Ves al contingut principal

Els equidistants (#dependentisme)

Diari de Setge del 28 d'octubre de 1713 (dia 96).

Cadaqués (Alt Empordà)











El dependentisme català és prou variat. N'hi ha l'honest, el que no se n'amaga. N'hi ha també el que legítimament dubta, naturalment. D'entre tots ells, a mi em fa una ràbia molt especial la raça dels equidistants. Posem per cas, entre tants d'altres apostats als mitjans des d'una falsa neutralitat, un Albert Montagut. Resulta que l'Estat ha desfermat una ofensiva impressionant, que ells són capaços d'identificar perfectament. Els equidistants poden dedicar el mateix temps que els independentistes convençuts a descriure tots els incompliments, menyspreus i males intencions de l'espanyolisme contra Catalunya. Són ben capaços de descriure minuciosament l'operació d'ensorrament del país que estan practicant des de ponent. I quan acaben, què més, et preguntes. Doncs, es queden exactament igual. Tenen un mecanisme mental que els obtura la sortida natural. Espanya no ens vol com som, no ens respectarà mai, juga a aniquilar-nos, ho saben perfectament, però això no activa en ells cap conclusió defensiva.

Al contrari, tot just després de denunciar que no s'està produint un veritable debat a fons sobre la independència (i fa dotze mesos que no parlem, gairebé, d'una altra cosa!), els encanta acabar, buscant-ho directament o no, presentant les dues parts en conflicte com a iguals. Ells són exactament al mig, tot i que uns demanem votar i els altres treballen cada dia per impedir-ho. Ells són purs, imparcials. Exigeixen educació, rigor i ètica en l'anàlisi a tothom. Tot s'ho miren amb fredor exquisida, des de la barrera. Enginyers socials, mantenen una delicada equidistància entre els negrers i els seus esclaus. El seu capteniment, però, encara que ells no ho admetran mai, només serveix per consagrar una situació de profunda desigualtat entre aquells qui tenen el monopoli de la força i els qui pateixen les conseqüència de la seva voluntat de dominació. És temps de triar camp. De ser honestos: una virtut intel·lectual que la immensa majoria dels membres de la raça dels equidistants, dependentistes amb pell de xai, desconeixen radicalment.

Comentaris

  1. Amb el joc de l'equidistància, el què fan sense dir-ho és pregonar tots els seus temors divins i infernals. Acabo d'escoltar als "Matins" allò de que està molt bé això de manifestar-se cívicament i massivament durant dos anys. Però que no es té present que en unes eleccions catalanes hi vota molta més gent que no surt a manifestar-se. Cansen. Hi havia en Hèctor López Bofill i s'ha quedat sol i amb la boca oberta, bocabadat. I això que tots els altres són assenyats! Aquest seny tan identificador del què amaga -por-, ens porta i ens portarà a una confederalització descafeïnada. Millor això que no-res. D'acord. Potser no donem més de sí. Potser. Les pors ancestrals i arrossegades pel borbonisme i feixisme ens ho posen difícil. També, el sant temor de perdre-hi els diners amb l'empresa. Mirada curta i plena de miopia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petita nota: Fa dies que la valoració dels articles cal fer-la des de l'espai d'opinió. Sinó, no es pot votar.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…