Ves al contingut principal

Ens vetaran? Entre el dret i la capacitat (#Europa)

Diari de Setge del 23 d'octubre de 1713 (dia 91).

Tortosa
Un dels arguments estrella dels futuròlegs dependentistes és aquell que ens deixa fora de la galàxia en cas de constituir-nos en Estat. Sigui com sigui. Amb radical, total i absoluta seguretat. Encara que mostrem al món un itinerari democràticament del tot escrupolós cap a l'Estat propi. Hi ha, naturalment, des del nostre camp, professionals competents que presenten la possibilitat d'altres futurs per a la República Catalana, resultat de la conjugació dels interessos contraposats i d'escenaris diversos (us recomano, d'entre tants, aquest article d'en Jordi Galí). Però això només passa del nostre cantó. A l'altra riba les certeses de la nostra caiguda a l'abisme exterior són absolutes. Es basen, sobretot, en la capacitat de l'Estat espanyol a fer-nos la vida impossible. És un argument molt curiós perquè demostra d'una banda la gran estima que ens tenen els espanyols i de l'altra la realitat que evitar-nos tots aquests mals està justament en la seva mà. Fabulós Rajoy afirmant que tots volem continuar formant part de la UE: perfecte, doncs, no promogueu cap acció d'aïllament contra la República Catalana i llestos!

Però, sobretot, l'argument del vet demostra una notable manca de realisme pel que fa a la situació actual de la metròpoli. L'endeutament actual del Regne d'Espanya és a punt de superar el cent per cent del PIB. La Unió Europea i, en particular, els principals contribuents, obliguen l'Estat espanyol a executar determinades mesures de política econòmica en un règim d'intervenció evident. Des d'aquell mes de maig en el qual Zapatero va rebre les trucades de Merkel i Obama, la sobirania real espanyola és la que és. Per això, afirmar, com afirmen els dependentistes, que Espanya té dret de vet sobre l'entrada de Catalunya a la UE és una mica ingenu (Joaquim Coll diria d'haver fumat una mica). Perquè una cosa és tenir el dret formal i una altra, de ben diferent, en aquest règim d'intervenció i afectant les teves possibles actuacions directament els interessos tangibles dels teus creditors, tenir la capacitat real de vetar res. El Regne d'Espanya té el dret a vetar-nos, sense dubte, però existeixen molt seriosos dubtes que disposi de la capacitat política necessària per exercir aquest dret, que és, al cap i a la fi, allò que importarà en el moment decisiu.

Comentaris

  1. Exacte, la UE serà el primer interessat en que Espanya no ens veti, ans al contrari, es trobaran que ja hauran cobrat el deute espanyol!!!

    ResponElimina
  2. Disculpeu-me, però al final, els deu minuts de permís del metge d'asseure'm a l'ordinador i no carregar massa la meva pota, els haig d'aprofitar en consultar correus i enviar-ne.
    Del què no puc estar-me'n, és de lloar l'estratègia, energia i diplomàcia del nostre President. Amb tota aquesta batalla dels okupes per fer desaparèixer de la vista el President, la misèria mental d'aquesta gent cada vegada s'els desborda més. És com aquesta confusió permanent que tenen molta gent -i no cal dir els del PP- entre justícia i venjança.
    Respecte del què comenteu avui, jo també penso que aquest castell de fang que estan muntant els espanyols, els caurà com amb tot el que volen imposar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…