Ves al contingut principal

Molt fan de la Tercera Via (#dependentisme)

Diari de Setge del 8 d'octubre de 1713 (dia 76).

S'Agaró
L'èxit apostoflant de la Via Catalana i la seva conseqüència política fonamental, el compromís de CiU, ERC, ICV i la CUP de fixar abans d'acabar l'any la data i la pregunta, ha desfermat la bèstia. L'establishment, ara sí que molt, però molt (disculpeu-me la vulgaritat) acollonit, ha decidit llançar-se a tomba oberta a conjurar el perill. El paper de La Vanguardia en tot plegat, certament, passarà als annals de la història de l'ètica periodística. Els 300 de sempre, representants pel seu Consell d'Administració, el Pont Aeri, s'han posat en marxa per intentar torpedinar com sigui el propòsit aprovat per una amplíssima majoria de 87 (64,4%) diputats al Parlament de Catalunya. Es pot dir que han caigut de quatre grapes en el parany. Els han traït els nervis. La famosa tercera via, setmanes abans dita diàleg, havia de mantenir-se en la nebulosa, en la indefinició. Com una boira a tota hora present, ben enganxosa però inconcreta. Que es pogués brandar contra les incerteses de l'independentisme. Però, intensificada la tensió, el pànic que sent l'establishment davant la consolidació progressiva del procés li ha fet donar el pas en fals definitiu.

I és que, contrastats amb la realitat, el diàleg i la tercera via és desfan com un terròs de sucre. Ahir mateix, la proposta més tímida possible de reforma del finançament amb un sistema "singular" (no concretat) i respectant el principi d'ordinalitat li va ser rebutjat de manera humiliant als mateixos morros a l'Alicia Sánchez Camacho. Immediatament, els governs de Madrid i València, i fins i tot el del PSOE i IU a Andalusia, van rebutjar radicalment la proposta. Cal concretar propostes, doncs, parlar cada dia del diàleg i de la tercera via. En sóc molt partidari. És la manera perfecta de desenmascarar l'estafa que representen. De demostrar cada dia empíricament, si és que algú en podia dubtar, de la inviabilitat radical de qualsevol alternativa a la independència que no sigui no ja el manteniment de l'statu quo, sinó directament la liquidació de l'autonomia. Així, doncs, endavant amics i amigues dependentistes. Sortiu a la plaça. Concreteu les vostres propostes. Que els independentistes no cal ni que baixem de l'autobús per demostrar que només intenteu confondre la gent. Que només hi ha fum. Espanya està decidida a un combat a mort i no els farà ni una sola concessió: els esperem, doncs, amb els braços oberts. I cada dia som més.

Comentaris

  1. Avui Can Godotis s'ha convertit en "Furthur" l'autobus dels Merry Pranksters. Marius Carol, Sarda i tutti quanti han hagut de caure de cap a la marmita de l' LSD. Pq s'han passat tot el dia parlant d'una "tercera via" que no ha vist ningu ni ningu demana. El deliri col.lectiu ha arrivat tan lluny que (com tu dius) passara als anals del periodisme i segurament tambe de la medicina psiquiatrica. I si no hi passa tranquils, que ja ens encarregarem nosaltres der recordar-los-ho. Donec perficiam.

    ResponElimina
  2. Ahh que em deixava la foto!
    El de la boina no es Ken Kesey, es Duran i Lleida.
    Al voltant podeu veure, al Navarro, la Camatxo, Carol, Granell, Coll, el Pingui, Antich, Sandro Rosell, Faine, Nadal i perdoneu-me tots els que em deixo.

    http://www.key-z.com/KeseyBusEbaySM.jpg

    I cap avall que fa baixada!

    ResponElimina
  3. Aquí la qüestió és dependència o independència. No hi ha tercera via. El que proposen és més dependentisme. És l´únic que cal dir.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…