Ves al contingut principal

No acceptaran rei que entri per Aragó (#Ciutadans)

Diari de Setge del 26 d'octubre de 1713 (dia 94).

Museu Blau (Barcelona)
Aquests dies, l'Albert Rivera passeja per les televisions espanyoles i catalanes (ell, tan perseguit, sí que pot) explicant el seu nou Movimiento. Déu n'hi do amb el nom, però, en fi, no insistiré en el tema, que ja s'ha dit gairebé tot. Avui vull referir-me a la insistència d'ell i els seus a contribuir argumentalment al triomf  de l'independentisme català. Ja hem comentat abastament en aquest espai (tot i que en conjunt en parlo poc de Ciutadans) en el paper fonamental que juga aquesta opció a l'hora d'escenificar la impossible entesa amb Espanya. Ciutadans, de fet, és l'exemple gairebé perfecte del perquè, sense acceptar la submissió als dictats de Madrid, és impossible viure depenent d'Espanya. Ells, que frisen per la dependència, han estat incapaços de fer-se depenents i continuen existint com un partit exclusivament català. Naturalment, ara intenten posar fi a aquesta situació tan irregular. I,en fer-ho, han decidit fer indirectament, altra vegada, una nova contribució bàsica a la nostra causa.

Sí, amigues i amics, demostraran novament (com ja va fer Miquel Roca fa unes dècades) que Espanya, la Castella gran, no pot acceptar cap proposta de comandament vinguda de llevant, fins i tot encara que sigui construïda des de l'espanyolisme més radical. Tot plegat em recorda dues cites clàssiques, nascudes en el moment en el qual l'arxiduc Carles i les potències aliades es plantegen des de quin punt convé emprendre l'ocupació militar de la península. Vicente Bacallar, marquès de San Felipe, sard d'origen valencià, des del bàndol borbònic, escriuria anys més tard que “el golpe mortal para la España era atacar la Andalucía porque nunca obedecería Castilla a rey que entrase por Aragón, porque ésta era la cabeza de la Monarquia”. Amb expressió gairebé idèntica, el cavaller austriacista català Francesc de Castellví escriuria, a les seves Narraciones históricas, “que juzgarían presumía la Corona de Aragón darles ley; […] que si el rey entraba por Andalucía a ocupar Madrid se mantendría en el reino, y que si intentaba por las partes de Aragón y Valencia no permanecería”. Un altre tricentenari, doncs, per a Ciutadans.

Comentaris

  1. SEMBLAR SER,QUE L'ESTAN BUSCANT LES PESIGOLLES A EL "NUET-NUET","DE DONDE SACA PA TANTO COMO DESTACAR"----AIXO DE LAS FUNDACIONS,DONA MOLT DE SI...QUINA "COÑA"¡¡¡¡¡

    ResponElimina
  2. Deliciós aquest final, digne d'un artista de les lletres!
    Referent a C's els trobo tant summament patètics que no els he trobat encara el qualificatiu apropiat, seriosament parlant. Només els faltava tenir-hi incorporat aquest "Jordi" Cañas. És un diablet que marca la defenestració de tot el mateix projecte de C's, nom inclòs. Tots els partits han passat per aquesta mena de crisi d'exhibir els seus petits monstruets. Però, és que aquest és de fira!!

    ResponElimina
  3. Recordo que l'any 1982 es va presentar per a la presidència del govern un tal Landelino Lavilla Alsina, crec que era de Lleida el paio. Com que tots els centristes havien anat al PP ja tant se'ls enfotia, per això van presentar com a candidat a un català hiperfranquista, clar i es després va desfer UCD. Un altre exemple, més anecdòtic si voleu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…