Ves al contingut principal

Continuem creixent, anem sumant (#EnquestaLV)

Diari de Setge del 7 d'octubre de 1713 (dia 75).

Torre d'en Corder (Tortosa)
Sé que vaig tard, però vull comentar encara alguna cosa sobre la famosa enquesta d'ahir al diari comtal. D'entrada, constatar la poca transparència del treball que elabora l'empresa Feedback i que ens presenta l'inefable Carles Castro, com sabeu, un prodigi d'imparcialitat dependentista. Totes les prevencions del món, doncs, amb uns marges d'error admesos en la pròpia fitxa tècnica que ho diuen tot. Res a veure amb GESOP i El Periódico, empresa demoscòpica i mitjà que pengen íntegres les respostes de les seves enquestes només uns dies després, per tal que cadascú en faci la seva valoració sobre les dades i les arts culinàries que s'hi han aplicat. També aquí el diari comtal actua amb la seva manca de transparència habitual. I, en aquesta oportunitat, ho fa transgredint totes les fronteres del desvergonyiment, presentant tot un paquet de preguntes referents a la Consulta a major glòria del que ells mateixos anomenaven en un dels titulars com "la tercera via de Duran". Poques vegades, com deia Vicent Partal ahir a twitter, tot un diari s'ha posat d'una manera més bèstia al servei d'un ex blocaire com el cerillo.

Fugint del partidisme i amb totes les prevencions que cal aplicar a una enquesta com la publicada al diari dels Godó, si ens la prenem al peu de la lletra, cal destacar extraordinàriament els resultats que apunta en cas d'eleccions al Parlament de Catalunya. La suma dels sobiranistes (CiU, ERC i CUP) s'enfila fins el 53,3%, el que suposa un augment de més de cinc punts respecte a les eleccions del 25-N (o de 4,1 si restem els resultats de SI aleshores). Simultàniament, els partits dependentistes (PSC, PP i C's) han passat d'un 34,9 al 32,1%, amb un descens en conjunt del 2,8%. Això significa que la diferència entre uns i altres ha crescut en més d'un any dels 13 punts justos del novembre de 2012 (14,3 si sumem Solidaritat) als 21,2 d'aquest moment. La solidesa de la majoria sobiranista és, doncs, incontestable. És un fet que xoca amb el creixement del no a la independència en la mateixa enquesta (un 38,2% difícil d'explicar, en contrast amb les dades anteriors) i que referma una idea: els dependentistes haurien de ser conscients que tenen moltes més possibilitats d'impedir una victòria del sí forçant una Consulta amb una majoria qualificada del 55% o més, que arriscant-se a unes eleccions plebiscitàries on els dos grans partits del país (CDC i ERC) tindran prou amb arribar a la frontera del 45% dels vots per obtenir una majoria absoluta que obriria les portes a la DUI. Ells mateixos.

Comentaris

  1. Avui, ja amb millors humors post-operatoris, he posat la RAC1 i he hagut de revisar quina emissora havia sintonitzat, de tant ultra espanyolista que he trobat sobretot en Màrius Querol. La pobre Pilar Rahola -que no m'ha agradat mai el seu estil cridaner- s'ha hagut de defensar de valent.
    Amb l'apunt d'avui fas la mateixa observació tàcita: Tot el Grup Godó s'ha bolcat de ple cap el dependentisme més carca, passat de raonaments i basant-se amb les lleis que cal preservar de qui ens té empresonats. Que no volen veure que això que està passant és una emancipació en tota regla del poble català!? Que no s'hi valen lleis repressores ni cap altres pretextos manipulats? Tot el Grup Godó està caient, o millor, s'està retratant talment com és de veritat: retro i carca. La mateixa 8TV crec que ja no se la mira ningú, de pur fàstic. Observo que gairebé no fan ni programes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…