Ves al contingut principal

Mentalitat d'esclau (#Europa)

Platja dels Eucaliptus (Delta de l'Ebre)














Diari de Setge del 13 d'octubre de 1713 (dia 81).

L'espanyolisme radical i el dependentisme català en tot el seu variat pelatge continuen refermant dia a dia el seu gairebé únic argument: la dificultat insalvable d'aconseguir un estatus internacional normalitzat (sense uns costos de transició pràcticament eterns) per a una Catalunya independent. Es tracta de posar-se, en tots els fronts en la pitjor de les hipòtesis i presentar-les sempre i sistemàticament com a segures. El més curiós del cas és que la pràctica totalitat de les suposades represàlies de la comunitat internacional contra Catalunya pel seu atreviment es derivarien de l'acció sistemàtica de boicot per part del Regne d'Espanya. Això vol dir, ras i curt, en la seva campanya d'opinió actual, que no podem plantejar el repte de la independència perquè anirien a per nosaltres amb tots els mitjans. No cal entrar en el pes que, efectivament, tindria la posició espanyola en el context internacional, tractant-se d'un país absolutament desprestigiat i considerant antecedents com els de la nul·la solidaritat internacional davant les actuacions dels governs argentí, equatorià o veneçolà contra els interessos econòmics espanyols.

Només cal fer-hi al respecte una consideració eminentment moral: de veritat que hem d'acceptar fer-nos l'harakiri, desaparèixer com a comunitat nacional, només perquè Espanya ens amenaça a través dels seus futuròlegs de fer-nos la vida impossible? Cosa que per cert, està per veure també perquè significaria, en primer lloc, autolesionar-se els propis interessos econòmics, i, en segon terme, ser prou fort per rebutjar les pressions que els interessos de tercers països a Catalunya acabaran posant damunt la taula. Però si, a pesar de tot, estem convençuts que això seria així, que ens faran la vida impossible, quin argument és aquest per deixar-se tòrcer. Perquè si ho fem, si reculem per por, si ens deixem perdre la batalla sense entrar en combat, no farem sinó confirmar la nostra feblesa i lliurar-nos al seu menysteniment perpetu. De fet, crec que un dels arguments importants de darrera hora que convencerà molts cap a la independència és la percepció, un cop esvaït el fum de les vies del mig, que si perdem els independentistes, l'alternativa serà una revenja sense límits. Un esclavatge perpetu. Lliures o morts.

Comentaris

  1. Jo fa temps que ho vaig començar a vendre en aquests termes, funciona prou bé.

    ResponElimina
  2. Als Srs. Granell, Joaquim Coll, Pere Navarro, Girauta, Jaume Duch, etc., caldria fer-los aquesta pregunta: si Espanya diu que vetarà Catalunya per sempre més a tots els estaments internacionals amb l'objectiu de fer-nos mal, com gosen defensar que ara ens mantinguem dins Espanya?

    ResponElimina
  3. Ens trobem davant del cop d'efecte definitiu, aquesta és la darrera oportunitat que se'ns obrirà al nostre davant per esdevenir un país lliure, i només tenim dues opcions, o continuem endavant, saltant tots els entrebancs que ens aniran posant, que seran molts i a voltes ens costarà encaixar-los, o pleguem per sempre més, però sabent, això si, que la repressió que ens durà llençar la tovallola, no tindrà res a veure amb la de fa 300 anys, tots els greuges que van haver de patir els nostres avantpassats, seran un joc de pati d'escola comparat amb el que ens oferirà l'estat espanyol pel segle XXI.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ....... que la repressió que ens durà llençar la tovallola, no tindrà res a veure amb la de fa 300 anys, tots els greuges que van haver de patir els nostres avantpassats, seran un joc de pati d'escola comparat amb el que ens oferirà l'estat espanyol pel segle XXI......
      I aquesta repressió la patirem els independentistes, els dependentistes catalans, els votants del PPC i C's... i qualsevol espanyolista i feixista que visqui aquí, que ho tinguin en compte els votants del NO.
      Ecscanya castiga a qui viu a Catalunya, sigui o no sigui català.

      Elimina
    2. Exacte avi Joaquim, així doncs només ens queda una sortida, avançar amb pas ferm, i no desfer mai cap dels pasos donats.
      VISCA CATALUNYA LLIURE//*77

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…