Fragments escollits (XXII). "El separatisme única solució possible"

Delta de l'Ebre
Diari de Setge del 19 d'octubre de 1713 (dia 87).

"No’s pot pensar pas que després del fracàs ­—per tothom indubtable— de la militarada, Espanya gossi assajar un nou Govern. Si ho pretengués fora igual. Ni ell s’hauria de salvar ni la nostra idealitat depèn de la seva salvació. Què ve, doncs, després? Per sobre de l’anorreament general del país, que indica l’inminència de l’enderrocament d’un Estat caduc, s’axeca, en uns llocs més definidament que en altres, l’esperit de les nacionalitats ibèriques pletòriques d’idealitat, amb afanys de progrés ben manifestos i amb endegament d’aspiracions ben definides. Volem recordar, a aquest propòsit, l’encara recent assemblea de separatistes catalans, bascs i gallegs. Al voltant del tronc corcat, hi surten llucs nous, plens de sava vital que els hi dóna ufanor de joventut. Espanya és un Estat que ha fet ja tot el que podia fer en els seus destins. Les nacionalitats ibèriques, anorreades durant el període de dominació espanyola, es senten amb més afany de vida, mentre l’Estat espanyol avença cap a la mort. Elles, amb la seva peculiar manera d’ésser lliurement manifestada, amb les seves pròpies energies acuradament desenrotllades, amb les seves forces naturals sàbiament endegades, són les que han de salvar el poble, que és una realitat, de la catàstrofe de l’Estat, que és una ficció.

Per això preconitcem la solució separatista. Aquesta no vol dir rencúnia per ningú, car lliures les nacions, cada qual amb el seu Govern propi i amb les lleis que llibèrrimament vulguin aplicar-se, no els hi privarà ningú de crear, amb els llassos de l’afecte i de l’interès comú, les relacions i els compromisos contractuals que bonament convinguin. Amb nosaltres, millor que contra nosaltres, els pobles ibèrics tindran l’oportunitat, quan nostra acció arribi, de foragitar l’opressió de que, com nosaltres, són víctimes, i de donar-se a sí mateixos el Govern que més convingui a la seva manera d’ésser i als seus interessos.”

Font: Francesc Macià, “Per Catalunya independent” (Buenos Aires, 1923).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)