Futuròlegs deshonestos (#Europa)

El Born CC
Diari de Setge del 5 d'octubre de 1713 (dia 73).

Des de fa unes setmanes, Espanya i l'establishment català han llançat els seus a fer por. Alguna cosa potser té a veure el creixement de més d'un 11% en el pressupost del CNI per a l'any vinent. Es tracta de tornar a insistir (ja ho van fer amb resultats ben magres durant mesos, la tardor passada), per activa i per passiva, en el fet que ens esperen les tenebres exteriors. Serem com Somalilàndia però amb calçotets. El que més em crida l'atenció d'aquesta ofensiva és la profunda deshonestedat intel·lectual amb la qual es produeixen els enemics de la llibertat de Catalunya. Especialment, aquells (per posar-hi noms, d'un Albert Montagut a un Xavier Sardà) que volen aparèixer com a simpàtics dubtosos predisposats a ésser convençuts, quan en realitat, es tracta de partidaris abrandats de la dependència que no s'atreveixen a defensar la seva tria públicament per motius bàsicament d'estratègia. Se'ls veu contínuament amb aquell posat de, no si a mi m'agradaria molt això que dieu, però és que no és possible perquè el món és així. Es passen el dia reclamant un debat seriós i ofereixen després estampes patètiques de demagògia de pati d'escola.

Exigeixen saber exactament tots els detalls del que ens passarà si els catalans optem per la independència. Cap especulació. Ni una. Tot ha de ser d'una claredat extrema: quan s'enfonsarà el PIB, quants anys trigarem a entrar a la Unió Europea i a les Nacions Unides, com ens finançarem d'entrada. I mil i una dades més. Naturalment, a mi em sembla perfecte que totes aquestes variables s'analitzin amb tot el detall possible. Que s'explorin totes les alternatives que es poden produir, des de la més agressiva, a la més benigna. Però el que més bèstia em sembla de l'actual campanya del dependentisme és el marcat desvergonyiment permanent de plantejar l'opció més negativa no pas com una de les possibles, sinó com l'absolutament certa. Es pontifica el catastrofisme més absolut amb una seguretat que fa feredat. I, naturalment, aquest capteniment fa palès, també en aquest àmbit del combat argumental, la superioritat moral dels uns i la profunda desesperació i males arts dels altres. Res de nou, des de fa tres segles, en el cantó fosc de la força.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas