Ressuscitar un cadàver de fa tres-cents anys (#3avia)

Diari de Setge del 28 de setembre de 1713 (dia 66).

El duc de Berwick
Us faré un resum, així, d'entrada de l'apunt d'avui: la famosa tercera via la va matar el duc de Berwick. Si aneu al Born (ei, que ho heu de fer quan abans!) i passegeu entre les pedres del jaciment, és possible que sentiu encara una olor característica a tercera via. Digueu-me determinista històric, però hi ha coses que tenen un recorregut molt llarg, secular. I el procés de consolidació de la supremacia política castellana al damunt de tota la Península Ibèrica és un d'ells. La Monarquia hispànica heretada dels avis per l'emperador Carles I i els seus successors fou una agregació de territoris, cadascun dels quals va mantenir la seva pròpia sobirania. No direm estat, perquè aleshores no existien, però aquells regnes eren el que avui entenem per subjectes polítics capaços de desenvolupar amplíssimes competències. El sistema de la Monarquia hispànica, però, fou sotmès a una pressió absolutista sempre creixent al llarg dels segles XVI i XVII per part d'uns reis i uns aparells ministerials a la cort que cavalcaven amb força al damunt del supremacisme castellà. I és que el seu capteniment venia de lluny: el Regne de Castella, a diferència dels territoris de la Corona d'Aragó, s'havia conformat concentrant la sobirania, no pas consolidant una diversitat de subjectes polítics units sota un sol monarca.

Aquestes dues concepcions del poder (unitarisme versus pluralitat) van cristal·litzar en dos bàndols enfrontats durant la Guerra de Successió, l'esdeveniment central de la història dels catalans que ara comencem a commemorar. Sí amics, la tercera via d'en Duran, la Caixa i el comte de Godó era la Monarquia hispànica que Castella va maldar durant dos segles per liquidar, cofoia de la seva superioritat demogràfica i militar. Les tropes del duc de Berwick van abatre-la definitivament ara fa gairebé tres-cents anys. Des d'aleshores, Catalunya (com Aragó i València) va desaparèixer com a subjecte polític dotat de sobirania i Castella, una gran Castella, va imposar-se com a única nació política peninsular. Tal i com explica Albert Sánchez-Piñol, aquell dia de setembre de 1714 no va morir Catalunya (com deia Sanpere i Miquel), sinó Espanya: l'única Espanya realment viable, la de la tercera via, la plurinacional, fou aleshores assassinada per Castella. Des d'aquell dia, hem viscut l'intent de Castella (falsament auto-anomenada Espanya) per assimilar-nos i fer desaparèixer les anteriors nacions del mapa peninsular. Només hi ha un subjecte polític, una nació, una sobirania, ens recorden cada dia mentre s'espolsen encara les cendres del combat. I revertir aquest procés històric que va començar fa cinc-cents anys, és evident, només té una solució: obrir la porta de sortida d'aquesta gran Castella que anomenen Espanya.

Comentaris

  1. No crec que tinguin pas cap porta (ment) disposada per obrir-la. Cal rebentar-la. Crec que és el que estem fent: rebentar-los els seus esquemes totalitaris.
    Ara mateix, com que ja se'ls ha acabat tot el llenguatge previst per espantar-nos, ara ja fan servir directament l'insult més absurd.

    Per cert, heu escoltat per algun lloc que la Cospedal (crec) deia que pel 12 d'octubre blindarà tota Barcelona de GV i policia espanyola per poder celebrar en pau el dia de l'hispanitat? Quin dispendi per no res!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas