Ves al contingut principal

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Diari de Setge del 6 de setembre de 1713 (dia 44).

Nova Mar Bella (Barcelona)
Per primera vegada en els tres anys i mig de vida d'aquest bloc he hagut de menjar-me amb patates un apunt escrit feia només unes hores, en el qual defensava CiU d'alguns dels seus desconfiats crítics, arran d'aquest article de fa uns dies de Roger Palà al Nació Digital. Ho feia amb la força moral de no haver-los votat mai. I és que, després de l'entrevista radiofònica d'ahir del Gran Timoner, sembla que els pitjors temors tancats en el vell armari del subconscient es confirmen. Ha resistit molt, mesos intensos, però sembla que finalment un dels líders fonamentals del procés ha fet figa. Ep, tant de bo m'equivoqui i hi hagi rectificació! D'entrada, encara em resulta impossible escatir què ha portat el president Mas a dir el que ha dit sis dies abans de la Via Catalana, quan corresponia parlar només de la Cadena i del seu resultat natural: la concreció de la data i la pregunta de la Consulta. Per comptes d'això, ens hem trobat amb un torpede presidencial en la mateixa línia de flotació del Pacte per la Llibertat: sense el vistiplau de Madrid no hi haurà Consulta ni eleccions plebiscitàries durant aquesta legislatura. És exactament el plantejament que defensa Pere Navarro, així que, si aquesta és la nova doctrina, el més natural és que CiU, tal i com sempre ha defensat el cerillo, substitueixi el suport d'Esquerra pel dels socialistes. A més, la increïble excusa per no fer plebiscitàries tot just després del no de Rajoy és l'espera d'una hipotètica recuperació econòmica, una afirmació que esclata com a armament químic sobre l'argumentari del sobiranisme: ara resulta que sense estat propi l'economia i el benestar dels catalans ja torna a tenir futur.

A nivell estratègic, la nova aposta del Gran Timoner, tan lamentablement semblant a la del Pont Aeri, és absolutament incomprensible. Es tracta d'anar a demanar l'autorització per a una Consulta al govern espanyol però explicant d'avançat que si et diu que no, com vol, renunciaràs a organitzar-la pel teu compte i que, a més, exhauriràs la legislatura donant-los dos anys de marge perquè continuïn ignorant el repte català amb una mà i abocant ingents recursos amb l'altra per fer embarrancar el procés. Em dol molt profundament. Sense fer-ne seguidisme, crec que m'he esforçat des de fa un any per ser molt confiat, generós i just amb l'aposta valenta del Gran Timoner. Després del que va expressar ahir resultarà cada vegada més difícil mirar cap a una altra banda. La bufetada cou massa i obra un autèntic solc de desconfiança en temps en els quals necessitàvem unitat. I desaparegut el ciment del Pacte per la Llibertat (la Consulta sí o sí en 2014) els propers mesos, doncs, si es confirma el descavalcament d'Artur Mas als peus de l'establishment, ens espera o bé un lent però inexorable decandiment del Govern o bé un radical canvi d'aliances que pot obrir un escenari desconegut d'emprenyament en la política del país. Desitjaria tant equivocar-me.

Comentaris

  1. Em sembla un disbarat increible que Mas vulgui allargar la situacio actual fins al 2016, si a mes hi ha algun pacte amb el PSOE , millor que tinguin el telefon dels bombers a ma, pq cremara mes d'una seu de Convergencia.

    ResponElimina
  2. Ahir al vespre es va saber que en Mas i Rajoy es van entrevistar el passat 29 d'agost...
    Aleshores les paraules d'ahir amb la Mònica Terribas i el que va dir al Port de Barcelona amb la ministra de Fomento al costat d'exemple de bons acords si es té voluntat agafen un altre sentit:

    Crec que el president Mas va llençar un globus sonda per a què en Rajoy "entengués" la resposta.

    Dient això de les plebiscitàries el 2016 i el guirigall que s'ha aixecat potser ha servit al molt honorable per fer entendre que encara que ell posi el fre de mà, la societat li passarà per damunt. Que el punt de no retorn ja l'hem superat. Que el procés el marca el poble i ell només intenta adaptar-se i marcar un tempo no tan ràpid.

    En Mas adverteix Madrid a pocs dies de la Via Catalana que ell ja voldria anar més lent, però és la gent qui li prem l'accelerador. Perquè és evident, i en Mas ho sap, que això no pot aguantar-ho 3 anys.

    O això, o en Rajoy li proposa un pseudoreferèndum a Mas amb més d'una pregunta/resposta per diluir el Sí a la independència. (com també vol en Duran i Lleida).

    ResponElimina
  3. Vés per on, que avui he escrit del mateix tema, aquí us deixo l'enllaç.
    http://comtessaermessendadecarcassona.blogspot.com.es/2013/09/objectiu-independencia.html

    ResponElimina
  4. A tots vosaltres us prego que no defalliu i fem que l’11 de setembre els felpudos rojos es caguin a les calces. Sortiu al carrer i deixeu clar que hem recuperat la dignitat i que no se la poden vendre. Superem l’atzagaiada del 2012 col·lapsant carreteres i informatius internacionals.

    http://www.savallscat.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  5. En Jordi Basté acaba de parlar amb l'autor de l'article de Tiempo, revista que ha publicat tota l'explicació del guirigall d'ara. Molt en síntesi, podríem dir que quan la ministra Pastor va fer inaugurar el TGV fins Figueres, crec que febrer passat, el príncep Felipe, amb aquelles cares tan llargues que es van veure, els va comminar a dialogar. S'han entrevistat, diuen, unes cinc vegades des de llavores. L'última, el proppassat dia 29 d'agost. Sembla, pel què diu Tiempo, que Rajoy vol fer alguna oferta a en Mas. D'aquí vindrien aquests estranys silencis del Gobierno; una falta d'agressivitat gens comprensible.
    Llavores, tal com diu "Met", és molt probable que en Mas hagi engegat aquesta bombarda per fer veure a en Rajoy que les coses no les prepara ell; que és la ciutadania qui les té agafades per la mà. Ell solament n'és el transmissor, com li correspon a un governant de veritat: complir la demanda del poble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara bé, la meva opinió personal, és que aquest intent de diàleg suposadament proposat per Felipe, és totalment una pèrdua de temps: Està totalment vist que el què voldrà oferir el Regnat d'Espanya no serà altra cosa que serradures o enganys, contes a la vora del foc. Perdre temps, en definitiva. Que és del què no en tenim gens ni mica!! Ara, esclar, en Mas tampoc no pot tallar cap proposta de diàleg, sinó immediatament serà titllat de totalitari, etc.
      L'única cosa bona que potser es podria trobar d'entre tot aquest nou guirigall, seria que aquest intermediari que vol forçar un diàleg, Felipe, precisament sigui més partidari de les enteses que de les presons, encara que les revesteixin de subproductes d'or. Serà qüestió de veure com evolucionen les coses, si pel diàleg d'una bona separació o per la negació sistemàtica de la nostra existència.

      Elimina
  6. El problema només el teniu tots els babaus que un cop i un altre vau fer confiança a una persona que ja havia trait el pais un cop , que ha mentit diverses vegades, que no te talla de lider perque en el moment decisiu li tremolen les cames.Que amés te el cerillo al costat que li burxa l´orella i no te el valor suficient ni per desqualificar-lo ni lo mes higienic que seria expulsar-lo. Pretendre que el país aconsegueixi l´independencia amb aquest lideratge es mes o menys com creure que els nens venen de Paris. La bona gent de l´ANC que hi facin el que bonament puguin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No estic gens d' acord amb les teves paraules, jo també soc de l`ANC i vaig votar en Mas perque creia i segueixo creient que ara per ara és l`unic lider que ens pot conduir cap a on volem anar. I perdona, però jo no n`he conegut a cap més que hagi plantat cara al gobierno com ho ha fet ell. I afegeixo que de moment ha anat fent tot el que va dir que feria. Potser el que no ens agrada és el "tempo", amb això hi estic d`acord, però suposo que el mínim que li hem de donar es el marge de confiança d`una legislatura.
      I en quan a l`entrevista, jo l`he escoltat tota i hores d`ara encara no entenc l`enrenou que s`ha organitzat. Ell va dir clarisimament que la seva primera i preferida opció era la consulta legal. No va matisar si legal d`acord a l`estat espanyol o a les lleis catalanes, però jo vaig entendre que també contemplava aquesta darrera opció ja que sempre ho ha fet. I que en darrer i ultim extrem convocaria les eleccions en clau plebiscitaria. El que fa mal és l`any, el 2016, però crec que va recalcar sobradament que el seu primer desitg és la CONSULTA. Potser ens hem de calmar una mica tots i deixar treballar a la gent sense tanta pressió, no creieu? Ja tindrem temps de dir-li botifler i "felpudo vermell" quan actui com a tal, de moment, no ho ha fet

      Elimina
  7. Les declaracions de la Soraya treien llenya del foc.
    Les mentides de La Luna inaugurant coses que no faran.
    El mateix Mas al seu costat, mig somrient dient que quan es vol hi ha entesa.
    I les promeses insabudes del Racony al Mas (o menys?).
    Que l'hi pesin sobre la seva consciencia si ens vol trair.... i en te.
    Tot fa un tuf de claveguera que em fa venir arcades, que put a #putaramoneta.
    Si, diu que farà unes eleccions plebiscitàries, però no s'hi presentarà... potser perquè ja serà un diputat com el Montilla?.
    Senyor Mas, corri, que sinó l'hi passarem pel damunt... o facis a un costat que volem passar sense entrebancs.
    Foti al carrer a la vise-presidenta de UCD i posi-hi a la Muriel o a la Carme Forcadell i vostè vagi a "prendre les aigües" fins el 2016... quan torni es trobara una Catalunya lliure.

    ResponElimina
  8. Heu llegit això?

    http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/09/ben_quiet_amb_la_terribas_mirant-lo_95824.php

    podria ser una estratègia d'en Mas?, o es somiar massa?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també l'he llegit i crec que en Graupera l'encerta.

      Després d'escriure el meu comentari aquest matí m'he assabentat del que publica avui El Tiempo i ara casen totes les estranyes declaracions d'aquesta setmana.

      Al Mas ja se'l van rifar a la Moncloa un cop, no crec que es deixi rifar per segona vegada.

      Li segueixo tenint confiança, i no el vaig votar pas.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.