Ves al contingut principal

Futuròlegs deshonestos (#Europa)

El Born CC
Diari de Setge del 5 d'octubre de 1713 (dia 73).

Des de fa unes setmanes, Espanya i l'establishment català han llançat els seus a fer por. Alguna cosa potser té a veure el creixement de més d'un 11% en el pressupost del CNI per a l'any vinent. Es tracta de tornar a insistir (ja ho van fer amb resultats ben magres durant mesos, la tardor passada), per activa i per passiva, en el fet que ens esperen les tenebres exteriors. Serem com Somalilàndia però amb calçotets. El que més em crida l'atenció d'aquesta ofensiva és la profunda deshonestedat intel·lectual amb la qual es produeixen els enemics de la llibertat de Catalunya. Especialment, aquells (per posar-hi noms, d'un Albert Montagut a un Xavier Sardà) que volen aparèixer com a simpàtics dubtosos predisposats a ésser convençuts, quan en realitat, es tracta de partidaris abrandats de la dependència que no s'atreveixen a defensar la seva tria públicament per motius bàsicament d'estratègia. Se'ls veu contínuament amb aquell posat de, no si a mi m'agradaria molt això que dieu, però és que no és possible perquè el món és així. Es passen el dia reclamant un debat seriós i ofereixen després estampes patètiques de demagògia de pati d'escola.

Exigeixen saber exactament tots els detalls del que ens passarà si els catalans optem per la independència. Cap especulació. Ni una. Tot ha de ser d'una claredat extrema: quan s'enfonsarà el PIB, quants anys trigarem a entrar a la Unió Europea i a les Nacions Unides, com ens finançarem d'entrada. I mil i una dades més. Naturalment, a mi em sembla perfecte que totes aquestes variables s'analitzin amb tot el detall possible. Que s'explorin totes les alternatives que es poden produir, des de la més agressiva, a la més benigna. Però el que més bèstia em sembla de l'actual campanya del dependentisme és el marcat desvergonyiment permanent de plantejar l'opció més negativa no pas com una de les possibles, sinó com l'absolutament certa. Es pontifica el catastrofisme més absolut amb una seguretat que fa feredat. I, naturalment, aquest capteniment fa palès, també en aquest àmbit del combat argumental, la superioritat moral dels uns i la profunda desesperació i males arts dels altres. Res de nou, des de fa tres segles, en el cantó fosc de la força.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…