Ves al contingut principal

L'últim projecte s'esvaeix enfonsat per la supèrbia (#Madrid2020)

Diari de Setge del 10 de setembre de 1713 (dia 48).

S'Agaró
M'he resistit a escriure sobre la candidatura madrilenya als Jocs Olímpics del 2020. Si no fos perquè és la nostra metròpoli, he de confessar que Madrid m'agrada força com a ciutat i els pocs madrilenys que conec personalment em cauen la mar de bé. L'hecatombe d'aquests dies a Buenos Aires es deu a una multiplicitat de factors, alguns relacionats segurament amb la voluntat d'importants països europeus de presentar candidatura per al 2024. Però no hi ha dubte que la imatge de la Marca España al món és avui per avui un autèntic desastre i un llast determinant per assolir l'objectiu. L'endeutament municipal de 7.000 MEUR ha estat segurament clau (demanar que et votin, entre altres, els mateixos que paguen el teu rescat), la provocació gratuïta setmanes abans a tot el món anglosaxó amb l'afer de Gibraltar, les contínues imatges públiques d'enaltiment del feixisme i de banalització del nazisme que han obligat a intervenir la mateixa Unió Europea, la corrupció que afecta tots els nivells (de la Casa Reial al partit del Govern) de l'Estat, l'escàndol majúscul d'una burla de procés contra el dopatge massiu dirigit pel doctor Fuentes, tot adobat amb una presentació penosament provinciana.

Però, m'agradaria anar una mica amunt en l'anàlisi. Perquè el fracàs de l'aposta del govern espanyol és clamorós i pot tenir conseqüències d'alt voltatge en referència al procés que es viu a Catalunya. Només calia observar l'interès del diari comtal durant els dies anteriors (presència massiva d'informacions, enquestes, fòrums d'opnió i el que fos, en contrast clamorós amb l'ocultació dels preparatius de la Via Catalana) per comprovar fins a quin punt els nostres enemics consideraven important l'èxit de la candidatura. Se'ls ha ensorrat, em penso, el darrer projecte col·lectiu capaç d'aglutinar tot un país a hores d'ara depressiu. Un dels motius forts pels quals l'independentisme no para de créixer a Catalunya és perquè és l'únic corrent que ofereix un relat cohesionador en la il·lusió. Guau. El repte de construir un nou país. El contrast, la diferència amb l'espanyolisme ranci i sense nord no pot ser més bèstia. I em sembla clar que el fracàs olímpic no ha fet sinó accentuar-lo.

Comentaris

  1. Avui a RAC1 en Trias i Perearnau contaven que la candidatura de Madrid no va ser mai la preferida pel COI. L'avantate el portava Istambul, pero les manifestacions de Taksim van fer que llavors la primera opcio fos Tokio, d'aixo fa mesos, ja. La comedia dels ultims dies no hi ha comptat per a res,be, nomes en un detall, amb la publicacio de llistes de vots per "El Mundo" ha fet emprenyar molts delegats

    ResponElimina
  2. Això és d'autèntica vergonya aliena. Si, almenys, aquesta demostració de petulància d'ignorància supina servís per fer reaccionar a la gent culta de tota l'Espanya i desallotjar tota aquesta patuleia que no arriben ni a feixistes, perquè no tenen ni aquest nivell, llavores, només llavores, encara miraria alguna cosa d'ells. Mentrestant, només els puc dir que avergonyeixen la seva incapacitat de reacció. Molt pocs s'han menjat tot un poble. És justament igual que amb el món àrab. Uns quants, només uns quants, es mengen tot un país o tota una cultura. Esclar que pel què fa Castella, no els he vist mai destacar en res com no sigui amb les navalles de Toledo...
    És curiós que, si busco una mica, em trobo que per no tenir, no tenen ni cultura pròpia. No solament el seu himne nacional no té lletra, està buit de contingut; és que no tenen folklore propi; és manllevat d'Andalusia. Tot ho tenen fet de robar al pròxim. Per no tenir, ni el Cervantes és castellà. El "gazpacho" és andalús!
    A mi, personalment, Madrid no m'agrada gens perquè no té ni romànic, ni gòtic, ni barroc del bo. La Catedral de l'Almudena, està feta a corre-cuita per poder dir que tenen alguna cosa on casar-se. El Teatro Nacional el va haver d'acabar la Reina Sofia.
    Madrid, capital sense història; per decret! Sovint he comentat que si Castella recuperés la capitalitat amb Toledo, potser no anirien tan miserables pel món. Esclar que llavores ja també anaven presumint d'ignorància i ganduls...

    ResponElimina
  3. els blogs ja ens estem donan't la mà per la independencia i trobem a faltar la vostra aportació
    no ho deixeu per l'ultim moment, us esperen per enllaçar-vos...
    no trenqueu la cadena !!
    us hi volem a tots !!

    blog via cap a la independecia

    ResponElimina
  4. els blogs ja ens estem donan't la mà per la independencia i trobem a faltar la vostra aportació
    no ho deixeu per l'ultim moment, us esperen per enllaçar-vos...
    no trenqueu la cadena !!
    us hi volem a tots !!

    blog via cap a la independecia

    ResponElimina
  5. Ah! Però no saps que tot això és una conseqüència de l'activitat dels separatistes catalans que han coaccionat al president del COI durant les seves vacances a la Costa Brava? Periodista de El Mundo dixit :DDDD

    ResponElimina
  6. Esperem el teu post amb l'enllaç de qui et segueix, per a la cadena de blogs...

    ResponElimina
  7. Respostes
    1. Gràcies!!! Et vindrem a buscar l'enllaç

      Elimina
  8. El fracàs de M2020 ha d'acabar d'obrir els ulls a aquells catalans que encara estan tènuement enlluernats per la suposada força i prestigi d'Espanya i que creuen en quimeres federalistes i fums semblants. Espanya no surt ni sortirà del pou en molt de temps.
    A banda de les maniobres econòmiques habituals i de la gravíssima crisi econòmica que pateix l'estat, no dubto que el dossier català hagi pesat negativament per a les aspiracions madrilenyes. Al temps, que sortiran informacions, certes o no...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…