Ves al contingut principal

Lampedusa i Catalunya (#Europa)

Diari de Setge del 9 d'octubre de 1713 (dia 77).

Pluja de tardor














El conseller Santi Vila, amb qui discrepo habitualment, va ser objecte de polèmica (al meu parer, una mica injusta) fa uns dies a twitter, arran d’una piulada en la qual, prenent com a referència l’actitud de la UE envers la immigració i l’autodeterminació interna, s’interrogava sobre els fonaments ideològics de l’Europa que estem construint. Certament, pel que estem veient, si ni tan sols és capaç d’assegurar el benestar dels seus integrants, cal que la Unió Europea emprengui una profunda reflexió sobre el seu sentit últim i al servei de qui es construeix, de la gent o només dels poderosos. Però posats a lligar dos fets tan diferents, se m’acudeix una altra comparança: el conflicte que un i altre cas representen entre la legalitat d’un estat i els drets bàsics d’aplicació universal. Sembla que la tragèdia de l’illa mediterrània esclata arran de la irresponsabilitat absoluta de les màfies que desencadenen un incendi al vaixell per forçar el rescat dels africans que hi viatgen. Un comportament veritablement criminal.

Però, també, de la negativa a assistir-los en els primers moments de la tragèdia per part de diverses embarcacions de pesca: sembla que la legislació italiana ha incorporat penes de presó per l’ajut als qui volen travessar les fronteres del Mare Nostrum i que aquestes normatives han donat peu fins i tot a actuacions judicials contra pescadors de Lampedusa. Posats en el moment decisiu, doncs, els homes que tenien la capacitat d’ajudar a evitar la catàstrofe havien de respectar la legalitat de l’Estat de dret italià o els principis universals més bàsics que els empenyien a prestar auxili a aquells africans entestats a arribar a Europa? A Lampedusa, com a Catalunya, la legalitat no es pot adduir en menyscapte dels drets més bàsics: com el de la vida o el principi democràtic. I, tornant al conseller, si la Unió Europea no avala un i altre comportament aleshores un servidor no vol formar part d’un club que es regeixi per aquesta mena de normes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…