Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2013

Unionistes i dependentistes (#marxem)

Diari de Setge del 31 d'octubre de 1713 (dia 99).











Poc a poc el terme va guanyant adeptes. Em refereixo a l'expressió dependentisme i dependentistes. És important. Penso que cal ser molt curosos amb l'etiqueta conceptual que emprem per definir els qui treballen contra la independència de Catalunya. Ells no defensen la unió, sinó la dependència. Per més que ells invoquin raons sentiments, nosaltres hem d'esforçar-nos per no sortir del guió que ens hem marcat. Insisteixen una i altra vegada en la seva condició de doble identitat espanyola i catalana. I no permetrem que se'n surtin per aquesta via. El treball de gent com Sumate o l'Omníum a les zones de l'àrea metropolitana de Barcelona i Tarragona és fonamental per agregar nous partidaris castellanoparlants i d'identitat compartida espanyola a la causa independentista. No ens hem de cansar d'explicar que el nostre projecte, per més que els nostres veïns vulguin encolomar-nos altres epítets, no és ni èt…

Kossove, una lliçó de realisme (#Europa)

Diari de Setge del 30 d'octubre de 1713 (dia 98).

No hi entenc gaire, però sempre he sentit a dir allò que, en certs esports de lluita, l'important és aprofitar al teu favor l'impuls de l'atacant per girar-lo en contra seu. Fa dos dies saltava als mitjans la notícia que la Unió Europea ultima un acord d'associació amb Kossove, pel qual el jove país balcànic gaudirà de l'espai de lliure comerç europeu mentre acaba de negociar la seva adhesió en una segona fase. Segons sembla, tot i els esforços realitzats per Espanya per evitar-ho, Europa ha volgut evitar el dret de vet dels estats membres fent que, per primera vegada, sigui la mateixa Unió la signatària de l'acord. Una hàbil estratagema. El fet demostra dues coses importants. La primera, que l'actitud agressiva dels nostres veïns ens juga molt a favor a nivell internacional. S'entesten una i altra vegada a fer el ridícul i això ens va molt bé (com ara, en la reacció a la sentència del Tribunal d'…

Radiografia dels moments decisius (#procés)

Diari de Setge del 29 d'octubre de 1713 (dia 97).

La mobilització d'aquests dies per part del Govern espanyol (activa campanya d'humiliació protocol·lària) i, sobretot, del dependentisme català, dins la qual el famós editorial del diari comtal (que esmenta setze vegades el terme moderats i cap l'expressió dret a decidir) seria l'exponent més excels, demostra que estem arribant al primer moment àlgid del full de ruta del procés. Tots aquests moviments, especialment, els dels dependentistes d'aquí, responen clarament a l'intent d'evitar, per terra, mar i aire, la fixació d'una pregunta clara per al 2014. De fet, l'acord entre CDC, UDC, ERC, ICV-EUiA i la CUP per a una pregunta binària sobre la independència formulada el proper 14 de setembre constituirà el primer dels tres moments decisius que ens esperen. Digueu-me optimista, però crec que els ecosocialistes són la clau i que saben que només és seriós defensar una pregunta clara, així que Duran (…

Els equidistants (#dependentisme)

Diari de Setge del 28 d'octubre de 1713 (dia 96).












El dependentisme català és prou variat. N'hi ha l'honest, el que no se n'amaga. N'hi ha també el que legítimament dubta, naturalment. D'entre tots ells, a mi em fa una ràbia molt especial la raça dels equidistants. Posem per cas, entre tants d'altres apostats als mitjans des d'una falsa neutralitat, un Albert Montagut. Resulta que l'Estat ha desfermat una ofensiva impressionant, que ells són capaços d'identificar perfectament. Els equidistants poden dedicar el mateix temps que els independentistes convençuts a descriure tots els incompliments, menyspreus i males intencions de l'espanyolisme contra Catalunya. Són ben capaços de descriure minuciosament l'operació d'ensorrament del país que estan practicant des de ponent. I quan acaben, què més, et preguntes. Doncs, es queden exactament igual. Tenen un mecanisme mental que els obtura la sortida natural. Espanya no ens vol com som, no ens…

Fragments escollits (XXIV). “L’esperit catalanesc per damunt els partits polítics, és més viu que mai!"

Diari de Setge del 27 d'octubre de 1713 (dia 95).














"La Lliga Regionalista avui ja resta dividida; d’una part, els elements conservadors i adinerats abandonen l’ideal, creient poguer augmentar l’encaix metàlic; i els idealistes, d’altra banda, veuen allunyar-se a l’infinit aquella aspiració autonòmica que ningú vol. [...] Creiem que els elements sans catalanistes de la Lliga i els d’Acció Catalana que avantposin el triomf de Catalunya a tota idea de partit polític, deuen unir-se amb nosaltres i anar de dret a la constitució de l’Estat català, suprem organisme ordenador de la futura llibertat de Catalunya i organitzador de les legions alliberadores de la nostra pàtria. Creiem també que en la formació de l’Estat català hi deuen aportar son concurs entusiàstic tots els demés elements que constitueixen el nervi, la vida i el progrés de nostra nació. És indispensable que amb sa pròpria característica hi concorrin tots els estaments de Catalunya, que aquesta ha sigut la manera altamen…

No acceptaran rei que entri per Aragó (#Ciutadans)

Diari de Setge del 26 d'octubre de 1713 (dia 94).

Aquests dies, l'Albert Rivera passeja per les televisions espanyoles i catalanes (ell, tan perseguit, sí que pot) explicant el seu nou Movimiento. Déu n'hi do amb el nom, però, en fi, no insistiré en el tema, que ja s'ha dit gairebé tot. Avui vull referir-me a la insistència d'ell i els seus a contribuir argumentalment al triomf  de l'independentisme català. Ja hem comentat abastament en aquest espai (tot i que en conjunt en parlo poc de Ciutadans) en el paper fonamental que juga aquesta opció a l'hora d'escenificar la impossible entesa amb Espanya. Ciutadans, de fet, és l'exemple gairebé perfecte del perquè, sense acceptar la submissió als dictats de Madrid, és impossible viure depenent d'Espanya. Ells, que frisen per la dependència, han estat incapaços de fer-se depenents i continuen existint com un partit exclusivament català. Naturalment, ara intenten posar fi a aquesta situació tan irregular…

Arreglar-ho tot als despatxos (#Procés)

Diari de Setge del 25 d'octubre de 1713 (dia 93).

Els sectors de l'establishment econòmic, mediàtic i intel·lectual del país continuen amb la seva operació de maquillatge de la realitat. Diuen que estan molt, però que molt preocupats. Afirmen que és per la situació de tensió creada entre Catalunya i Espanya, encara que molts puguem tendir a pensar (no, que va!), que potser tenen alguna cosa a veure els interessos personals ara definitivament en joc, després de trenta-cinc anys de rèdits fàcils per a ells (tot i que sigui a costa d'ensorrar el país). Gent com en Xavier Sardà són la viva estampa d'aquest capteniment. Es tractaria, diuen obertament, de repetir exactament l'operació de la Transició a la democràcia a la mort de Franco: que els factòtums de torn es reunissin als despatxos sota la influència dels poders fàctics, per cuinar una sortida plena de gripaus que se suposa que la majoria ens hauríem de cruspir amb sal de fruita.

Aquest és l'objectiu que els o…

Donar l'esquena al pitjor escàndol (#InformeUDEF)

Diari de Setge del 24 d'octubre de 1713 (dia 92).

Els darrers dies ocupen l'atenció dels mitjans els diferents afers de protocol que porten la humiliació de les nostres institucions a l'extrem i la liquidació per part del Tribunal Europeu de Drets Humans del nyap jurídic que emparava durant els darrers anys la política penal de l'Estat espanyol s'ensorra com un castell de naips. Passa gairebé del tot desapercebut els nous detalls que es coneixen sobre el fastigós afer de la publicació del famós informe de la UDEF durant la campanya electoral de les eleccions catalanes de novembre de 2012. Si no és des de l'habitual partidisme (en alguns àmbits del país més proper directament al sectarisme) resulta molt difícil d'entendre perquè els mitjans i les forces polítiques no es dediquen a una denúncia permanent d'aquest gravíssim afer. És un escàndol no ja gros, gros, gros, sinó megalàctic.

No se m'acudeix un fet més greu en democràcia que un govern maquinan…

Ens vetaran? Entre el dret i la capacitat (#Europa)

Diari de Setge del 23 d'octubre de 1713 (dia 91).

Un dels arguments estrella dels futuròlegs dependentistes és aquell que ens deixa fora de la galàxia en cas de constituir-nos en Estat. Sigui com sigui. Amb radical, total i absoluta seguretat. Encara que mostrem al món un itinerari democràticament del tot escrupolós cap a l'Estat propi. Hi ha, naturalment, des del nostre camp, professionals competents que presenten la possibilitat d'altres futurs per a la República Catalana, resultat de la conjugació dels interessos contraposats i d'escenaris diversos (us recomano, d'entre tants, aquest article d'en Jordi Galí). Però això només passa del nostre cantó. A l'altra riba les certeses de la nostra caiguda a l'abisme exterior són absolutes. Es basen, sobretot, en la capacitat de l'Estat espanyol a fer-nos la vida impossible. És un argument molt curiós perquè demostra d'una banda la gran estima que ens tenen els espanyols i de l'altra la realitat qu…

Prohibir els feixistes (#Democràcia)

Diari de Setge del 22 d'octubre de 1713 (dia 90).

És escaient també després del cop de maça d'Estrasburg d'ahir contra la doctrina Parot. Potser avui defensaré un posicionament poc popular. Minoritari fins i tot. Amb motiu de l'agressió als assistents a l'acte institucional de la Diada celebrat a la Delegació del Govern a Madrid i de les crides i convocatòries de mobilització dels grups feixistes a Barcelona amb motiu del darrer Día de la Raza, ha pujat d'intensitat el sempre latent debat sobre la conveniència o no de prohibir directament els partits i grupuscles d'aquesta mena. Es tractaria d'aplicar-los la famosa Llei de Partits ideada fa alguns anys contra el nacionalisme radical basc. Naturalment, en el seu dia, la immensa majoria dels nacionalistes catalans varem ser contraris a l'aprovació d'aquella llei que molts varem considerar de dubtós pedigrí democràtic. Molt de compte perquè com a conseqüència de la seva aplicació, milers de persone…

Símbols del poder (#xocdetrens)

Diari de Setge del 21 d'octubre de 1713 (dia 89).
















El 1632 el gran mestre Rembrandt pintava la La lliçó d'anatomia del Doctor Nicolaes Tulp. A l'Europa emergent neixien grans homes cridats a deixar empremta en la cultura mundial, com ara Baruch Spinoza, John Locke i Johannes Vermeer. Es fundava també la borsa de Frankfurt. Aquell any, en aquest racó de la Mediterrània es posava una de les falques fonamentals per a la fractura futura entre Catalunya i la Monarquia hispànica. La de la Guerra de Separació que esclataria l'estiu del 1640. Després d'haver fet un primer intent a poc d'iniciar-se el seu regnat, Felip IV de Castella (III comte de Barcelona) renunciava definitivament a cloure en forma la Cort general oberta als catalans i prorrogada d'ençà del 1626. La munió de conflictes i, per tant, de contrapartides exigides a la monarquia per resoldre'ls, no compensaven, a parer dels ministres reials el donatiu o servei econòmic que el país, lliurement, els o…

El professor Tortella i el falsejament identitari (#dependentisme)

Diari de Setge del 20 d'octubre de 1713 (dia 88).

D'entre la munió d'articles contra el procés, habitualment plens d'insults i menyspreu, amb els quals ens obsequia a diari El País, destaca el publicat ahir mateix pel catedràtic Gabriel Tortella Casares. L'autor (nascut a Barcelona el 1936) és una veritable patum de la història econòmica contemporània espanyola. Tot i el seu prestigi, l'article constitueix, en el millor dels casos, una freda demostració de la limitació dels seus coneixements pel que fa l'època moderna a Catalunya: entre moltes altres barbaritats, afirmar, literalment, que Catalunya forma part de la "nació espanyola" des del 1479 i negar explícitament el que va suposar la repressió borbònica al Principat durant les primeres dècades del segle XVIII, és d'una manca de rigor que esparvera. El més "divertit" és que, com passa gairebé sempre en aquests casos, aquesta mena d'afirmacions es fan mentre s'acusa els nac…

Fragments escollits (XXII). "El separatisme única solució possible"

Diari de Setge del 19 d'octubre de 1713 (dia 87).

"No’s pot pensar pas que després del fracàs ­—per tothom indubtable— de la militarada, Espanya gossi assajar un nou Govern. Si ho pretengués fora igual. Ni ell s’hauria de salvar ni la nostra idealitat depèn de la seva salvació. Què ve, doncs, després? Per sobre de l’anorreament general del país, que indica l’inminència de l’enderrocament d’un Estat caduc, s’axeca, en uns llocs més definidament que en altres, l’esperit de les nacionalitats ibèriques pletòriques d’idealitat, amb afanys de progrés ben manifestos i amb endegament d’aspiracions ben definides. Volem recordar, a aquest propòsit, l’encara recent assemblea de separatistes catalans, bascs i gallegs. Al voltant del tronc corcat, hi surten llucs nous, plens de sava vital que els hi dóna ufanor de joventut. Espanya és un Estat que ha fet ja tot el que podia fer en els seus destins. Les nacionalitats ibèriques, anorreades durant el període de dominació espanyola, es senten…

Triar el camp de batalla (#Consulta2014)

Diari de Setge del 18 d'octubre de 1713 (dia 86).

L'enèssima demanda d'auxili a Espanya formulada per Josep Antoni Duran i Lleida al Congrés espanyol, en forma d'admonició sobre la DUI que "alguns" aprovaran al Parlament de Catalunya (per cert, us recordo que a hores d'ara caldria Unió per aprovar-la, el que no sé si vol dir que Duran sap que no tots el seguiran), els va arribar molt. Immediatament, tot i les ordres de contenció declarativa, la tropa pepera es va llançar a amenaçar-nos amb fruïció. Diuen que pels passadissos s'afirmava amb contundència que no tindrem collons de fer-ho i el diputat català Antonio Gallego recordava fins i tot l'empresonament del President Companys i amenaçava els qui ho facin d'atendre's a les conseqüències. De fet, Duran no va fer sinó un nou crit en demanda d'ajuda davant la constatació que ningú, absolutament ningú, a Madrid fa cas de la seva tercera via i de la imminència de la fixació de la data i l…

El repte del 50% (#Consulta2014)

Diari de Setge del 17 d'octubre de 1713 (dia 85).

Fa pocs dies, després del fiasco de la concentració del 12 d'octubre, Albert Rivera avisava en una entrevista a RAC1 que Ciutadans només participarà en un referèndum sobre la independència de Catalunya si és convocat pel Govern espanyol. De totes les objeccions que he llegit contra la insistència a organitzar una Consulta (encara que sigui només emparada per la legislació catalana i en obert enfrontament amb Madrid), abans de passar a les plebiscitàries, més que les que posen l'accent en les dificultats logístiques, la més fonamentada al meu parer és aquella que afirma que permetria els dependentistes fer-ne boicot. En efecte, la resposta del líder de Ciutadans apunta a una estratègia general en aquell bàndol de caire moralment degradant: evitar que la participació assoleixi la quota del 50%, la necessària per a obtenir una validació internacional del resultat. Insisteixo en un argument bàsic: la imatge de la suspensió de f…

Una tasca clau per a l'ANC (#ResistènciaCatalana)

Diari de Setge del 16 d'octubre de 1713 (dia 84).

Que consti que vaig escriure aquest apunt abans de la publicació d'aquesta entrevista amb la Pilar Rahola que us convido a llegir. El procés va a tota castanya i els apunts en reserva envelleixen en un tres i no res. La duresa amb la qual el govern espanyol ha contestat la tímida proposta de reforma del finançament d'Alicia Sánchez Camacho demostra fins a quin punt no estan disposats a cedir ni un mil·límetre. Setmana a setmana, entre amenaces de la FAES i l'exèrcit dels veïns, s'aprofundeix la impressió que no hi haurà cap mena de transacció. Lliures o morts. Bandera negra. Estat independent o aniquilació. Digueu-me ingenu però, després d'alguns dubtes, torno a confiar en la determinació dels nostres polítics: tenen clar que qualsevol intent de frenada faria que el poble se'ls endugués per davant. Anem doncs, de dret, cap a l'escenari decisiu del nostre combat. D'aquí uns mesos, quan la Consulta hag…

Passeu i guaiteu l'armada de Castella (#supremacisme)

Diari de Setge del 15 d'octubre de 1713 (dia 83).

Amb motiu de la celebració de la festa nacional espanyola, l'exèrcit dels veïns va oferir la possibilitat de visitar la fragata Blas de Lezo al port de Barcelona. Són uns autèntics catxondos. I qui és Blas de Lezo, us preguntareu amb raó la majoria. Ras i curt: entre altres coses, un heroi militar borbònic. Fou un marí basc al servei de la Monarquia espanyola (1689-1741) que, entre altres moltes accions, es va distingir en l'ocupació de Barcelona i en particular en la gran batalla de l'Onze de Setembre de 1714, durant la qual va ser ferit de bala al braç, que li quedà inútil per sempre més. Fa algunes setmanes (concretament el 18 de setembre) ja va ser objecte d'un homenatge al Congreso de los Diputados, amb l'aprovació per part del Partido Popular i UPyD d'una Proposición no de Ley sobre la reivindicación y difusión de la figura y valores del marino español Blas de Lezo y Olavarrieta. Un dels promotors de l…

Cinisme sense límits (#MarcaEspanya)

Diari de Setge del 14 d'octubre de 1713 (dia 82).

A compte dels pressupostos generals de l'Estat (veí, sobretot perquè no en veiem un duro), aquests dies he tornat a percebre (per enèssima vegada) la sensació que la nostra no és només una causa nacional com les altres, sinó que té un alt contingut moral. Hem de desfer-nos del jou castellà per molts motius d'interès propi, però sobretot per construir un nou país sobre bases morals diferents. Sí, ja ho sé, digueu-me ingenu. Ingenu també per pensar que en política no val tot. D'acord. Però, ho sento, encara conservo una certa capacitat d'indignació. I sentir dia sí dia també en boca dels ministres espanyols l'apel·lació a la igualtat entre tots els espanyols em posa els péls de punta. Cal ser cínic per invocar constantment aquest principi mentre consagres pressupostàriament que cada extremeny rebi quatre vegades més diners en inversió pública que cada català. Així, com sona, en aplicació del principi suprem de la …

Mentalitat d'esclau (#Europa)

Diari de Setge del 13 d'octubre de 1713 (dia 81).

L'espanyolisme radical i el dependentisme català en tot el seu variat pelatge continuen refermant dia a dia el seu gairebé únic argument: la dificultat insalvable d'aconseguir un estatus internacional normalitzat (sense uns costos de transició pràcticament eterns) per a una Catalunya independent. Es tracta de posar-se, en tots els fronts en la pitjor de les hipòtesis i presentar-les sempre i sistemàticament com a segures. El més curiós del cas és que la pràctica totalitat de les suposades represàlies de la comunitat internacional contra Catalunya pel seu atreviment es derivarien de l'acció sistemàtica de boicot per part del Regne d'Espanya. Això vol dir, ras i curt, en la seva campanya d'opinió actual, que no podem plantejar el repte de la independència perquè anirien a per nosaltres amb tots els mitjans. No cal entrar en el pes que, efectivament, tindria la posició espanyola en el context internacional, tractan…

Un dels homes que salvà la memòria del país (#tricentenari)

Diari de Setge del 12 d'octubre de 1713 (dia 80).











L’Arxiu Reial de Barcelona és el nucli central i l’autèntic moll de l’ós del que des del segle XIX es coneix com Arxiu de la Corona d’Aragó, una de les institucions arxivístiques més importants del món. No és sinó el dipòsit documental dels comtes-reis des del 1318. La darrera Cort general de Catalunya de 1705-1706 establí una tutela important sobre l’Arxiu Reial de Barcelona i facultà la seva delegació permanent per exercir el control dels fons i la inversió en el manteniment i les instal·lacions. Pocs anys abans de la seva aniquilació pels borbons, l’Arxiu Reial de Barcelona era gestionat per les institucions de la terra. A dia d’avui, encara no hem aconseguit recuperar aquesta tutela i un immens cartell groc del Ministeri espanyol de Cultura, el de José Ignacio Wert, marca el territori a l’antiga seu del Palau del Lloctinent, també propietat de l’Estat espanyol tot i que fou construïda i mantinguda per ordre i amb el finançament…

Duran s'enfila al cavall (#MemòriaHistòrica)

Diari de Setge del 11 d'octubre de 1713 (dia 79).

De la darrera intervenció del Gran Timoner al Debat de Política General hi ha una afirmació que va fer forat en l’ànim de Josep Antoni Duran i Lleida. Durant les setmanes posteriors, crec, és l’única formulació del president Mas que el Cerillo s’ha atrevit a contestar públicament de manera reiterada i amb desenvolupament argumentari creixent. És aquella en la qual el primer afirmava que fa cent anys que intentem la tercera via amb l’èxit que és patent. Duran ha respost per activa i per passiva que en temps del president Pujol tots plegats érem feliços. El catalanisme, segons ell, ha arrencat en aquests anys de l’immobilisme espanyol moltes coses, com per exemple, un estatus d’oficialitat per a la llengua catalana. Els federalistes utòpics, també aquí, han coincidit plenament en l’anàlisi amb el de la Franja. La seva visió de la història recent del catalanisme presenta una paradoxa important, però: com explicar que després de tots a…

L’esquerra que els aplana el camí (#Consulta2014)

Diari de Setge del 10 d'octubre de 1713 (dia 78).













Des del darrer Onze de Setembre, l’ABC es refereix sistemàticament al sobiranistes catalans com a sediciosos. Com assenyala en Salvador Cot, no és una etiqueta qualsevol, sinó una qualificació delictiva continguda al Codi Penal. Ja sabem, doncs, el que volen aplicar-nos quan abans puguin. Altres mitjans de la Caverna ens fan objecte de tota mena d’insults. Res que no haguéssim viscut des de fa molts anys de part del supremacisme castellà que tot ho amara. Darrerament, però, alguna cosa important ha canviat. Un amplíssim sector dels opinadors de capçalera de l’esquerra espanyola i del dependentisme d’esquerres nostrat s’han llançat a desqualificar l’independentisme amb una fúria desfermada. El diari El País ha esdevingut òrgan privilegiat d’aquest corrent opinativament tan violent. I amb aquests referents, no és estrany que Pere Navarro hagi decidit restablir relacions amb el Partido Popular, passant del “Si tu no vas ells tornen” a…

Lampedusa i Catalunya (#Europa)

Diari de Setge del 9 d'octubre de 1713 (dia 77).















El conseller Santi Vila, amb qui discrepo habitualment, va ser objecte de polèmica (al meu parer, una mica injusta) fa uns dies a twitter, arran d’una piulada en la qual, prenent com a referència l’actitud de la UE envers la immigració i l’autodeterminació interna, s’interrogava sobre els fonaments ideològics de l’Europa que estem construint. Certament, pel que estem veient, si ni tan sols és capaç d’assegurar el benestar dels seus integrants, cal que la Unió Europea emprengui una profunda reflexió sobre el seu sentit últim i al servei de qui es construeix, de la gent o només dels poderosos. Però posats a lligar dos fets tan diferents, se m’acudeix una altra comparança: el conflicte que un i altre cas representen entre la legalitat d’un estat i els drets bàsics d’aplicació universal. Sembla que la tragèdia de l’illa mediterrània esclata arran de la irresponsabilitat absoluta de les màfies que desencadenen un incendi al vaixell per f…

Molt fan de la Tercera Via (#dependentisme)

Diari de Setge del 8 d'octubre de 1713 (dia 76).

L'èxit apostoflant de la Via Catalana i la seva conseqüència política fonamental, el compromís de CiU, ERC, ICV i la CUP de fixar abans d'acabar l'any la data i la pregunta, ha desfermat la bèstia. L'establishment, ara sí que molt, però molt (disculpeu-me la vulgaritat) acollonit, ha decidit llançar-se a tomba oberta a conjurar el perill. El paper de La Vanguardia en tot plegat, certament, passarà als annals de la història de l'ètica periodística. Els 300 de sempre, representants pel seu Consell d'Administració, el Pont Aeri, s'han posat en marxa per intentar torpedinar com sigui el propòsit aprovat per una amplíssima majoria de 87 (64,4%) diputats al Parlament de Catalunya. Es pot dir que han caigut de quatre grapes en el parany. Els han traït els nervis. La famosa tercera via, setmanes abans dita diàleg, havia de mantenir-se en la nebulosa, en la indefinició. Com una boira a tota hora present, ben engan…

Continuem creixent, anem sumant (#EnquestaLV)

Diari de Setge del 7 d'octubre de 1713 (dia 75).

Sé que vaig tard, però vull comentar encara alguna cosa sobre la famosa enquesta d'ahir al diari comtal. D'entrada, constatar la poca transparència del treball que elabora l'empresa Feedback i que ens presenta l'inefable Carles Castro, com sabeu, un prodigi d'imparcialitat dependentista. Totes les prevencions del món, doncs, amb uns marges d'error admesos en la pròpia fitxa tècnica que ho diuen tot. Res a veure amb GESOP i El Periódico, empresa demoscòpica i mitjà que pengen íntegres les respostes de les seves enquestes només uns dies després, per tal que cadascú en faci la seva valoració sobre les dades i les arts culinàries que s'hi han aplicat. També aquí el diari comtal actua amb la seva manca de transparència habitual. I, en aquesta oportunitat, ho fa transgredint totes les fronteres del desvergonyiment, presentant tot un paquet de preguntes referents a la Consulta a major glòria del que ells mateixo…

Mai hi ha estudis sobre res (#dependentisme)

Diari de Setge del 6 d'octubre de 1713 (dia 74).

El senyor Francesc Granell és un veterà acadèmic català vinculat a la construcció europea. Darrerament, ha esdevingut per mèrits propis un dels màxims referents de l'espanyolisme amenaçant. Disculpeu-me si no estic a l'alçada, però només he pogut mirar-me en diagonal el seu famosíssim informe (d'altra banda, estranyament breu) sobre les conseqüències internacionals i econòmiques de la independència de Catalunya. D'entrada, m'han cridat l'atenció dos aspectes si voleu formals, però que podem considerar prou importants. En primer lloc, l'espectacular quantitat de faltes d'ortografia (no s'ha molestat ni a posar el corrector), absolutament escandalós en un catedràtic d'Universitat; revela no només la seva imperícia en matèria informàtica, sinó també el seu inexistent interès a reciclar-se en una llengua que devia ser aliena als seus inicis acadèmics. El segon aspecte cridaner és el nivell de les …

Futuròlegs deshonestos (#Europa)

Diari de Setge del 5 d'octubre de 1713 (dia 73).

Des de fa unes setmanes, Espanya i l'establishment català han llançat els seus a fer por. Alguna cosa potser té a veure el creixement de més d'un 11% en el pressupost del CNI per a l'any vinent. Es tracta de tornar a insistir (ja ho van fer amb resultats ben magres durant mesos, la tardor passada), per activa i per passiva, en el fet que ens esperen les tenebres exteriors. Serem com Somalilàndia però amb calçotets. El que més em crida l'atenció d'aquesta ofensiva és la profunda deshonestedat intel·lectual amb la qual es produeixen els enemics de la llibertat de Catalunya. Especialment, aquells (per posar-hi noms, d'un Albert Montagut a un Xavier Sardà) que volen aparèixer com a simpàtics dubtosos predisposats a ésser convençuts, quan en realitat, es tracta de partidaris abrandats de la dependència que no s'atreveixen a defensar la seva tria públicament per motius bàsicament d'estratègia. Se'ls veu…

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Diari de Setge del 4 d'octubre de 1713 (dia 72).

En Duran va fent la seva. A mi, francament, em sembla molt bé. Tot aquest trimestre, d'aquí fins a finals d'any, quan farem la passa decisiva de convocar la Consulta, ens convé i molt que es parli de la famosa tercera via. Sí, amigues i amics, vull que tot el dia estiguem amb la tercera via. Amunt i avall. Parlant sense parar. Bàsicament, perquè cal que surti tot el fum del pot. Però tot. I una vegada, fals, a l'ambient, no patiu, s'esfumarà, valgui la redundància, a velocitat de vertigen. Perquè al darrera no hi ha res més que un intent desesperat de l'establishment català per guanyar temps. Com més d'hora es vegi que és impossible construir absolutament res amb el ministre Montoro i Juan Alberto Belloch (per citar només dos noms a dreta i esquerra), doncs molt millor. Tot i l'immens patiment que s'infringeix a la nostra gent, la veritat és que el país navega amb el vent de la llibertat a la cua i to…

Tornar a començar, una o dues generacions després (#noupaís)

Diari de Setge del 3 d'octubre de 1713 (dia 71).

Suposo que, perquè, com tants centenars de milers de catalans, m'hi sento personalment i vivencialment identificat, he vibrat amb l'article "Construint la Via", signat a sis mans a El Períódico per militans de base de CDC, ICV, PSC, ERC, EUiA i la CUP. Es tracta d'una selecció d'homes i dones que, a més de participar modestament en política, són fills de l'emigració espanyola en primera o segona generació. L'argument central m'ha captivat. Alguns trobareu que ja s'ha dit molt, però jo no l'havia captat mai amb la força evocadora que ells li han sabut donar. Implícitament, comparen el procés de construcció del nou Estat català amb l'emigració que van haver d'entomar els seus pares i mares o els seus avis i àvies. La semblança, ben considerada, em sembla triplement encertada, feliç. En un i altre cas (tot i el que exigeixen alguns en sentit contrari, fent trampes, tal i com exposar…

Trens que s'allunyen sense remei (#Consulta2014)

Diari de Setge del 2 d'octubre de 1713 (dia 70).











Estareu farts de sentir l'expressió xoc de trens. Agrada especialment a tots aquells que volen donar un punt de dramatisme al nostre procés cap a la plena sobirania. L'expressió parteix d'una igualtat de forces certament allunyada de la realitat. Però el punt en el qual és més desafortunada és en la seva literalitat. No és possible cap mena de xoc de trens entre Catalunya i Espanya per una raó ben simple: transitem en direcció radicalment contrària. Uns recomano molt (i no és el primer) aquest article publicat fa uns dies a El País pel professor Lluís Orriols. Analitza amb rigor acadèmic una constatació que ja he fet més d'una vegada des d'aquest espai de manera molt més matussera: cada dia que passa és més impossible un acord de convivència entre Catalunya i Espanya: l'opinió pública de l'Espanya castellana (ja sabeu, la del nucli originari de la nació, imposat a les perifèries) transita amb pas ferm cap…

Com crear un frau des de la responsabilitat (#Consulta2014)

Diari de Setge del 1 d'octubre de 1713 (dia 69).














Títol enigmàtic, avui. Passeu, passeu. Manel Manchón, periodista i gran tuiter (@mmcias), reflexionava aquests dies de forma àmpliament compartida a la xarxa, sobre quina majoria seria necessària per validar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Com que hem avançat tant, ara mateix, amb la discussió de la Llei de Consultes al mig del taulell, ja comencem a tocar aspectes fonamentals de procediment com aquest. Coneixeu la cançoneta de la necessitat d'evitar la fractura i tal i tal. La famosa responsabilitat que sempre queda tan bé d'esmentar. En base a això, ell era del parer que calia un sí superior al 60% per acceptar canviar d'una manera tan radical el statu quo vigent. Anava més enllà, doncs, d'allò que la Unió Europea va exigir en el referèndum de Montenegro, per exemple, que era un 55% de vots afirmatius (en va ser un 56%) i una participació del 50% del cens. A mi, francament, la generació de minori…