Ves al contingut principal

Continuem creixent, anem sumant (#EnquestaLV)

Diari de Setge del 7 d'octubre de 1713 (dia 75).

Torre d'en Corder (Tortosa)
Sé que vaig tard, però vull comentar encara alguna cosa sobre la famosa enquesta d'ahir al diari comtal. D'entrada, constatar la poca transparència del treball que elabora l'empresa Feedback i que ens presenta l'inefable Carles Castro, com sabeu, un prodigi d'imparcialitat dependentista. Totes les prevencions del món, doncs, amb uns marges d'error admesos en la pròpia fitxa tècnica que ho diuen tot. Res a veure amb GESOP i El Periódico, empresa demoscòpica i mitjà que pengen íntegres les respostes de les seves enquestes només uns dies després, per tal que cadascú en faci la seva valoració sobre les dades i les arts culinàries que s'hi han aplicat. També aquí el diari comtal actua amb la seva manca de transparència habitual. I, en aquesta oportunitat, ho fa transgredint totes les fronteres del desvergonyiment, presentant tot un paquet de preguntes referents a la Consulta a major glòria del que ells mateixos anomenaven en un dels titulars com "la tercera via de Duran". Poques vegades, com deia Vicent Partal ahir a twitter, tot un diari s'ha posat d'una manera més bèstia al servei d'un ex blocaire com el cerillo.

Fugint del partidisme i amb totes les prevencions que cal aplicar a una enquesta com la publicada al diari dels Godó, si ens la prenem al peu de la lletra, cal destacar extraordinàriament els resultats que apunta en cas d'eleccions al Parlament de Catalunya. La suma dels sobiranistes (CiU, ERC i CUP) s'enfila fins el 53,3%, el que suposa un augment de més de cinc punts respecte a les eleccions del 25-N (o de 4,1 si restem els resultats de SI aleshores). Simultàniament, els partits dependentistes (PSC, PP i C's) han passat d'un 34,9 al 32,1%, amb un descens en conjunt del 2,8%. Això significa que la diferència entre uns i altres ha crescut en més d'un any dels 13 punts justos del novembre de 2012 (14,3 si sumem Solidaritat) als 21,2 d'aquest moment. La solidesa de la majoria sobiranista és, doncs, incontestable. És un fet que xoca amb el creixement del no a la independència en la mateixa enquesta (un 38,2% difícil d'explicar, en contrast amb les dades anteriors) i que referma una idea: els dependentistes haurien de ser conscients que tenen moltes més possibilitats d'impedir una victòria del sí forçant una Consulta amb una majoria qualificada del 55% o més, que arriscant-se a unes eleccions plebiscitàries on els dos grans partits del país (CDC i ERC) tindran prou amb arribar a la frontera del 45% dels vots per obtenir una majoria absoluta que obriria les portes a la DUI. Ells mateixos.

Comentaris

  1. Avui, ja amb millors humors post-operatoris, he posat la RAC1 i he hagut de revisar quina emissora havia sintonitzat, de tant ultra espanyolista que he trobat sobretot en Màrius Querol. La pobre Pilar Rahola -que no m'ha agradat mai el seu estil cridaner- s'ha hagut de defensar de valent.
    Amb l'apunt d'avui fas la mateixa observació tàcita: Tot el Grup Godó s'ha bolcat de ple cap el dependentisme més carca, passat de raonaments i basant-se amb les lleis que cal preservar de qui ens té empresonats. Que no volen veure que això que està passant és una emancipació en tota regla del poble català!? Que no s'hi valen lleis repressores ni cap altres pretextos manipulats? Tot el Grup Godó està caient, o millor, s'està retratant talment com és de veritat: retro i carca. La mateixa 8TV crec que ja no se la mira ningú, de pur fàstic. Observo que gairebé no fan ni programes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.