Ves al contingut principal

Mai hi ha estudis sobre res (#dependentisme)

Sant Carles de la Ràpita
Diari de Setge del 6 d'octubre de 1713 (dia 74).

El senyor Francesc Granell és un veterà acadèmic català vinculat a la construcció europea. Darrerament, ha esdevingut per mèrits propis un dels màxims referents de l'espanyolisme amenaçant. Disculpeu-me si no estic a l'alçada, però només he pogut mirar-me en diagonal el seu famosíssim informe (d'altra banda, estranyament breu) sobre les conseqüències internacionals i econòmiques de la independència de Catalunya. D'entrada, m'han cridat l'atenció dos aspectes si voleu formals, però que podem considerar prou importants. En primer lloc, l'espectacular quantitat de faltes d'ortografia (no s'ha molestat ni a posar el corrector), absolutament escandalós en un catedràtic d'Universitat; revela no només la seva imperícia en matèria informàtica, sinó també el seu inexistent interès a reciclar-se en una llengua que devia ser aliena als seus inicis acadèmics. El segon aspecte cridaner és el nivell de les referències bibliogràfiques del treball: no sembla que el veterà catedràtic hagi necessitat excessives veus d'autoritat, dades i arguments per bastir el seu discurs: segurament sabia perfectament quines serien les seves conclusions molt abans de posar-se a redactar el seu informe.

El discurs de Francesc Granell, futuròleg catastrosfista, és d'una deshonestedat paorosa. Només un detall: la seva anàlisi sobre les conseqüències de la independència sobre el PIB català es basen en l'anàlisi dels dos primers anys posteriors a la secessió de Finlàndia de Rússia que va tenir lloc, el 1917! I per justificar-se, a més, insisteix en un mantra que, sincerament, ja cansa. No hi ha prou estudis. No hi ha prou estudis i per tant puc dir el que em roti sense aportar cap dada o aprofitar-ne la primera que pugui sense cap mena de criteri d'idoneïtat justificable. Què fort. En molts casos, com els de les professores Marta Espasa i Núria Bosch sobre els costos d'un nou Estat català, aquests estudis han estat elaborats per companyes del seu propi departament universitari! Tots ho sabeu, si alguna cosa porta anys fent l'independentisme, des dels primers estudis sobre l'impacte del dèficit fiscal, és analitzar escenaris i variables econòmiques referents a l'impacte de la dependència, primer, i a la hipòtesi de la independència, després. I el senyor Granell, per comptes de discutir-los (hi tindria tot el dret), es dedica a pontificar negant la seva existència. I aquests són els experts fiables a partir de les amenaces dels quals ens hem de coartar la llibertat. Si podem construir un nou país, francament, caldrà confiar en gent més honesta.

Comentaris

  1. Em sembla que ara s'enten pq les universitats catalanes puntuen sempre tan baix als ranquings internacionals. Jo puc entendre que algu s'equivoqui pero el que no puc ni vull entendre es la mentida i la deshonestedat intelectual, i a mes que que s'empri el pressumpte prestigi -catedra de la universitat tal- per enganyar els ciutadans. Per tant proposo que una tasca per a les univesrsitats del nou estat independent es fer passar els Granells, Colls i altres tramposos per un tribunal universitari, i si es prova la deshonestedat o la mala fe assenyalar-los i expulsarlos de les universitats publiques (si volen que es montin una academia) . A veure si el veritable coneixement i la seva difusio entra d'un cop a la universitat, i no mes endollats i venuts a interessos tervols.

    ResponElimina
  2. La independència de Finlàndia el 1917, i la seva economia fins al 1920, va quedar totalment alterada per la guerra civil entre comunistes y conservadors, y les seves dades per tant NO són indicatives i mai cap persona honesta les feria servir. ¿Potser ha cobrat del CNI? El moment en que va aparèixer el seu "estudi" permeten suposar que si.

    ResponElimina
  3. I a part de la guerra civil, cal recordar que el 1917 la primera Guerra Mundial continua i que a més el primer soci comercial de Finlàndia de l'època, Rússia, estava immersa en la revolució soviètica. Vaja, clarament el cas de Catalunya... A part, usar Finlàndia com a exemple de país que ha esdevingut independent és precisament un argument a favor de la secessió, doncs és un dels països del món més avançats!

    ResponElimina
  4. per contarrestar, aquests manipuladors de dades, i ja que s'ha fixat en Finlandia, potser seria bo, que algú ens expliqués quin PIB, va perdre o va guanyar Noruega, quan és va independitzar de Suecia i recordqar de passada, que ho van fer de forma civiltzada i pacifica.
    També caldria recordar que els noruecs, és van independitzar, sense consells de transicions, sense pactes nacionals, sense cimeres, sense manifestacions massives, sense consultes populars, sense cadenes, ni tan sols sense una primera majoria social que l’impulsi, tal com faran ara els escocessos.
    Doncs com be diu en Alex Salmond, la sobirania no és dels parlaments, ni dels governs, ni tan sols de la monarquia, sinó dels Pobles” i no cal demostrar-ho, sinó actuar en conseqüència. En diuen realpolitik.
    Això és el que ens cal realpolitik, i aquí cada dia s'invebten quelcom per anar passant i no fer aqueta realpolitik, ara toca fer un llistat de greuges, això primer ja hauria d'estar fet i segon per fer-la no cal publicitar-la.
    Vergonya cavallers
    Realpolitik cavallers
    l'enllaç d'un article:http://www.tornaveu.cat/edicio-87/tribuna/9859/la-nostra-realpolitik

    Eliseu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…