Molt fan de la Tercera Via (#dependentisme)

Diari de Setge del 8 d'octubre de 1713 (dia 76).

S'Agaró
L'èxit apostoflant de la Via Catalana i la seva conseqüència política fonamental, el compromís de CiU, ERC, ICV i la CUP de fixar abans d'acabar l'any la data i la pregunta, ha desfermat la bèstia. L'establishment, ara sí que molt, però molt (disculpeu-me la vulgaritat) acollonit, ha decidit llançar-se a tomba oberta a conjurar el perill. El paper de La Vanguardia en tot plegat, certament, passarà als annals de la història de l'ètica periodística. Els 300 de sempre, representants pel seu Consell d'Administració, el Pont Aeri, s'han posat en marxa per intentar torpedinar com sigui el propòsit aprovat per una amplíssima majoria de 87 (64,4%) diputats al Parlament de Catalunya. Es pot dir que han caigut de quatre grapes en el parany. Els han traït els nervis. La famosa tercera via, setmanes abans dita diàleg, havia de mantenir-se en la nebulosa, en la indefinició. Com una boira a tota hora present, ben enganxosa però inconcreta. Que es pogués brandar contra les incerteses de l'independentisme. Però, intensificada la tensió, el pànic que sent l'establishment davant la consolidació progressiva del procés li ha fet donar el pas en fals definitiu.

I és que, contrastats amb la realitat, el diàleg i la tercera via és desfan com un terròs de sucre. Ahir mateix, la proposta més tímida possible de reforma del finançament amb un sistema "singular" (no concretat) i respectant el principi d'ordinalitat li va ser rebutjat de manera humiliant als mateixos morros a l'Alicia Sánchez Camacho. Immediatament, els governs de Madrid i València, i fins i tot el del PSOE i IU a Andalusia, van rebutjar radicalment la proposta. Cal concretar propostes, doncs, parlar cada dia del diàleg i de la tercera via. En sóc molt partidari. És la manera perfecta de desenmascarar l'estafa que representen. De demostrar cada dia empíricament, si és que algú en podia dubtar, de la inviabilitat radical de qualsevol alternativa a la independència que no sigui no ja el manteniment de l'statu quo, sinó directament la liquidació de l'autonomia. Així, doncs, endavant amics i amigues dependentistes. Sortiu a la plaça. Concreteu les vostres propostes. Que els independentistes no cal ni que baixem de l'autobús per demostrar que només intenteu confondre la gent. Que només hi ha fum. Espanya està decidida a un combat a mort i no els farà ni una sola concessió: els esperem, doncs, amb els braços oberts. I cada dia som més.

Comentaris

  1. Avui Can Godotis s'ha convertit en "Furthur" l'autobus dels Merry Pranksters. Marius Carol, Sarda i tutti quanti han hagut de caure de cap a la marmita de l' LSD. Pq s'han passat tot el dia parlant d'una "tercera via" que no ha vist ningu ni ningu demana. El deliri col.lectiu ha arrivat tan lluny que (com tu dius) passara als anals del periodisme i segurament tambe de la medicina psiquiatrica. I si no hi passa tranquils, que ja ens encarregarem nosaltres der recordar-los-ho. Donec perficiam.

    ResponElimina
  2. Ahh que em deixava la foto!
    El de la boina no es Ken Kesey, es Duran i Lleida.
    Al voltant podeu veure, al Navarro, la Camatxo, Carol, Granell, Coll, el Pingui, Antich, Sandro Rosell, Faine, Nadal i perdoneu-me tots els que em deixo.

    http://www.key-z.com/KeseyBusEbaySM.jpg

    I cap avall que fa baixada!

    ResponElimina
  3. Aquí la qüestió és dependència o independència. No hi ha tercera via. El que proposen és més dependentisme. És l´únic que cal dir.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas