Ves al contingut principal

Prohibir els feixistes (#Democràcia)

Diari de Setge del 22 d'octubre de 1713 (dia 90).

Salou
És escaient també després del cop de maça d'Estrasburg d'ahir contra la doctrina Parot. Potser avui defensaré un posicionament poc popular. Minoritari fins i tot. Amb motiu de l'agressió als assistents a l'acte institucional de la Diada celebrat a la Delegació del Govern a Madrid i de les crides i convocatòries de mobilització dels grups feixistes a Barcelona amb motiu del darrer Día de la Raza, ha pujat d'intensitat el sempre latent debat sobre la conveniència o no de prohibir directament els partits i grupuscles d'aquesta mena. Es tractaria d'aplicar-los la famosa Llei de Partits ideada fa alguns anys contra el nacionalisme radical basc. Naturalment, en el seu dia, la immensa majoria dels nacionalistes catalans varem ser contraris a l'aprovació d'aquella llei que molts varem considerar de dubtós pedigrí democràtic. Molt de compte perquè com a conseqüència de la seva aplicació, milers de persones han estat privades dels seus drets polítics fonamentals. Ara, en canvi, molts semblen partidaris d'aplicar-la als grups feixistes. Es tracta d'anar per la via del mig i evitar el creixement d'aquestes plataformes d'intolerància política, que comencen a esdevenir una xacra important no només aquí, sinó a nivell general europeu.

Naturalment, sóc partidari d'una actuació contundent contra aquesta gentussa, tant al carrer com als jutjats (que no passa per bromes com les dels 300 euros als assaltants de Blanquera). Però, crec que no ha de seguir la via de la Llei de Partits, bàsicament, per motius ètics i pragmàtics. Ètics, perquè només considero defensables actuacions dirigides contra persones concretes com a conseqüència d'actes determinats, que puguin ser objecte de judici, prova efectiva i condemna. És el que se suposa que la legislació penal ha establert com a base d'actuació des de temps immemorials. Però també hi ha un motiu més pragmàtic. Aval·lar de forma incoherent un ús indiscriminat de la Llei de Partits se'ns pot acabar girant en contra quan decidim tirar pel dret i trencar amb la legitimitat democràtica espanyola per construir el nostre propi Estat. En aquest sentit defensar la derogació de la Llei de Partits, no el seu ús, és també una manera de defensar-nos de la repressió que Espanya, sense pietat, a hores d'ara tothom ja té ben clar que ens prepara. En parlarem.

Comentaris

  1. Sempre he pensat que utilitzarien la llei de partits per a aturar tot el procés i posar els seus al govern de la Generalitat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…