L’esquerra que els aplana el camí (#Consulta2014)

Diari de Setge del 10 d'octubre de 1713 (dia 78).

Pluja de tardor












Des del darrer Onze de Setembre, l’ABC es refereix sistemàticament al sobiranistes catalans com a sediciosos. Com assenyala en Salvador Cot, no és una etiqueta qualsevol, sinó una qualificació delictiva continguda al Codi Penal. Ja sabem, doncs, el que volen aplicar-nos quan abans puguin. Altres mitjans de la Caverna ens fan objecte de tota mena d’insults. Res que no haguéssim viscut des de fa molts anys de part del supremacisme castellà que tot ho amara. Darrerament, però, alguna cosa important ha canviat. Un amplíssim sector dels opinadors de capçalera de l’esquerra espanyola i del dependentisme d’esquerres nostrat s’han llançat a desqualificar l’independentisme amb una fúria desfermada. El diari El País ha esdevingut òrgan privilegiat d’aquest corrent opinativament tan violent. I amb aquests referents, no és estrany que Pere Navarro hagi decidit restablir relacions amb el Partido Popular, passant del “Si tu no vas ells tornen” al “Anem agafadets de la mà”; o, com diria, Josep Ramoneda (un dels seus, fugit feliçment al nostre camp), “antes gaviota que rota”.

D’aquesta comunió creixent entre la dreta de sempre i una part creixent de l’esquerra espanyola i espanyolista hi ha un element especialment greu. La insistència en situar la majoria social catalana partidària de votar (d’entre el 75 i el 85%) en l’àmbit del totalitarisme soft de Javier Cercas. La voluntat de deslegitimar l’exercici democràtic de l’autodeterminació negant, no només que tinguem la capacitat de decidir, sinó fins i tot, que a Catalunya existeixin les condicions mínimes necessàries per triar lliurement, com a conseqüència d’un suposat adoctrinament escolar, control dels mitjans de comunicació o, directament, pel consum massiu d’al·lucinògens (Joaquim Coll). D’aquí a justificar un estat d’excepció ja només hi ha un pas. Perquè traslladar als qui són lluny d’aquí aquesta visió de la nostra capacitat per escollir significa aplanar el camí a la dreta que vol aplicar a Catalunya una solució basada en la violència de l’Estat. És fer o bé de tonto útil o bé de col·laborador necessari conscient. Penós, molt penós, per part d’aquesta esquerra radical i contrària a les retallades, ara alineada amb el Foment del Treball.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas