Ves al contingut principal

Fragments escollits (XXIV). “L’esperit catalanesc per damunt els partits polítics, és més viu que mai!"

Diari de Setge del 27 d'octubre de 1713 (dia 95).

Roquetes (Baix Ebre)













"La Lliga Regionalista avui ja resta dividida; d’una part, els elements conservadors i adinerats abandonen l’ideal, creient poguer augmentar l’encaix metàlic; i els idealistes, d’altra banda, veuen allunyar-se a l’infinit aquella aspiració autonòmica que ningú vol. [...] Creiem que els elements sans catalanistes de la Lliga i els d’Acció Catalana que avantposin el triomf de Catalunya a tota idea de partit polític, deuen unir-se amb nosaltres i anar de dret a la constitució de l’Estat català, suprem organisme ordenador de la futura llibertat de Catalunya i organitzador de les legions alliberadores de la nostra pàtria. Creiem també que en la formació de l’Estat català hi deuen aportar son concurs entusiàstic tots els demés elements que constitueixen el nervi, la vida i el progrés de nostra nació. És indispensable que amb sa pròpria característica hi concorrin tots els estaments de Catalunya, que aquesta ha sigut la manera altament democràtica en que antany funcionaven les Corts catalanes i que, actualment encara, amollant-se a la modernitat del temps, continua responent a nostre especial modo d’ésser.

És necessari que, plegats dins de l’Estat català representat per son Parlament s’hi manifestin francament les aspiracions i desitjos de tots aquests elements representats per l’economia, el treball i la cultura; que no és cap utopia, ans al contrari, és plenament factible dintre de Catalunya harmonitzar les aspiracions obreres, fent que el nostre poble gaudeixi del benestar moral i material de que és mereixedor, fins a col·locar-lo a la devantera dels pobles més cultes i lliures de la terra. És precís que també hi concorrin les classes poseidores, que han d’estar convençudes de que l’unió de Catalunya amb l’Estat espanyol significa l’endarreriment en que vivim dintre tots els ordres, la paralització de tot progrés, l’incertitut de les empreses de tota mena, que constantment es troben amenaçades, i la ruïna de molts”.

Font: Francesc Macià, “Per Catalunya independent” (Buenos Aires, 1923).

Comentaris

  1. És la història de sempre. Suposo que quan C. Colom va "descobrir" Amèrica, i després de l'embogiment dels castellans, aquests es van quedar bocabadats sense saber-ne què fer de tot allò que ens havien robat. Segueixen així i seguiran així. Si haguessin tingut un pèl d'intel·ligència, a hores d'ara Espanya seria un altra poder equivalent a la Commonwealth. Però, només saben mentir, repetint-se fins fer una ferum insuportable de respirar.

    ResponElimina
  2. Amb retard, comento el bloc d'ahir sobre Ciutadans. Veient l'enquesta del Periódico que atorga la tercera posició a aquesta força, tinc clar que el tal Rivera està preparant-se per a un escenari post-independència. C's, actuant com a partit d'àmbit català, evitarà l'ensulsiada que s'endurà PP i PSC, Aglutinarà el vot espanyolista que quedarà al país. Sense voler-ho, evidentment, també ajuda a consolidar un espai polític estrictament català. L'altra gran figura de la demagògia nacional, Anglada, ho va veure així ja fa uns anys i va fent la viu-viu.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.