Ves al contingut principal

Arreglar-ho tot als despatxos (#Procés)

Diari de Setge del 25 d'octubre de 1713 (dia 93).

Montblanc
Els sectors de l'establishment econòmic, mediàtic i intel·lectual del país continuen amb la seva operació de maquillatge de la realitat. Diuen que estan molt, però que molt preocupats. Afirmen que és per la situació de tensió creada entre Catalunya i Espanya, encara que molts puguem tendir a pensar (no, que va!), que potser tenen alguna cosa a veure els interessos personals ara definitivament en joc, després de trenta-cinc anys de rèdits fàcils per a ells (tot i que sigui a costa d'ensorrar el país). Gent com en Xavier Sardà són la viva estampa d'aquest capteniment. Es tractaria, diuen obertament, de repetir exactament l'operació de la Transició a la democràcia a la mort de Franco: que els factòtums de torn es reunissin als despatxos sota la influència dels poders fàctics, per cuinar una sortida plena de gripaus que se suposa que la majoria ens hauríem de cruspir amb sal de fruita.

Aquest és l'objectiu que els orienta: repetir la Transició. L'engany de tots els enganys. Hi ha un problema, però. Potser només un. La Gent. A hores d'ara hi ha probablement dues generacions àmpliament majoritàries d'aquest país que han fet d'aquest combat per la llibertat definitiva del país la seva raó de ser política. I no es faran/farem enrere. I no permetrem que ningú, als despatxos de la cort, decideixi per nosaltres. L'actitud dels qui volen fer-ho, al contrari, resulta altament feridora. I el més curiós és que aquesta part de l'esquerra d'aquest país vulgui repetir l'operació que va protagonitzar fa més de tres dècades, renunciant a parts tan importants del seu ideari. Resulta patètic que siguin suposats progressistes els qui, sense rubor, apel·lin a l'entesa entre els líders per sabotejar els anhels de la gent. Escoltant-los s'entèn perfectament perquè el socialisme espanyol ha arribat al nivell de degradació on es troba avui.

P.S. Per cert, ahir a la nit, a can Cuní, Josep Antoni Duran i Lleida va donar una excelsa lliçó de despatxisme!

Comentaris

  1. En Duran-Lleida fa uns dies ja ens va col·locar que és un professional de la política. Que viu de la política. És de lo més lamentable.
    Però, encara resulta d'allò més trist escoltar les declaracions de la Chacón dient-nos que estem tergiversant la nostra història. Mireu, que ho digui algú d'Espanya encara té un relatiu perdó per si el què hagi pogut aprendre hagi estat manipulat ja d'inici. Però, aquesta dona, que ha après des de dins de Catalunya, això ja és no voler assabentar-se de res. Suposo que ho sap i s'ha venut l'ànima al diable per poder combatre més contra en Rubalcaba.
    El que dius avui: els socialistes han desaparegut del mapa. Trobo que demostren molt poca capacitat de mires al fet de perdre's només perquè el comunisme va desaparèixer del mapa. És tot el socialisme de tot lo món el qui va perdut, sense cap projecte. Ho trobo molt penós i estrany. Paraula.

    ResponElimina
  2. Porten tants anys decidint ells d'aquesta manera: als partits, als despatxos... passant tant de la gent que ara són incapaços de creure que no sigui algú dels mateixos ambients qui dirigeix tot això. Els menysteniment de la gent és total fins i tot per molts dels que es diuen d'esquerres.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…