ben bé de gala: entre molts d'altres, el capità general i vicepresident del Govern Agustín Muñoz Grandes (antic comandant en cap de la División Azul) i esposa; el seu vell conegut de Rússia el tinent general Luis Zanón Aldalur, director general de la Guàrdia Civil (antic Cap d'Estat Major de la División Azul i Creu de Ferro de Primera Classe); l'esposa del ministre de l'Exèrcit; el capità general de Catalunya Luis de Lamo Peris (un dels comandaments que dirigí l'entrada dels nacionals a Barcelona el 26 de gener de 1939, al capdavant d'una Divisió del Cos d'Exèrcit Marroquí) i esposa.

Entre les senyores de la Junta de Dames de Santiago, totes elles acompanyades dels seus nobilíssims marits i amb cognoms que ben segur que us sonaran, hi trobem, la marquesa de Castelldosrius, les comtesses d'Egara i Torroella de Montgrí, donya María-Luisa Casadevall de Camps, donya Águeda de Urruela, donya María M. Moragas de Moragas, donya Asunción Cucurella de Maristany y donya Pilar Ripoll de Montesino-Espartero. Durant el sopar els acompanyen la nit els focs d'artifici i acabades les postres, a quarts d'una, "se anunció la presentación de las señoritas debutantes en la vida de sociedad". Primer pujaren a la plataforma les madrines "las cuales graciosamente hicieron una reverencia ante la presidencia, y seguidamente fueron apareciendo en la pista las debutantes:" totes de blanc immaculat, de noms Piluca, Mari Cruz, Maria del Mar, Laila, Junqui, Toñita, Chari, Tita, Victoria, Reyes i Cris; i de cognoms Lamo y Acedo, Arnús de Urruela, Moxó, de Caralt, Font de Rubinat, Rodríguez Arias, Buxeres de Caralt, Maristany, Torra-Balari, Carulla, Vidal Planell i Ripoll. Ah, i per ser ben fidels a la història m'oblidava d'una de les debutants que va evolucionar aquella nit per la sala, tot just uns mesos després que Jordi Pujol fos alliberat de la presó: la senyorita Margarita Rivière Martí, que mig segle després torna a les pistes. Perquè tot un món s'ensorra.

Comentaris

  1. Bonissim. En lloc d'amagar-se per por a les hemeroteques, el CNI fa anar a ploma descoberta a tot articulista que té a mà. Ja s'ho faran, queden ben retratats.

    ResponElimina
  2. Granollacs, com sempre súblim ....

    ResponElimina
  3. Gran article estimat Granollacs, és bo saber aquestes coses
    Entenc que es el teu bloc, però com no tnc twitter, m'agradaria respondre a en Joan Tardà, que apareix en els twitters que enllaces.
    En Tardà diu: Atenció: l'oligarquia i un sector d l'esquerra catalana no volen data i pregunta ja. Saben q, una vegada el món ho sàpiga, no hi ha retorn.
    jo li responc. doncs ho teniu fàcil, propseu vosaltres públicament la data i pregunta i el món ho sabra,i ja no hi haurà retorn, acte seguit demaneu entrar al govern perquè el món i Espanya vegin que doneu suport total al nostre president i que deixeu les polítiques partidistes per polítiques de país, al mateix temps no perderem la iniciativa i obligarem al govern espanyol i partits catalans que si oposen a que diguin públicament la seva, quedan retratats de forma ja permanent, això també ens estalviarà un temps inútil per nosaltres i què només serveix al govern espanyol per rearmar-se, Tardà, Junqueras, està be parlar, però després de la via cal fer una passa endavant, doncs vinga feu-la, el poble ja ha fet la via, ara ús toca a voslatres fer via

    Gràcies Granollacs per l'espai

    Eliseu

    ResponElimina
  4. M'ensumo que el Cerillo hi deuria hagut d'anar en aquestes grans cerimònies de la misèria mental dels anys 60. M'ho has fet revenir amb dolor i sorna, perquè llegit ara, sembla un acudit dels ben fets, amb contingut!
    M'imagino: "...asistendiendo el jovencito ... con gran éxito por parte de las debutantes...." O no hi hauria participat dins d'aquesta exhibició de roba suada i podrida?

    Torno a parlar del cerillo perquè, si bé s'havia compromès a no tornar a encendre metxa mai més, ara, només dos o tres dies més tard, ja hi torna amb noves bestieses destructores del nostres camí.

    ResponElimina
  5. Sr. Granollacs..un article magnific...i que petit és el món...cada dia llegeixo el seu bloc...mil gracies per la seva magnifica feina....i com diu algun comentari...podria parlar de les maniobres del Duran....ens fa més por que una pedregada....per què creu que en Mas no trenca amb Unio????
    Bé gracies per endavant

    ResponElimina
  6. respecte de l'endogàmia de la burgesia barcelonina que rendeix vassallatge a Madrid, és impagable la pàgina de la família Sagnier:

    sagnier.org

    Dedicar una bona estona a l'arbre genealògic explica molt més que dotzenes de llibres. I no exagero...

    ResponElimina
  7. Carai, per allà també surt el nom de Nito Fontcuberta, avui en dia membre de l'executiva de C's i feixista desvergonyit.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…