El repte del 50% (#Consulta2014)

Diari de Setge del 17 d'octubre de 1713 (dia 85).

Bellpuig
Fa pocs dies, després del fiasco de la concentració del 12 d'octubre, Albert Rivera avisava en una entrevista a RAC1 que Ciutadans només participarà en un referèndum sobre la independència de Catalunya si és convocat pel Govern espanyol. De totes les objeccions que he llegit contra la insistència a organitzar una Consulta (encara que sigui només emparada per la legislació catalana i en obert enfrontament amb Madrid), abans de passar a les plebiscitàries, més que les que posen l'accent en les dificultats logístiques, la més fonamentada al meu parer és aquella que afirma que permetria els dependentistes fer-ne boicot. En efecte, la resposta del líder de Ciutadans apunta a una estratègia general en aquell bàndol de caire moralment degradant: evitar que la participació assoleixi la quota del 50%, la necessària per a obtenir una validació internacional del resultat. Insisteixo en un argument bàsic: la imatge de la suspensió de facto, per la força, de la votació, seria una victòria descomunal i definitiva davant del món. Potser val la pena, per tant, córrer el risc de continuar endavant tant sí com no amb la convocatòria, una vegada el Govern espanyol hagi encarregat al Tribunal Constitucional la suspensió de la Llei de Consultes. Estic cent per cent d'acord, per exemple, amb la primera part dels arguments que hi exposa l'Enric Vila.

És aquest un repte difícil, molt difícil, però que crec que podríem guanyar. La darrera enquesta del CEO situava el sí a la independència en un un 55,6% de les respostes en intenció de vot directa: dels dos mil entrevistats, doncs, 1112 afirmaven que anirien a votar sí. De fet, és un resultat per sobre de la meitat del cens (uns 2,6 milions de catalans) que s'ha repetit en els quatre darrers Baròmetres d'Opinió Política de l'ens. Crec que és molt improbable que, en cas d'una consulta no acordada, el nombre de partidaris de la independència que acudissin a les urnes caigués substancialment. És evident que el nombre de catalans partidaris d'anar a votar és creixent i se situa en marges de pràctica unanimitat, fet que ens permetria esgarrapar algun vot més al bloc dels dubitatius i dels del no. La gran virtut de mantenir el rumb fos com fos seria precisament el fet que l'aposta per la Consulta tant sí com no mantindria fins a l'instant final d'introduir la papereta a l'urna, en cadascun dels votants, la percepció que la causa independentista va lligada amb l'exercici dels drets democràtics més bàsics. Podríem fer una campanya apel·lant bàsicament a la democràcia. Aquesta associació ens resulta d'un valor incalculable. Crec que ens fa imbatibles. Hauríem de valorar ben bé, molt seriosament, si no ens compensaria mantenir-la fins al final.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)