Ves al contingut principal

Fragments escollits (XXIV). “L’esperit catalanesc per damunt els partits polítics, és més viu que mai!"

Diari de Setge del 27 d'octubre de 1713 (dia 95).

Roquetes (Baix Ebre)













"La Lliga Regionalista avui ja resta dividida; d’una part, els elements conservadors i adinerats abandonen l’ideal, creient poguer augmentar l’encaix metàlic; i els idealistes, d’altra banda, veuen allunyar-se a l’infinit aquella aspiració autonòmica que ningú vol. [...] Creiem que els elements sans catalanistes de la Lliga i els d’Acció Catalana que avantposin el triomf de Catalunya a tota idea de partit polític, deuen unir-se amb nosaltres i anar de dret a la constitució de l’Estat català, suprem organisme ordenador de la futura llibertat de Catalunya i organitzador de les legions alliberadores de la nostra pàtria. Creiem també que en la formació de l’Estat català hi deuen aportar son concurs entusiàstic tots els demés elements que constitueixen el nervi, la vida i el progrés de nostra nació. És indispensable que amb sa pròpria característica hi concorrin tots els estaments de Catalunya, que aquesta ha sigut la manera altament democràtica en que antany funcionaven les Corts catalanes i que, actualment encara, amollant-se a la modernitat del temps, continua responent a nostre especial modo d’ésser.

És necessari que, plegats dins de l’Estat català representat per son Parlament s’hi manifestin francament les aspiracions i desitjos de tots aquests elements representats per l’economia, el treball i la cultura; que no és cap utopia, ans al contrari, és plenament factible dintre de Catalunya harmonitzar les aspiracions obreres, fent que el nostre poble gaudeixi del benestar moral i material de que és mereixedor, fins a col·locar-lo a la devantera dels pobles més cultes i lliures de la terra. És precís que també hi concorrin les classes poseidores, que han d’estar convençudes de que l’unió de Catalunya amb l’Estat espanyol significa l’endarreriment en que vivim dintre tots els ordres, la paralització de tot progrés, l’incertitut de les empreses de tota mena, que constantment es troben amenaçades, i la ruïna de molts”.

Font: Francesc Macià, “Per Catalunya independent” (Buenos Aires, 1923).

Comentaris

  1. És la història de sempre. Suposo que quan C. Colom va "descobrir" Amèrica, i després de l'embogiment dels castellans, aquests es van quedar bocabadats sense saber-ne què fer de tot allò que ens havien robat. Segueixen així i seguiran així. Si haguessin tingut un pèl d'intel·ligència, a hores d'ara Espanya seria un altra poder equivalent a la Commonwealth. Però, només saben mentir, repetint-se fins fer una ferum insuportable de respirar.

    ResponElimina
  2. Amb retard, comento el bloc d'ahir sobre Ciutadans. Veient l'enquesta del Periódico que atorga la tercera posició a aquesta força, tinc clar que el tal Rivera està preparant-se per a un escenari post-independència. C's, actuant com a partit d'àmbit català, evitarà l'ensulsiada que s'endurà PP i PSC, Aglutinarà el vot espanyolista que quedarà al país. Sense voler-ho, evidentment, també ajuda a consolidar un espai polític estrictament català. L'altra gran figura de la demagògia nacional, Anglada, ho va veure així ja fa uns anys i va fent la viu-viu.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…