Ves al contingut principal

Paisatge després de la Via (#anembé)

Diari de Setge del 15 de setembre de 1713 (dia 53).


Passen les hores i l'eufòria continua. Els efectes polítics de la mobilització més descomunal de la història d'Europa, si més no, en els darrers vint anys, són molt potents. Enormes. I, naturalment, tots, absolutament tots, positius. Es pot dir que hem assolit plenament tots els nostres objectius. De cara endins, donar-nos noves vitamines de convicció en la nostra força, just alhora que consolidem en els adversaris la sensació d'irreversibilitat del procés. De cara al món, reforçar enormement el coneixement de l'existència del problema nacional català i l'abast concret (la plena llibertat, la constitució d'un nou estat) de les nostres demandes. I ara bé el clàssic, i ara què? A Catalunya, crec que som d'acord la immensa majoria, els independentistes hem de continuar pressionant per a la celebració urgent de la Consulta. Sembla que una porció àmpliament majoritària del Parlament està decidida a acordar data i pregunta abans de finals d'any. L'escenari del 14 de setembre de 2014 amb una sola pregunta clara de sí o no, sembla ja, després de la Via Catalana, francament imparable.

Així semblen entendre-ho també, ja clarament, els dependentistes catalans, que reclamen a tertúlies i articles de premsa que comenci d'una vegada per totes la seva campanya contra els avantatges de la independència. En efecte, la Via Catalana els ha fet replegar posicions en la batalla: han abandonat ja del tot l'oposició a la Consulta emparats en la defensa sense sentit de la superioritat de la legalitat espanyola sobre la democràcia per refugiar-se ja en la campanya del no. És un avenç extraordinari per a nosaltres. Perquè Catalunya endins és ja impossible deixar d'alinear-se amb el 80% que les darreres enquestes situen a hores d'ara com a partidaris de la celebració d'una Consulta d'autodeterminació. I el més interessant és que els nostres millors aliats per ensorrar definitivament les posicions d'aquests dependentistes catalans és l'actitud tancada i immobilista dels espanyols. Obstinats a negar per terra mar i aire la voluntat del 80% dels catalans només aconsegueixen una cosa: que cada dia més i més integrants d'aquesta abassegadora majoria social passin a integrar-se en el bàndol del sí. Digueu-me eufòric, però ara sí que sí, ho tenim a tocar.

Comentaris

  1. La unica cosa que em va sobrar de la diada (de fet em va caure com una patada al ventre). Van ser els cuatre atontats cremant banderes i fotos del rei. Que algu els faci entendre a aquesta gent que aixo es una plana passada, i que nomes perjudiquen (i molt) els objectius que diuen perseguir.

    ResponElimina
  2. Un cop en Rajoy ja ha dit no (sense dir-ho) a la consulta, quin sentit té convocar-la al setembre del 2014, per què esperar un any? per què perdre tant de temps?
    Si sabem i intuïm que no ens la deixaran fer,el que cal és convocar-la ràpidament,sobretot per no perdre la iniciativa i per no deixar que és recuperin, i això no és precipitació, això és oportunitat, i l'oportunitat és ara.
    Ja vam veure com de l'any passat a ara, els espanyols han anat recuperant terreny, no deixem que això torni a passar.
    El president Lituà ens ho ha dit molt clar, feu les vostres lleis i actueu.
    Està molt bé teir un full de ruta, però això és com un esport, per molt que preparis un partit, t'has d'anar adaptant a com juga l'altre, per tant hem d'aprofitar que l'altre està en hores molt baixes, i encara que no estigués previst contra-atacar, si volem gunayar el partit ara tenim un moment immillorable per contra-atacar i deixar el pareti sentenciat ja d'una punyetera vegada

    Eliseu

    ResponElimina
  3. Fa molt de temps que et llegeixo a diari. M'encanta el teu blog, el llegeixo cada dia.

    En relació als que cremen banderes, crec que no és massa agosarat pensar que hi ha el CNI darrera. Busquen la foto per la caverna. És exactament el mateix que va passar l'11S de 2012 (la mateixa crema). Si només fossin catalans ja ho haurien après que no s'ha de donar aquests exemples. Si els serveis secrets espanyols estaven ficats fins la cúpula d'ETA i la detenien cada cop que necessitaven una cortina de fum què no faran amb les banderes cremades.

    Però com diu el company de dalt, s'ha de procurar evitar aquestes fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu interès! Anima a seguir...

      Elimina
  4. no ens facilitaran res....però també crec que no recularem !

    ResponElimina
  5. Estic d'acord amb totes les reflexions, fins i tot penso com Anònim de les 10.44 que la crema de banderes és un fet orquestrat pel poder espanyol (llegeixis CNI), i aquí bé la meva reflexió, si les passades eleccions van impedir que podessin votar els catalans que viuen a l'estranger, ara cremen banderes espanyoles. Que faran el proper 12 d'octubre? perquè ben segur que en tenen alguna al cap, de moment ja han dit que pretenen dur gent de tota Espanya; i pitjor encara; Que faran si s'arriba a fer la consulta? digueu-me exagerada, però no m'estranyaria gens, que empadronessin feixistes a Catalunya, per poder forçar un resultat negatiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que crec que caldria demanar que el referèndum es fes amb persones que portessin almenys cinc anys empadronats. Forasters no, gràcies. Ja n'estem ben servits.

      Elimina
    2. Soc l'anònim de les 10.44, i és força evident que en cas de referendum, consulta o eleccions plebiscitaries jugaran tot lo brut que siguin capaços.

      I sí, jo ja fa temps que em temo que estiguin enpadronant gent per si de cas. Sí, soc malpensat, però ja tinc una edat i he vist de tot.

      La policia i els serveis secrets que tenien a Euskadi els han portat aquí. I qué estan fent? Alguna cosa estaran fent dic jo, a part de pagar a alguns opinadors perquè intoxiquin.

      En les ultimes eleccions ademés del que comenteu va haver-hi el famós (i criminal) informe sobre els presidents i una cosa de la que no se n'ha parlat: Van passejar-se per uns quants col.legis electorals membres del PP de Madrid i algun càrrec electe, no sé amb quin objectiu però molt democràtic no sembla.

      De entrada, el referendum hauria d'estar supervisat per la comunitat internacional.

      Elimina
  6. Eremssenda: atorgaran la ciutadania espanyola a estrangers, fonamentalment sudamericans, fent-los creure que en cas d'independitzar-nos deixarien d'ésser europeus. Corren rumors al respecte. Evidentment, aquests estrangers no són subnormals i sabran escatir què els interessa...
    ...
    Excepcional, repeteixo, excepcional, que dos estats ja s'hagin posicionat des de les seves més altes magistratures a favor nostre. Francament, no m'ho esperava. Quans altres estats faran el mateix després del dia D?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…