Ves al contingut principal

El professor Tortella i el falsejament identitari (#dependentisme)

Decret de Nova Planta (1716)
Diari de Setge del 20 d'octubre de 1713 (dia 88).

D'entre la munió d'articles contra el procés, habitualment plens d'insults i menyspreu, amb els quals ens obsequia a diari El País, destaca el publicat ahir mateix pel catedràtic Gabriel Tortella Casares. L'autor (nascut a Barcelona el 1936) és una veritable patum de la història econòmica contemporània espanyola. Tot i el seu prestigi, l'article constitueix, en el millor dels casos, una freda demostració de la limitació dels seus coneixements pel que fa l'època moderna a Catalunya: entre moltes altres barbaritats, afirmar, literalment, que Catalunya forma part de la "nació espanyola" des del 1479 i negar explícitament el que va suposar la repressió borbònica al Principat durant les primeres dècades del segle XVIII, és d'una manca de rigor que esparvera. El més "divertit" és que, com passa gairebé sempre en aquests casos, aquesta mena d'afirmacions es fan mentre s'acusa els nacionalistes catalans de falsejar la història. I és que resulta massa difícil discutir amb el professor Tortella en matèria de falsejament d'identitats: la seva autoritat és molt més incontestable que la seva competència en l'estudi del passat econòmic d'Espanya dels dos darrers segles.

Vegeu sinó. Googlejo una mica. Boletín Oficial del Estado del 13 de gener de 1964: Resolució de la Subsecretaria de Comerç per la qual es concedeix l'excedència al tècnic comercial de l'Estat don Gabriel Tortellá (amb accent a la a) Casares. Segueixo. La Vanguardia, edició del diumenge 30 d'octubre de 1966, pàgina 29. Un tal Gabriel Tortellá (amb accent a la a), com a president del Consell d'Administració, presideix la inauguració de la delegació a Barcelona de l'Editorial Tecnos. El 1968, quan publica a Madrid i a Tecnos la traducció d'El presente como Historia (Ensayos sobre capitalismo y socialismo), del mític historiador marxista Paul M. Sweezy, s'ha alliberat ja de l'accent a l'a. Detall summament deliciós. Revelador. A Catalunya, com ara un servidor, milers i milers de ciutadans hem adoptat la forma catalana del nostre nom per identificar-nos amb el país, mentre conservem el cognom que ens remet als orígens de cadascú. El professor Tortella, en canvi, arrelat a la capital d'Espanya, va decidir cap als trenta anys que, per progressar, per fer carrera de veritat a Madrid, convenia amagar la seva catalanitat, tot substituint un accent que el delatava en el seu entorn, tan hostil al país d'origen. Sí, amics, està clar, en matèria de falsejament del passat propi, no estareu mai a l'alçada del savi Tortella, nascut Tortellà.

Comentaris

  1. Només he llegit fins a "Hay también en Cataluña una vaga frustración, y unos celos violentos por no ser el centro de España y porque el idioma catalán tenga un relieve insignificante comparado con el castellano.". Res pot tenir el més mínim sentit a partir d'aquí :'D

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…