Ens vetaran? Entre el dret i la capacitat (#Europa)

Diari de Setge del 23 d'octubre de 1713 (dia 91).

Tortosa
Un dels arguments estrella dels futuròlegs dependentistes és aquell que ens deixa fora de la galàxia en cas de constituir-nos en Estat. Sigui com sigui. Amb radical, total i absoluta seguretat. Encara que mostrem al món un itinerari democràticament del tot escrupolós cap a l'Estat propi. Hi ha, naturalment, des del nostre camp, professionals competents que presenten la possibilitat d'altres futurs per a la República Catalana, resultat de la conjugació dels interessos contraposats i d'escenaris diversos (us recomano, d'entre tants, aquest article d'en Jordi Galí). Però això només passa del nostre cantó. A l'altra riba les certeses de la nostra caiguda a l'abisme exterior són absolutes. Es basen, sobretot, en la capacitat de l'Estat espanyol a fer-nos la vida impossible. És un argument molt curiós perquè demostra d'una banda la gran estima que ens tenen els espanyols i de l'altra la realitat que evitar-nos tots aquests mals està justament en la seva mà. Fabulós Rajoy afirmant que tots volem continuar formant part de la UE: perfecte, doncs, no promogueu cap acció d'aïllament contra la República Catalana i llestos!

Però, sobretot, l'argument del vet demostra una notable manca de realisme pel que fa a la situació actual de la metròpoli. L'endeutament actual del Regne d'Espanya és a punt de superar el cent per cent del PIB. La Unió Europea i, en particular, els principals contribuents, obliguen l'Estat espanyol a executar determinades mesures de política econòmica en un règim d'intervenció evident. Des d'aquell mes de maig en el qual Zapatero va rebre les trucades de Merkel i Obama, la sobirania real espanyola és la que és. Per això, afirmar, com afirmen els dependentistes, que Espanya té dret de vet sobre l'entrada de Catalunya a la UE és una mica ingenu (Joaquim Coll diria d'haver fumat una mica). Perquè una cosa és tenir el dret formal i una altra, de ben diferent, en aquest règim d'intervenció i afectant les teves possibles actuacions directament els interessos tangibles dels teus creditors, tenir la capacitat real de vetar res. El Regne d'Espanya té el dret a vetar-nos, sense dubte, però existeixen molt seriosos dubtes que disposi de la capacitat política necessària per exercir aquest dret, que és, al cap i a la fi, allò que importarà en el moment decisiu.

Comentaris

  1. Exacte, la UE serà el primer interessat en que Espanya no ens veti, ans al contrari, es trobaran que ja hauran cobrat el deute espanyol!!!

    ResponElimina
  2. Disculpeu-me, però al final, els deu minuts de permís del metge d'asseure'm a l'ordinador i no carregar massa la meva pota, els haig d'aprofitar en consultar correus i enviar-ne.
    Del què no puc estar-me'n, és de lloar l'estratègia, energia i diplomàcia del nostre President. Amb tota aquesta batalla dels okupes per fer desaparèixer de la vista el President, la misèria mental d'aquesta gent cada vegada s'els desborda més. És com aquesta confusió permanent que tenen molta gent -i no cal dir els del PP- entre justícia i venjança.
    Respecte del què comenteu avui, jo també penso que aquest castell de fang que estan muntant els espanyols, els caurà com amb tot el que volen imposar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas