Ves al contingut principal

Passeu i guaiteu l'armada de Castella (#supremacisme)

Diari de Setge del 15 d'octubre de 1713 (dia 83).

Blas de Lezo
Amb motiu de la celebració de la festa nacional espanyola, l'exèrcit dels veïns va oferir la possibilitat de visitar la fragata Blas de Lezo al port de Barcelona. Són uns autèntics catxondos. I qui és Blas de Lezo, us preguntareu amb raó la majoria. Ras i curt: entre altres coses, un heroi militar borbònic. Fou un marí basc al servei de la Monarquia espanyola (1689-1741) que, entre altres moltes accions, es va distingir en l'ocupació de Barcelona i en particular en la gran batalla de l'Onze de Setembre de 1714, durant la qual va ser ferit de bala al braç, que li quedà inútil per sempre més. Fa algunes setmanes (concretament el 18 de setembre) ja va ser objecte d'un homenatge al Congreso de los Diputados, amb l'aprovació per part del Partido Popular i UPyD d'una Proposición no de Ley sobre la reivindicación y difusión de la figura y valores del marino español Blas de Lezo y Olavarrieta. Un dels promotors de la iniciativa de recuperació de la seva figura, cristal·litzada actualment en una exposició al Museu Naval de Madrid amb motiu del 325 aniversari del seu naixement, molt pinxo, recordava pels passadissos del Congreso que ells si celebren el tricentenari d'una victòria.

L'actitud de promoció per part de l'Estat espanyol de la figura de l'almirall Blas de Lezo ens recorda plàsticament qui són els vencedors i quins els vençuts: el mític coronel Sebastià Dalmau, heroi de la lluita contra el bloqueig marítim borbònic de la ciutat de Barcelona al llarg del setge de 1713-1714, no serà objecte d'exposició al Museu Naval de Madrid ni rebrà homenatges al Congreso. El Regne d'Espanya és hereu i beneficiari de la victòria borbònica d'ara fa tres-cents anys i no se n'amaga. Ben al contrari, llueix amb orgull els seus herois. Que van ser-ho a costa de la nostra sang. Els exhibeix sense cap mena de concessió a la reconciliació. Que, a més, aprofiti el Dia de la Hispanitat per passar-nos-ho pels morros al mateix port de Barcelona és una demostració més de fins a quin punt, aquesta presó a la qual ens volen perpètuament aferrats ens és aliena. I de com no estan disposats a fer un sol pas enrere en el procés d'assimilació i anorreament del nostre país. Nosaltres mateixos.

Comentaris

  1. L'Aznar deu ser un descendent d'aquest geni naval dels Borbons.
    Que encara vinguin a provocar demostra que són incapaços de digerir les seves malifetes; que encara no n'han obtingut la serenitat que cal per pacificar-se del seu mal esperit. Saben que són uns mal nascuts i no poden ni saben reconciliar-se honestament. No volen.
    Són endogàmics a través de les seves generacions. I van perpetuant els seus defectes eternament. Quan vaig haver de fer la mili, en plena revolta de l'ETA, em va venir un tinent culte i civilitzat, demanat-me que el passés a l'altra banda dels Pirineus. Òbviament em vaig fer el boig. Durant la conversa, em va arribar a dir que n'estava fart dels militars. Que estava rodejat de militars per tot arreu de la família. Que si no en volies ser, et titllaven de traïdor, mariconàs, etc. No tenies més remei que passar per l'adreçador. Li vaig desitjar molta sort en la fuga i que ja ens veuríem quan volgués. Mai va aparèixer per enlloc. Aquesta gent són un germen dinàstic de mala sang.

    En fi, no cal seguir. Acabo de tornar del cirurgià i estic content perquè ja començo el període de recuperació. No vull posar-me de mal humor. Aquesta gent ja comença a ser un malson del passat i prou.

    ResponElimina
  2. http://www.grandesbatallas.es/batalla%20de%20cartagena%20de%20Indias.html

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…