Ves al contingut principal

L’esquerra que els aplana el camí (#Consulta2014)

Diari de Setge del 10 d'octubre de 1713 (dia 78).

Pluja de tardor












Des del darrer Onze de Setembre, l’ABC es refereix sistemàticament al sobiranistes catalans com a sediciosos. Com assenyala en Salvador Cot, no és una etiqueta qualsevol, sinó una qualificació delictiva continguda al Codi Penal. Ja sabem, doncs, el que volen aplicar-nos quan abans puguin. Altres mitjans de la Caverna ens fan objecte de tota mena d’insults. Res que no haguéssim viscut des de fa molts anys de part del supremacisme castellà que tot ho amara. Darrerament, però, alguna cosa important ha canviat. Un amplíssim sector dels opinadors de capçalera de l’esquerra espanyola i del dependentisme d’esquerres nostrat s’han llançat a desqualificar l’independentisme amb una fúria desfermada. El diari El País ha esdevingut òrgan privilegiat d’aquest corrent opinativament tan violent. I amb aquests referents, no és estrany que Pere Navarro hagi decidit restablir relacions amb el Partido Popular, passant del “Si tu no vas ells tornen” al “Anem agafadets de la mà”; o, com diria, Josep Ramoneda (un dels seus, fugit feliçment al nostre camp), “antes gaviota que rota”.

D’aquesta comunió creixent entre la dreta de sempre i una part creixent de l’esquerra espanyola i espanyolista hi ha un element especialment greu. La insistència en situar la majoria social catalana partidària de votar (d’entre el 75 i el 85%) en l’àmbit del totalitarisme soft de Javier Cercas. La voluntat de deslegitimar l’exercici democràtic de l’autodeterminació negant, no només que tinguem la capacitat de decidir, sinó fins i tot, que a Catalunya existeixin les condicions mínimes necessàries per triar lliurement, com a conseqüència d’un suposat adoctrinament escolar, control dels mitjans de comunicació o, directament, pel consum massiu d’al·lucinògens (Joaquim Coll). D’aquí a justificar un estat d’excepció ja només hi ha un pas. Perquè traslladar als qui són lluny d’aquí aquesta visió de la nostra capacitat per escollir significa aplanar el camí a la dreta que vol aplicar a Catalunya una solució basada en la violència de l’Estat. És fer o bé de tonto útil o bé de col·laborador necessari conscient. Penós, molt penós, per part d’aquesta esquerra radical i contrària a les retallades, ara alineada amb el Foment del Treball.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…