Ves al contingut principal

Paisatge després de la Via (#anembé)

Diari de Setge del 15 de setembre de 1713 (dia 53).


Passen les hores i l'eufòria continua. Els efectes polítics de la mobilització més descomunal de la història d'Europa, si més no, en els darrers vint anys, són molt potents. Enormes. I, naturalment, tots, absolutament tots, positius. Es pot dir que hem assolit plenament tots els nostres objectius. De cara endins, donar-nos noves vitamines de convicció en la nostra força, just alhora que consolidem en els adversaris la sensació d'irreversibilitat del procés. De cara al món, reforçar enormement el coneixement de l'existència del problema nacional català i l'abast concret (la plena llibertat, la constitució d'un nou estat) de les nostres demandes. I ara bé el clàssic, i ara què? A Catalunya, crec que som d'acord la immensa majoria, els independentistes hem de continuar pressionant per a la celebració urgent de la Consulta. Sembla que una porció àmpliament majoritària del Parlament està decidida a acordar data i pregunta abans de finals d'any. L'escenari del 14 de setembre de 2014 amb una sola pregunta clara de sí o no, sembla ja, després de la Via Catalana, francament imparable.

Així semblen entendre-ho també, ja clarament, els dependentistes catalans, que reclamen a tertúlies i articles de premsa que comenci d'una vegada per totes la seva campanya contra els avantatges de la independència. En efecte, la Via Catalana els ha fet replegar posicions en la batalla: han abandonat ja del tot l'oposició a la Consulta emparats en la defensa sense sentit de la superioritat de la legalitat espanyola sobre la democràcia per refugiar-se ja en la campanya del no. És un avenç extraordinari per a nosaltres. Perquè Catalunya endins és ja impossible deixar d'alinear-se amb el 80% que les darreres enquestes situen a hores d'ara com a partidaris de la celebració d'una Consulta d'autodeterminació. I el més interessant és que els nostres millors aliats per ensorrar definitivament les posicions d'aquests dependentistes catalans és l'actitud tancada i immobilista dels espanyols. Obstinats a negar per terra mar i aire la voluntat del 80% dels catalans només aconsegueixen una cosa: que cada dia més i més integrants d'aquesta abassegadora majoria social passin a integrar-se en el bàndol del sí. Digueu-me eufòric, però ara sí que sí, ho tenim a tocar.

Comentaris

  1. La unica cosa que em va sobrar de la diada (de fet em va caure com una patada al ventre). Van ser els cuatre atontats cremant banderes i fotos del rei. Que algu els faci entendre a aquesta gent que aixo es una plana passada, i que nomes perjudiquen (i molt) els objectius que diuen perseguir.

    ResponElimina
  2. Un cop en Rajoy ja ha dit no (sense dir-ho) a la consulta, quin sentit té convocar-la al setembre del 2014, per què esperar un any? per què perdre tant de temps?
    Si sabem i intuïm que no ens la deixaran fer,el que cal és convocar-la ràpidament,sobretot per no perdre la iniciativa i per no deixar que és recuperin, i això no és precipitació, això és oportunitat, i l'oportunitat és ara.
    Ja vam veure com de l'any passat a ara, els espanyols han anat recuperant terreny, no deixem que això torni a passar.
    El president Lituà ens ho ha dit molt clar, feu les vostres lleis i actueu.
    Està molt bé teir un full de ruta, però això és com un esport, per molt que preparis un partit, t'has d'anar adaptant a com juga l'altre, per tant hem d'aprofitar que l'altre està en hores molt baixes, i encara que no estigués previst contra-atacar, si volem gunayar el partit ara tenim un moment immillorable per contra-atacar i deixar el pareti sentenciat ja d'una punyetera vegada

    Eliseu

    ResponElimina
  3. Fa molt de temps que et llegeixo a diari. M'encanta el teu blog, el llegeixo cada dia.

    En relació als que cremen banderes, crec que no és massa agosarat pensar que hi ha el CNI darrera. Busquen la foto per la caverna. És exactament el mateix que va passar l'11S de 2012 (la mateixa crema). Si només fossin catalans ja ho haurien après que no s'ha de donar aquests exemples. Si els serveis secrets espanyols estaven ficats fins la cúpula d'ETA i la detenien cada cop que necessitaven una cortina de fum què no faran amb les banderes cremades.

    Però com diu el company de dalt, s'ha de procurar evitar aquestes fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu interès! Anima a seguir...

      Elimina
  4. no ens facilitaran res....però també crec que no recularem !

    ResponElimina
  5. Estic d'acord amb totes les reflexions, fins i tot penso com Anònim de les 10.44 que la crema de banderes és un fet orquestrat pel poder espanyol (llegeixis CNI), i aquí bé la meva reflexió, si les passades eleccions van impedir que podessin votar els catalans que viuen a l'estranger, ara cremen banderes espanyoles. Que faran el proper 12 d'octubre? perquè ben segur que en tenen alguna al cap, de moment ja han dit que pretenen dur gent de tota Espanya; i pitjor encara; Que faran si s'arriba a fer la consulta? digueu-me exagerada, però no m'estranyaria gens, que empadronessin feixistes a Catalunya, per poder forçar un resultat negatiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que crec que caldria demanar que el referèndum es fes amb persones que portessin almenys cinc anys empadronats. Forasters no, gràcies. Ja n'estem ben servits.

      Elimina
    2. Soc l'anònim de les 10.44, i és força evident que en cas de referendum, consulta o eleccions plebiscitaries jugaran tot lo brut que siguin capaços.

      I sí, jo ja fa temps que em temo que estiguin enpadronant gent per si de cas. Sí, soc malpensat, però ja tinc una edat i he vist de tot.

      La policia i els serveis secrets que tenien a Euskadi els han portat aquí. I qué estan fent? Alguna cosa estaran fent dic jo, a part de pagar a alguns opinadors perquè intoxiquin.

      En les ultimes eleccions ademés del que comenteu va haver-hi el famós (i criminal) informe sobre els presidents i una cosa de la que no se n'ha parlat: Van passejar-se per uns quants col.legis electorals membres del PP de Madrid i algun càrrec electe, no sé amb quin objectiu però molt democràtic no sembla.

      De entrada, el referendum hauria d'estar supervisat per la comunitat internacional.

      Elimina
  6. Eremssenda: atorgaran la ciutadania espanyola a estrangers, fonamentalment sudamericans, fent-los creure que en cas d'independitzar-nos deixarien d'ésser europeus. Corren rumors al respecte. Evidentment, aquests estrangers no són subnormals i sabran escatir què els interessa...
    ...
    Excepcional, repeteixo, excepcional, que dos estats ja s'hagin posicionat des de les seves més altes magistratures a favor nostre. Francament, no m'ho esperava. Quans altres estats faran el mateix després del dia D?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…