Ves al contingut principal

Donar l'esquena al pitjor escàndol (#InformeUDEF)

Diari de Setge del 24 d'octubre de 1713 (dia 92).

Cadaqués (Alt Empordà)
Els darrers dies ocupen l'atenció dels mitjans els diferents afers de protocol que porten la humiliació de les nostres institucions a l'extrem i la liquidació per part del Tribunal Europeu de Drets Humans del nyap jurídic que emparava durant els darrers anys la política penal de l'Estat espanyol s'ensorra com un castell de naips. Passa gairebé del tot desapercebut els nous detalls que es coneixen sobre el fastigós afer de la publicació del famós informe de la UDEF durant la campanya electoral de les eleccions catalanes de novembre de 2012. Si no és des de l'habitual partidisme (en alguns àmbits del país més proper directament al sectarisme) resulta molt difícil d'entendre perquè els mitjans i les forces polítiques no es dediquen a una denúncia permanent d'aquest gravíssim afer. És un escàndol no ja gros, gros, gros, sinó megalàctic.

No se m'acudeix un fet més greu en democràcia que un govern maquinant obertament per alterar els resultats d'unes eleccions. Això és carregar-se l'essència mateixa del sistema. Perquè és això del que estem parlant. Les declaracions de Francisco Marco, el propietari de Método 3, han lligat la famosa conversa del restaurant la Camarga (la que va acabant lentament però sense remei amb la vida política d'Alicia Sánchez Camacho) amb moviments de l'entorn directe del presidente Mariano Rajoy, a través del totpoderós Jorge Moragas, per carregar contra les aspiracions electorals del President de la Generalitat. És normal que els mitjans espanyols no en diguin ni piu (estem parlant de la unitat d'Espanya i en aquest cas val tot), però, em pregunto, com és possible que nosaltres, des de tots els àmbits, no estiguem denunciant de dia i de nit un fet propi de república bananera que, en un entorn democràtic normal, faria caure qualsevol govern.

Comentaris

  1. Sí, penso el mateix.
    Les conclusions a les que vaig arribar és que volien desacreditar en Mas. Ho volien aconseguir a través del fill gran d'en Pujol. D'allà (?!) en volien extreure suc per ventilar que en Mas tenia diners amagats, d'entre altres coses del Palau. Davant d'aquest show, la sempre descarada Sanchez-Camacho, i curta de gambals, es deixa entabanar pel Moragas i graven indecències de les meravelles d'una ex-núbia d'aquest J. Pujol fill. L'embolic que munta la UDEF, la policia d'Espanya, és d'un nivell tal que, com que ja aconsegueixen que sigui incompressible, tot quedi arraconat, com si d'una criaturada es tractés.
    Mentrestant i paral·lelament, l'Oriol Pujol és acusat de tràfic d'influències. Tot per haver volgut defenestrar un correligionari que sí que feia trampes, encara que indemostrables.
    Aquest embolic passarà una vegada més a la història de les misèries espanyoles de voler desprestigiar un rival massa dur. Ep, que tampoc són sants de cap devoció!! Ara potser sí que han après a comportar-se. Potser!

    Segur que a hores d'ara, els grans serveis ultra secrets espanyols, la TIA personificada, ja deuen estar furgant dins les interioritats d'en Junqueras.... Poden dir el què vulguin, però això no és viure ni deixar viure. Encara que només fos per això ja n'hi hauria prou per voler-me'n sortir d'Espanya. És tot un estil de vida amb el que no hi puc ni vull compartir ni remotament.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…