El professor Tortella i el falsejament identitari (#dependentisme)

Decret de Nova Planta (1716)
Diari de Setge del 20 d'octubre de 1713 (dia 88).

D'entre la munió d'articles contra el procés, habitualment plens d'insults i menyspreu, amb els quals ens obsequia a diari El País, destaca el publicat ahir mateix pel catedràtic Gabriel Tortella Casares. L'autor (nascut a Barcelona el 1936) és una veritable patum de la història econòmica contemporània espanyola. Tot i el seu prestigi, l'article constitueix, en el millor dels casos, una freda demostració de la limitació dels seus coneixements pel que fa l'època moderna a Catalunya: entre moltes altres barbaritats, afirmar, literalment, que Catalunya forma part de la "nació espanyola" des del 1479 i negar explícitament el que va suposar la repressió borbònica al Principat durant les primeres dècades del segle XVIII, és d'una manca de rigor que esparvera. El més "divertit" és que, com passa gairebé sempre en aquests casos, aquesta mena d'afirmacions es fan mentre s'acusa els nacionalistes catalans de falsejar la història. I és que resulta massa difícil discutir amb el professor Tortella en matèria de falsejament d'identitats: la seva autoritat és molt més incontestable que la seva competència en l'estudi del passat econòmic d'Espanya dels dos darrers segles.

Vegeu sinó. Googlejo una mica. Boletín Oficial del Estado del 13 de gener de 1964: Resolució de la Subsecretaria de Comerç per la qual es concedeix l'excedència al tècnic comercial de l'Estat don Gabriel Tortellá (amb accent a la a) Casares. Segueixo. La Vanguardia, edició del diumenge 30 d'octubre de 1966, pàgina 29. Un tal Gabriel Tortellá (amb accent a la a), com a president del Consell d'Administració, presideix la inauguració de la delegació a Barcelona de l'Editorial Tecnos. El 1968, quan publica a Madrid i a Tecnos la traducció d'El presente como Historia (Ensayos sobre capitalismo y socialismo), del mític historiador marxista Paul M. Sweezy, s'ha alliberat ja de l'accent a l'a. Detall summament deliciós. Revelador. A Catalunya, com ara un servidor, milers i milers de ciutadans hem adoptat la forma catalana del nostre nom per identificar-nos amb el país, mentre conservem el cognom que ens remet als orígens de cadascú. El professor Tortella, en canvi, arrelat a la capital d'Espanya, va decidir cap als trenta anys que, per progressar, per fer carrera de veritat a Madrid, convenia amagar la seva catalanitat, tot substituint un accent que el delatava en el seu entorn, tan hostil al país d'origen. Sí, amics, està clar, en matèria de falsejament del passat propi, no estareu mai a l'alçada del savi Tortella, nascut Tortellà.

Comentaris

  1. Només he llegit fins a "Hay también en Cataluña una vaga frustración, y unos celos violentos por no ser el centro de España y porque el idioma catalán tenga un relieve insignificante comparado con el castellano.". Res pot tenir el més mínim sentit a partir d'aquí :'D

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas