Tot esperant una Lliga continental (#Europa)

Diari de Setge de l'1 de setembre de 1713 (dia 39).

11 de Setembre de 2011
L'anada de la Supercopa d'Espanya de futbol, celebrada a l'Estadi Vicente Calderón de Madrid, ens va regalar l'enèssima mostra d'anticatalanisme del nacionalisme espanyol dominant. El fet d'organitzar un veritable escàndol perquè el Barça llueixi en el seu segon equipament els colors de la bandera de Catalunya és realment de psiquiatra no nacionalista. En primer lloc, perquè el Llevant i el València ja han lluït amb anterioritat (i sense insults, crec) samarretes amb la quadribarrada. En segon, perquè només faltaria que un equip no pogués triar lliurement els seus colors. Abans era només l'estelada que provocava violència (i podia, per tant ser confiscada), ara ja és, simplement, qualsevol cosa que els recordi Catalunya. Déu n'hi do, els profetes del diàleg tenen feina per davant. Com ens estimen. Els crits constants de la majoria del públic contra el nostre país i l'exhibició profusa de simbologia feixista van acabar d'arrodonir una estampa realment digna de la ciutat que vol hostatjar (i sembla que ho farà) els Jocs Olímpics de 2020.

En realitat, sorprèn un xic que els nostres contraris siguin tan elementals: que, per comptes de rebaixar-nos de nivell exhibint la bandera de la Comunitat de Madrid, oposin a la nostra bandera la seva estanquera, demostrant que ja ens consideren un altre país. Contra els catalans, la bandera d'Espanya. Excel·lent. Gràcies, doncs. L'hostilitat desfermada, en qualsevol cas, demostra la inviabilitat que el Barça continuï disputant la Liga española, una vegada assolit l'Estat propi. A l'espera que es configuri una gran lliga europea en la qual enquadrar-se, caldrà oferir-se a alguna de les quatre grans competicions continentals. Crec que potser ens convindria, durant uns anys, participar a la Lliga francesa. Aquests mesos, doncs, mentre acabem de fer la feina, ens exhibirem amb la samarreta de les quatre barres. I un humil suggeriment que segur que la directiva de Sandro Rossell no escoltarà: res de pantalons vermells. Toca blaus o grocs, alternant, amb una bona estrella blanca o vermella a un dels camals. Si la quadribarrada els excita, l'estelada podria contribuir a obrir totes les defenses de la Liga.

Comentaris

  1. Em pregunto què passarà quan toqui canviar de samarreta la temporada vinent. Les segones equipacions sempre canvien amb cada nova temporada. Serà qüestió de veure quina serà la sensibilitat d'en Rossell, molt minvada respecte d'en Laporta. Caldria mantenir-la fins que quedi tot resolt. Però, ho farà? Ho dubto. Trobo que per a ell, tot es redueix a la senzilla gestió de números i prou.
    El país s'ha despertat i l'empresa ho ha volgut aprofitar rendibilitzant-ho. Però, ho mantindrà? Tant de bo!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La LFP ens deixarà jugar amb estelada inclosa el dia k vegin k el Barça canvia de lliga, els espanyols ens oferiran un pacte fiscal o el k sigui el dia k vegin k ja hem marxat de casa, els diaris de la caverna ens pregaran i ens lloaran com fills pròdigs el dia k fem un cop de porta als nassos , els televidents espanyols ens donaran "ten points" cada cop k surtim a cantar a eurovisió...Sempre tard i sempre malament, per desgracia seva, però sense cap pena.

      Elimina
  2. Discrepo. En una Catalunya independent el Barça ha de jugar la lliga catalana, la que tinguem i siguem capaços d'organitzar. O és que ens hem de lliurar a l'organització, en aquest cas esportiva, d'una entitat d'un altre país veí? Tornaríem a caure en els mateixos errors. Ja se sap, la independència tindrà molts avantatges, molts, però, oblidem-nos de tenir competicions esportives potents de fútbol, bàsquet, handbol, etc. De hoquei patins si, veus. Esportivament serem com Suïssa, Àustria, potser en alguns aspectes semblants a Holanda. I no és poc. Però el més important és que serem, el que sigui, però serem.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)