Ves al contingut principal

Fragments escollits (XXII). "El separatisme única solució possible"

Delta de l'Ebre
Diari de Setge del 19 d'octubre de 1713 (dia 87).

"No’s pot pensar pas que després del fracàs ­—per tothom indubtable— de la militarada, Espanya gossi assajar un nou Govern. Si ho pretengués fora igual. Ni ell s’hauria de salvar ni la nostra idealitat depèn de la seva salvació. Què ve, doncs, després? Per sobre de l’anorreament general del país, que indica l’inminència de l’enderrocament d’un Estat caduc, s’axeca, en uns llocs més definidament que en altres, l’esperit de les nacionalitats ibèriques pletòriques d’idealitat, amb afanys de progrés ben manifestos i amb endegament d’aspiracions ben definides. Volem recordar, a aquest propòsit, l’encara recent assemblea de separatistes catalans, bascs i gallegs. Al voltant del tronc corcat, hi surten llucs nous, plens de sava vital que els hi dóna ufanor de joventut. Espanya és un Estat que ha fet ja tot el que podia fer en els seus destins. Les nacionalitats ibèriques, anorreades durant el període de dominació espanyola, es senten amb més afany de vida, mentre l’Estat espanyol avença cap a la mort. Elles, amb la seva peculiar manera d’ésser lliurement manifestada, amb les seves pròpies energies acuradament desenrotllades, amb les seves forces naturals sàbiament endegades, són les que han de salvar el poble, que és una realitat, de la catàstrofe de l’Estat, que és una ficció.

Per això preconitcem la solució separatista. Aquesta no vol dir rencúnia per ningú, car lliures les nacions, cada qual amb el seu Govern propi i amb les lleis que llibèrrimament vulguin aplicar-se, no els hi privarà ningú de crear, amb els llassos de l’afecte i de l’interès comú, les relacions i els compromisos contractuals que bonament convinguin. Amb nosaltres, millor que contra nosaltres, els pobles ibèrics tindran l’oportunitat, quan nostra acció arribi, de foragitar l’opressió de que, com nosaltres, són víctimes, i de donar-se a sí mateixos el Govern que més convingui a la seva manera d’ésser i als seus interessos.”

Font: Francesc Macià, “Per Catalunya independent” (Buenos Aires, 1923).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…